Avui dia és una societat de la immediatesa, cal fer les coses amb rapidesa i cal aconseguir beneficis amb més rapidesa. Amb les malalties se segueix el mateix model, quan ens sentim malament esperem anar al metge i completar-lo com més aviat millor gràcies a unes píndoles miraculoses que li ha donat. Aquest model pot tenir lògica per a curar la grip, però com pot una píndola sanar una malaltia mental sense altres teràpies? És simple, no pot.

Les benzodiazepines són un grup complet de substàncies psicotròpiques que s'utilitzen com a hipnòtiques o ansiolíticas. És a dir, són fàrmacs que serveixen per a tractar l'insomni i els problemes d'ansietat, ja que qui els prengui sentirà una profunda calma, ja que les píndoles inhibeixen el sistema nerviós. Aquests fàrmacs tenen un gran efecte de dependència, per la qual cosa la durada del tractament és precisa: si estan prescrits per a l'insomni entre dues i quatre setmanes, per a reduir l'ansietat entre vuit i dotze setmanes. A partir d'aquests terminis és imprescindible que el pacient redueixi la dosi per a no desenvolupar addiccions i evitar el “efecte reboti”. Segons el Butlletí d'Informació Farmacoterapèutica de Navarra de 2014, el 8% de la població d'aquest territori consumeix benzodiazepines, moltes de les quals han pres pastilles durant almenys quinze anys. Lorazepam i diazepam, és a dir, Orfidal i Valium són els fàrmacs més utilitzats.

Una dependència per l'altra

Koldo Callado, professor del departament de Farmacologia de la Facultat de Medicina de la UPV/EHU, afirma que és fonamental que metges i pacients tinguin clar que les benzodiazepines no són per sempre: “Si després de diverses setmanes els símptomes no han millorat, és possible que la malaltia sigui diferent. La depressió, per exemple, requereix teràpia i no sols píndoles”. No es pot reemplaçar un problema per un altre, cal intentar resoldre'l. Una de les conseqüències de l'abandó d'algunes drogues pot ser l'ansietat, i els metges sovint utilitzen benzodiazepines per a calmar el pacient. Si aquest malalt desenvolupa l'addicció, una droga es reemplaçaria simplement per una altra. Callat creu que la valoració és clau, “els metges, en prescriure benzodiazepines, han d'assumir la responsabilitat de fer el seguiment del tractament. Tots tenim problemes que ens produeixen inquietud i nerviosisme, les píndoles poden servir a cada moment per a tranquil·litzar al malalt, però no el curaran”.

S'ha suscitat una certa preocupació entre els metges, però encara no s'ha proposat cap sistema alternatiu i la decisió està en mans dels centres de salut. No obstant això, l'actual model de societat, segons Callat, fa que la gent se senti obligada a prendre medicines. El metge no té tota la culpa.

La tècnic d'Osasunbidea, Ana Azparren, considera que en molts casos la informació pot ser suficient perquè els pacients abandonin els medicaments de manera progressiva. Azparren és un dels autors de l'informe Estratègies per a la desprescripció de benzodiazepines. Segons expliquen, algunes intervencions mínimes poden reduir la dependència. Enviant una carta al pacient o comunicant-li que ha de reduir el tractament durant una reunió, les taxes d'abandó de medicaments augmenten considerablement.

La clau del somni

Segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el consum d'ansiolític en l'Estat espanyol va créixer entre els anys 2000 i 2012 un 57%. Des de llavors el consum s'ha mantingut pràcticament igual. L'informe publicat per Osasunbidea dona compte dels criteris per a l'abandó de les benzodiazepines, però la intenció principal és una altra, segons Azpere, “més que criticar als metges, volem qüestionar l'hàbit de la nostra societat de prendre medicaments davant qualsevol problema”. Els medicaments poden ser beneficiosos, però haurien de ser l'última opció. Si les persones amb insomni no abandonen a temps les benzodiazepines, sempre dependran de les píndoles per a poder dormir. No obstant això, existeixen alternatives sense fàrmacs. Els “tallers del somni” i la psicoteràpia que s'organitzen en diferents centres de salut poden ser de gran ajuda per a les persones amb ansietat. L'objectiu no hauria de ser relaxar-se o adormir-se a través de les píndoles, sinó aconseguir-ho amb naturalitat.

Les benzodiazepines causen problemes, però es recepten molt, ja que els altres fàrmacs del mateix efecte són més perillosos. Cal reflexionar sobre els avantatges i els inconvenients del fàrmac, tenint clar quins poden ser els danys a llarg termini.

Els danys al sistema cognitiu són els més freqüents, sobretot les pèrdues de memòria i les dificultats per a mantenir l'atenció, però també els dolors físics, ja que els consumidors tenen una sensació de feblesa. Encara que l'efecte marginal no és correcte, les depressions es donen amb freqüència. Sabent això, és significatiu que no s'hagi fet un pla sistemàtic perquè la gent que durant molts anys ha estat dependent deixi benzodiazepines.