Asier Sarasua, per part seva, s'ha mostrat convençut que, com a biòleg, xoriço, filòleg i aficionat a la dialectologia, estava condemnat a crear un projecte així. Va començar a entrevistar els baserritarras d'Eibar en la dècada dels 90. Llavors es va adonar que els noms d'ocells que havia après en els seus estudis i llibres eren desconeguts per als pagesos i caçadors de la zona. Ells usaven altres paraules que Sarasua, encara que biòleg i filòleg, no coneixia.

Amb l'objectiu d'obtenir més noms d'ocells en basc, va començar a realitzar entrevistes als pobles de la zona d'Eibar. Finalment, va decidir estendre el projecte a Euskal Herria, i ja ha realitzat entrevistes en diverses localitats dels set territoris.

Sarasua, que va començar en la dècada de 1990, ha dedicat una mitjana de temps a una sèrie de projectes i treballs. En els últims dos anys s'ha reprès el projecte, veient l'escassetat de material en basc en relació a un tema d'aquest tipus. Al desembre de 2016, va crear la pàgina web txoriak.eus per a posar en valor tot el recaptat durant anys.

200 entrevistes

Asier Sarasua és l'únic autor del projecte. Ha creat amb afició el projecte txoriak.eus i ha tornat a centrar-se en recopilar i catalogar el llegat dels noms d'ocells que es trobaven en perill d'extinció. Per a això, ha treballat sobre diversos temes en la web.

D'una banda, s'ha centrat en l'aspecte naturalístic o zoològic. Ha elaborat una llista d'ocells i ha penjat informació biològica sobre les mateixes en la web del Museu Marítim. Ha creat una fitxa a cada ocell. En ella explica quan i on es pot veure cada ocell i quins són els hàbitats i racons més adequats per a això. A més, ha incorporat mapes d'extensió, fotografies i altres continguts multimèdia en les fitxes. També es pot sentir el soroll de cada ocell.

Sarasua també ha treballat en un apartat anomenat Txoritokis. Ha detallat la situació de les reserves de la biosfera, parcs i llacs d'Euskal Herria i els seus voltants. De moment, ha publicat material sobre la reserva de la biosfera d'Urdaibai, Santoña, Txingudi, Salburua i l'aiguamoll de Pitillas, però més endavant té previst treballar uns altres.

Finalment, la biòloga i filòloga ha elaborat el nomenclátor basc dels ocells, indicant el nom que reben els ocells en cadascuna de les comarques del País Basc. Per a això, ha realitzat més de 200 entrevistes i ha revisat llibres i articles.

La font bàsica per a l'elaboració del diccionari és l'oral

Sarasua ha entrevistat els baserritarras, caçadors i pescadors, tots ells d'edat avançada. Els primers en la dècada de 1990 i els últims al gener de 2017. Ha explicat que en un futur també farà uns altres.

La font bàsica per a l'elaboració del diccionari és, per tant, l'oral. Però Sarasua també ha treballat i analitzat un centenar de llibres, articles i diccionaris que recullen noms d'ocell, amb la finalitat de comparar-los amb els d'ús oral. Segons ha explicat, en aquestes converses s'adverteix que, a diferència de la resta de l'àmbit lèxic (mamífers, amfibis, bolets, eines de caseriu, etc.), la major part de les paraules que es reben entorn dels ocells estan lluny del basc batua i moltes vegades fora dels diccionaris.

Per tant, interessa a Sarasua analitzar si els noms escrits i orals dels ocells coincideixen o no. De fet, quan algú introdueix un nom d'ocell en el diccionari, aquest s'expandeix i preval en els altres llibres i diccionaris. Però sovint ocorre que, encara que es difon la paraula per escrit, no s'utilitza de manera verbal. A més, els ocells poden tenir noms molt diferents d'un poble a un altre, un sol ocell pot rebre una dotzena de noms.

A l'espècie avícola anomenada Anas crecca se'l coneix com ‘Ahatettipi’ en Zuberoa, ‘Ahatetxiki’ en la Costa Urola, en les proximitats de Gorbeia, en el Goierri i en l'Alt Bidasoa. A la comarca de Donostialdea, en canvi, es denomina ‘Txertxeta’ al mateix ocell i s'utilitza ‘zertzeta’ en el Duranguesado, Alt Degui, Baix Deba, Llegeixi Artibain, Arratia Nervión, en les proximitats de Gorbea, Goierri, Guernica-Bermeo, Urola Costa, Centre històric de Lapurdi, Tolosaldea i Plentzia-Mungia.

Sarasua pretén recollir i recuperar el nomenclátor d'ocells a través del projecte Txoriak.eus. De fet, creu que és un patrimoni en perill d'extinció: “El sector dels ocells és veritablement ric i està a punt de desaparèixer entre els joves, interrompent la transmissió i dominant les formes estàndard”.