Els refugiats arribats de Síria no són els únics que viuen a Grècia en una situació de precarietat que ni tan sols pot salvar-se. En un centre de salut d'Atenes, amb paper a la porta del metge: “Hem superat la barrera dels pacients. Disculpin les molèsties”. L'antropòleg Panagiotis Grigoriou, afectat per la grip, ha desxifrat un missatge inexplicable en el blog de Greek Crisi. A Grècia, tots els metges tenen quotes, el nombre de pacients que poden atendre diàriament la Seguretat Social, com a màxim entre 3 i 5, i tots els que arribin després –amb independència que cotitzin o no a la Seguretat Social– han de pagar per la butxaca. Si no has entrat en la quota o et quedes sense metge o paga. I més de tres milions de persones viuen sense l'assegurança grega, obligades a pagar qualsevol medicament, metge o operació.

Mentre esperava a noves persones a la sala del doctor, Grigoriou li va veure sortir amb la cara d'angoixa del seu antecessor. “Senyora –li ha dit el metge–, el sistema informàtic diu que al març la Seguretat Social t'expulsarà”. “I què em passarà llavors? Estic en l'atur, doctor... A partir de març trobarem la manera de ser atesos per algun metge?”. “Ho sento, senyora, ningú més que Déu ho sap”.

Les protestes són contínues com Atenes als carrers d'altres ciutats gregues, les agències han distribuït les seves imatges cridaneres, que no han estat vistes pels europeus que viuen el temps amb coses més importants. Els agricultors han tret a milers de tractors a carreteres i autopistes, les fotos mostren als pastors lluitant a bastonades amb els policies. Els jubilats han organitzat manifestacions per la rebaixada de les pensions, veure gent gran bolcant l'autobús de la policia. Fins als metges del sistema sanitari públic han sortit al carrer, fins que els policies han agafat pel coll al cap dels metges... Així milers.

Les anomenades troica –la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional- són víctimes del tercer Memoràndum aplicat als grecs. A pesar que Syriza acabava de prendre el poder en referèndum –Oxi!– va caldre empassar en versió encara més dura els plans d'austeritat del gegant. Un any i mig després, com ja van avançar molts economistes intel·ligents, Grècia ha arribat al nou port: malgrat l'ensulsiada de la societat del benestar, el país no pot fer front als deutes. Les negociacions s'han complicat i, de no arribar a un acord per al 20 de febrer, Grècia podria quedar-se fora d'Europa. Abans que els anglesos iniciïn el Brexit, va succeir el Grexit?

Com si en 18 mesos la història hagués portat a Grècia de tornada al seu lloc d'origen, Alexis Tsipras diu que no acceptarà més retallades –la troica li demana que baixi més les pensions als ancians i que augmenti els impostos a les famílies– i des de Berlín el ministre de finances, Wolfgang Schäuble, ha respost “o si no Grexit”.

Fa set anys que el deute públic de Grècia va esclatar i les coses no han fet més que empitjorar. El Fons Monetari Internacional (FMI) acaba de reconèixer públicament que, malgrat els ajustos, encara més ajustats, Grècia explotarà sota el pes del deute grec. "L'economia grega no podrà créixer si no se soluciona el problema del deute. (...) Perquè el seu balanç de deute sigui sostenible, no hi ha més remei que perdonar en gran manera els deutes a Grècia per part dels creditors europeus”.

Els grecs estan esgotats

L'FMI ja havia fet autocrítica en 2015, a pesar que llavors la duia a terme en un escrit intern. En ella es deia que Grècia necessitava un miracle per a poder pagar l'enorme deute acumulat pels governs anteriors. Mancant miracle, el grup de recerca del FMI proposava que els creditors perdonessin el deute i no augmentessin l'austeritat fiscal, la qual cosa permetria al país atreure inversions de fora i tornar a escalfar l'economia.

Ha estat Alemanya la que ha tancat la porta a aquesta possibilitat, sobretot perquè els seus votants no l'acceptarien. Bloomberg, referència en la premsa econòmica, ha escrit: “L'agonia no cessarà si l'FMI no obliga a la reparació. L'FMI i els dipositaris de diners –els europeus i els nord-americans– van cometre pecats i errors originals i després els van mantenir. Ara no n'hi ha prou amb dir ‘mea culpa’: la veritable responsabilitat exigeix als accionistes del FMI que assumeixin honestament les pèrdues reals. És a dir, perdonar els deutes que Grècia té amb l'FMI i deixar a grecs i europeus buscant la solució a aquest desordre”.

Els principals mandataris europeus no són de la mateixa opinió, sinó que tots van en el deixant de l'agressiva actitud que Wolfgang Schäuble ha marcat en aquests anys des d'Alemanya. Ara, a més, veient el vent que ha envaït l'extrema dreta a Europa, Schäuble pot dir amb orgull que la tàctica de pagar els seus deutes als holandesos grecs dona bons fruits a la dreta alemanya, creient que aconsegueix tancar el camí a la ultradreta AfD.

Amb Alemanya en aquesta posició tan violenta, i amb la Troica reclamant més retallades al gener, com entendre que Tsipras no acceptarà ni una retallada més? Recordant la pel·lícula d'estiu de 2015, podria pensar-se que emportant-se el joc fins al límit aquestes setmanes tracta d'estovar al seu rival... al final d'acceptar les parts principals del nou tracte. Aquesta és una possibilitat.

Una altra cosa és que el Govern de Syriza es dediqui de veritat a la hipòtesi de Grexit. Molts ciutadans ja s'han rendit a les seves esperances amb Europa: Segons una enquesta de l'empresa d'estudis Alco, la majoria dels enquestats creu que ha estat equivocat abandonar el drakma i acceptar l'euro en diverses comunitats autònomes. Les personalitats gregues també estan empenyent a Tsipras al fet que abandoni la Unió Europea i negociï directament amb els creditors els deutes acumulats al país.

Yanis Varoufakis ha demanat a la primera ministra dels Estats Units, Efimerida ton Syntakton, que declari la fallida i iniciï les negociacions des de zero: “La preparació d'aquests dos apartats és l'única manera d'evitar que Tsipras no hagi de tornar a retrocedir a curt termini i que Schäuble dugui a terme el seu pla a llarg termini”. Desconfia d'altres polítics més moderats que han promès des d'Europa intentar millorar les coses: “Aquests senyors saben com mentir o mentir quan no estan complint les seves promeses”.

Un terç dels grecs viuen de la pobresa, l'atur aconsegueix el 23%, l'emigració és brutal i l'Estat no és només un nom. Al mateix temps, a l'altre costat de la frontera, es veu a Turquia mostrant forces, militars turcs maniobrant en les proximitats de les illes gregues. Entre els grecs també compta les amenaces de l'Exèrcit turc. Europa també s'adonarà.