El 28 de gener es va obrir aquesta nova porta de la situació que viu Catalunya: La Cup va aprovar els pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2017 i amb això va iniciar l'era del referèndum. Per a alguns, es tractaria de la tercera etapa del procés sobiranista. El primer va ser el de 9 de novembre de 2014 i el segon les eleccions plebiscitàries de 2015.

El procés d'independència ha entrat, per tant, en el corredor del referèndum, però ningú sap si es farà i si es fa serà vinculant, com s'assenyala des de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. No hi ha confiança suficient en el soberanisme per a creure'l tot. El lehendakari, Carles Puigdemont, no obstant això, està parlant d'aquest tema molt més clar que Artur Mas i ho va fer també en el seu discurs en el Parlament Europeu del passat 24 de gener: “Farem un referèndum, sí o sí, si guanyem amb o sense el permís de l'Estat i amb el 50 + 1%, proclamarem la independència”. Més fort potser, però més clar no.

Article 155 de la Constitució

Una vegada començada el compte enrere per al referèndum, el Govern espanyol ha començat amb força l'ofensiva política i ha anunciat amb fermesa que la consulta no se celebrarà com fins ara. El ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, ha dit que si la suspensió de l'autonomia es produís en virtut de l'article 155 de la Constitució, ho faran. Coneguda la història d'Espanya, l'amenaça de les paraules de l'ex director d'ABC Luis María Ansón és més greu: “Fa por pensar que les pàgines de la Història d'Espanya poden caure de nou en la sang”. Les expressions i expressions similars s'han difós en l'actualitat política espanyola d'una manera molt diferent del que era fa temps.

Procesismo

Les portes estan obertes, sí, però a Catalunya a molta gent li costa creure que es vagi a materialitzar. També dins del soberanisme. L'exemple del 9 de novembre de 2014 és aquí. Havia de ser vinculant, però al final va ser un “procés participatiu” que no seria oficial, però que “tindria el valor polític del referèndum”, segons Mas; en lloc de declarar la independència, es van celebrar unes eleccions plebiscitàries.

I, no obstant això, va ser un gran esdeveniment. Els independentistes, en general, senten que s'estan fent passos molt importants, però també un cert grau de pessimisme perquè no es compleixen o es compleixen a mig fer.

A aquesta situació, molts la criden procesismo. Joger Palá, coordinador de “El Critic”, és l'inventor de l'expressió i li dona dos sentits: d'una banda, el Procés sempre és aquí, sempre avanci, però sense arribar mai als seus objectius, tapant situacions i allargant contínuament la situació; d'altra banda, també es pot entendre com a temps d'acumulació de forces, és l'època del Procés, és l'època en la qual les forces sobiranistes estan utilitzant diversos mètodes per a aconseguir els seus objectius.

Retorn èpic de les masses

El retorn de l'ex lehendakari Artur Mas a la primera línia de la política ha tingut un gran to èpic. La veritat és que, per primera vegada en l'Estat, no és una broma que la Justícia espanyola jutgi a un ex president d'una autonomia. I també és molt destacable que 50.000 persones acompanyin als tres acusats –Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega– fins a la porta dels tribunals.

“Al carrer, orgullós però humil davant el jutge”, diuen els unionistes; “Té un poble darrere”, els independentistes; i també hi ha solidaritat, però no afició: "No és una bona estratègia de defensa rebutjar aquest acte de desobediència davant el Tribunal Suprem", ha subratllat la Cup en un comunicat. Mes ha assumit tota la responsabilitat política del referèndum, però ha eludit la responsabilitat jurídica: En paraules de Mas, “el Tribunal Constitucional no els va donar l'ordre correcta de parar el referèndum” i, per tant, no van desobeir res.

La inhabilitació no seria una broma per al seu partit, Mas i el PDECat, i aquesta opció pot accelerar molts moviments en el joc dels escacs. Però l'independentisme insisteix que a Catalunya seria més important que la inhabilitació de Mes la destitució de Carme Forcadell, perquè al final Mes ja no té càrrec i Forcadell és presidenta del Parlament.

Es pot sentir i llegir de tot sobre la situació de Catalunya i cal tenir molta cura en absorbir l'un o l'altre, però hi ha algunes tendències principals de cara al futur; el contrari serà si es compleixen o no. En aquestes tendències es dona per complerta la inhabilitació de Forcadell, i com a resposta l'independentisme pot dur a terme el referèndum a partir de l'estiu. La Generalitat també ha fet públic que això seria una opció.

Fan falta institucions per a organitzar el referèndum i si s'espera a setembre, els independentistes es poden quedar sense institucions per a celebrar el referèndum; i després per a proclamar la independència, que és el següent pas després de guanyar el sí.

Llei de Desconnexió

A la fi de desembre, Junts Pel Sí i la CuP van anunciar que havien aconseguit un acord sobre la Llei de Desconnexió. Aquest apartat és tan clau com el referèndum i haurà d'entrar en vigor a continuació. Està bastant avançat i per a l'1 de juliol estarà completament llest. El seu objectiu és no deixar un buit jurídic en la via de l'autonomia cap a la República catalana. En definitiva, l'entrada en vigor d'aquesta Llei suposa una declaració d'independència. Així diu el seu primer article: “Catalunya s'ha constituït com una República democràtica i social”.

Quan es va anunciar l'acord es van atorgar també els nou títols fonamentals de la cantonada de la llei: “disposicions generals; nacionalitat i territori; successió d'ordenaments i administracions; drets i deures; sistema institucional; poder judicial i administració de justícia; finances; referèndum d'independència; procés constituent; disposicions finals i inaplicables”.

I perquè es prohibeix si no es fa el referèndum? Llavors, l'independentisme basaria en això la seva legitimitat per a posar en marxa la Llei de Desconnexió. Per tant, en el pròxim estiu o tardor aquesta llei entraria en vigor, sí o sí, si l'autonomia continua vigent.

En definitiva, el soberanisme creu que el camí de la repressió portarà a molta gent al seu àmbit, sobretot el d'En Comú, que es constituirà políticament aquesta primavera. De cara al referèndum, el major desafiament actual dels independentistes és captar aquest espai o bona part d'ell de cara a l'èxit de la consulta.

Tampoc es pot descartar la celebració d'eleccions anticipades entre el referèndum i la Llei de Desconnexió, sobretot si no hi ha possibilitat de celebrar un referèndum. Aquí estaria l'acumulació d'imatges de Mas, perquè Puigdemont ja ha anunciat que no tornarà a ser lehendakari. No obstant això, les enquestes actuals situen al PDECat en el cinquè lloc. L'ex lehendakari Jordi Pujol, per exemple, veu a Oriol junqueras com a lehendakari, sobretot si s'inhabilita a Mas: “Llavors s'ha tornat seu”, diu en un col·loqui amb diversos joves.

Llista sense President

Analistes com Enric Juliana veuen clar que no hi haurà referèndum i que es tornaran a avançar les eleccions. Però aquesta vegada seria molt difícil repetir la jugada de Junts Pel Sí i cadascun aniria amb les seves sigles a les urnes. Com a última bala, a l'independentisme sempre li quedarà la “llista sense lehendakari” que ja havien proposat diverses institucions per a les eleccions de setembre de 2015, però que no va tenir suficient força: es presentaria en una única llista tot l'independentisme, però aquest estaria format per persones conegudes i no per polítics.

No obstant això, si s'aconsegueix la majoria absoluta, en lloc de designar al lehendakari, el Parlament es dissoldria i es convocarien noves eleccions, i ara sí, cada partit es presentaria amb el seu projecte. Un referèndum com el primer i unes eleccions constituents com les segones. I tot això evitant un enfrontament violent amb Espanya.

El xoc de legitimitat és evident en l'horitzó, però no se sap com esclatarà: Espanya compta amb la plena instrumentació d'un Estat fort, la força del seu Estat de dret; Catalunya, la legitimitat democràtica dels seus ciutadans. En la mesura en què els independentistes siguin capaços de demostrar que aquesta legitimitat augmenta, la nova República estarà més a prop. Si la situació actual es prolonga molt, l'independentisme s'erosiona.