Les noves situacions a vegades ens impedeixen seguir el pas dels altres. No obstant això, mentre entenem el perquè de la nostra impotència, es pot trobar una solució, posant per a això interès, entusiasme, desitjo i potència. Però molts s'empassen amb la comoditat d'escoltar estranyes anècdotes sobre successos, successos, riures i gent que s'ha quedat enrere. A mi, no obstant això, els d'antany no ho sabien en l'esforç d'aprendre, em semblen coses que han de passar, experimentar, viure…
Per això es comptaven perquè els altres també ho sabessin, i avui dia, en lloc de dedicar temps i espai a la correcció, se li dona pas a la repetició dels mateixos errors una vegada i una altra, o això és el que em passa a mi. És només assumpte meu? Serà possible que no pugui seguir el pas?
Un gabirio se'n va anar a Ordizia un dimecres de fira, ja que era llavors quan venia l'oculista, i mentre estava assegut a pler li va començar a provar i canviar lents en l'ull esquerre, a provar-les i a continuar-les. Després de dedicar gairebé mitja hora al mateix en l'altre ull, l'oculista diu: “Tu tens la vista bé i, per a què necessites les ulleres?”. I d'on l'esparver jeia en el banc “jo també sé que tinc bona vista, necessito antiojos per a la meva dona!”.
En aquella època l'àvia, l'avi, la mare… usaven el mateix parell d'ulleres, això sí, una mica més endavant en el nas, amb la mesura ben definida. Així es pot entendre que aquesta anècdota es produïa només amb les ulleres, no amb dentadura o dentadura.
Una altra vegada, en el teatre de Beasain, quan van canviar les butaques de sempre i van col·locar les noves, es va fer primer en l'actuació, un conegut bertsolari de sempre es va anar al programa i va començar a moure el seient de la butaca i a asseure's de nou a dalt. Va donar un cop d'ull a la quadrilla de joves de la fila posterior i la va empènyer de nou cap avall, però la resposta va ser una altra vegada a dalt. En el segon, el jove és infame, “Què, ha d'enfadar-se?”. Els joves a penes s'havien concentrat en aquella sessió!
En contar als alumnes anècdotes semblants, riuen de valent però se'ls pren com a contes imaginaris, encara que intentin fer-los comprendre des de la lògica de la situació de l'època. No obstant això, els dos protagonistes anteriors, segurament, van comprendre i van superar les situacions.
En canvi, en les obres, les veritables rondalles venen una vegada i una altra, molt sanes. Alguns exemples són:
– “Els ocells fan nens cada any”. En lloc de posar exemples, és millor ensenyar camins de niu!
– “El marit de l'ovella és el carner” Què és el Brut, el cunyat?
– “La vaca està embarassada… i quan neixi el fill viurà amb la mare i el pare...”.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]