Donades les peculiaritats del territori que ens envolta, el Corpus Christi és una euskal etxea poc convencional. Es caracteritza pel seu treball amb les comunitats de mbya-guaraní. Mirant el mapa de l'Argentina, la província de Missions és una petita branca situada en el nord-est. Li envolten el Brasil d'una banda i Paraguai per l'altre. El límit amb Paraguai està fixat pel cabalós riu Paraná. Malgrat els controls policials, la gent de la zona sap que la frontera amb Paraná se supera amb facilitat. Es tracta d'una pràctica habitual en la qual participen narcotraficants i narcotraficants. “La majoria sap qui són i també la Policia. Però no intervé, generalment, perquè és part del negoci”, explica Olga Leiciaga. El Corpus Christi és una altra de les característiques principals de l'entorn, és el bosc que arriba fins a les vores de la ruta. Leiciaga ha afirmat que en el seu moment era una selva, però que en les últimes dècades s'han omplert de pins centenars d'hectàrees: “Estan destruint la selva per a fer diners amb la venda de la fusta”. En les zones lliures d'arbres predominen les parcel·les de mats i tes.

El poble de Corpus Christi va ser fundat en el segle XVII pels jesuïtes. En aquella època van arribar a l'actual província de Missions amb la intenció d'evangelitzar a les comunitats del poble Guaraní original. En l'actualitat, existeixen diverses comunitats guaranís que viuen en llogarets situats en el centre del bosc. Continuen lluitant per mantenir la llengua, la cultura, els costums, les creences i l'estil de vida d'antany, enfrontant-se a les envestides d'un sistema que els resulta aliè. Una vegada coneguda aquesta realitat, els membres d'Eusko Etxea de Corpus van iniciar la seva marxa l'any 2005 amb l'objectiu de treballar en favor d'aquestes comunitats. La majoria dels habitants del Corpus són descendents d'emigrants europeus. I entre ells també estan els bascos.

Eusko Etxea té la seva seu en una caseta de fusta. Es tracta d'una biblioteca oberta a tots els veïns del Corpus, que compta amb un ampli espai dedicat als temes bascos. Organitzen xerrades i treballen en la creació d'un grup de danses basques. Guaraní és, no obstant això, un treball que fa diferent d'altres desenes de centres bascos de l'Argentina. El Centre Basc va aconseguir contactar amb les comunitats pròximes a Corpus. “Amb prou feines, perquè són bastant tancats. Desconfiada de l'estranger”, ha reconegut Ana María Macchi. Olga Leiciaga recorda la primera reunió que van mantenir amb els periodistes que lideren les comunitats: “Ens van comptar els seus principals problemes i dificultats”. A partir d'aquí, una de les línies de treball de la Casa Basca ha estat la d'ajudar els guaranís a fer front als obstacles que troben en el seu dia a dia.

Diversos fronts de lluita

Damián Rodríguez és periodista de la comunitat Xapa i mbya-guarani. Fa un resum de la seva realitat actual: “Mantenim la nostra cultura i la nostra saviesa ancestral, però cada vegada tenim majors dificultats. Per a sobreviure hem hagut d'adaptar-nos a un sistema que no és el nostre. Els nostres avantpassats disposaven de tots els recursos econòmics. Ara la selva s'està enfonsant i en el riu no hi ha peixos perquè s'han afanyat. Hem de comprar menjar i per a això estem obligats a treballar fora de la comunitat”. El problema de les comunitats és el de la Terra. Actualment viuen en terrenys propietat de propietaris privats o governamentals.

Un altre dels propòsits dels membres d'Eusko Etxea ha estat el d'oferir una formació per a treballar aquestes terres. Per contra, s'han trobat amb grans dificultats. Per exemple, en moltes comunitats no tenen corrent d'aigua, la qual cosa dificulta el cultiu de l'horta. Tampoc tenen electricitat en molts casos. “Són una nosa per als terratinents. No donar cap servei és una manera d'obligar a abandonar els territoris”, ha denunciat Ana María Macchi. Ha afirmat que les autoritats estatals i provincials ja tenen coneixement d'aquestes situacions precàries. Però que no prenen les mesures adequades: “En lloc d'oferir-los terra, eines, formació i eines de desenvolupament, els donen diners”.

Això complica encara més la situació. D'una banda, perquè molta gent de les comunitats guaranís es conforma amb aquestes subvencions. “S'acostumen a viure gràcies a subvencions i deixen de costat altres activitats”, ha precisat Macchi: “En la majoria de les comunitats, per exemple, ja no fan artesania”. A més, la necessitat ineludible de subvencions crea dependència dels polítics que estan en el poder. Olga Leiciaga ha fet una crida a la unitat d'acció per a fer front a les injustícies. Membres de l'associació Eusko Etxea han participat en les protestes i mobilitzacions dels Guaranís que s'han dut a terme. “Hem de cridar l'atenció dels mitjans de comunicació de Buenos Aires. Això és el que mou als polítics”, ha destacat Leiciaga.

Avanços en educació

Els membres de l'associació Eusko Etxea consideren que l'educació és la principal eina per a revertir la situació de les comunitats. És en aquest àmbit on s'han produït els majors assoliments. En 2011 es va construir una petita escola en la comunitat Tavá Miri, gràcies a una donació de la Diputació Foral de Guipúscoa. Ana Maria Macchi ha subratllat que l'escola ha creat un interessant intercanvi intercultural: “La resta de la gent que vivia prop de l'escola també envia als nens. Avui dia, la meitat dels alumnes són blancs o mestissos”. La comunitat Guaraní ha acollit bé a nens i nenes d'altres orígens. La comunitat de Xapa i Itati Brizuela assenyala que no ocorre el mateix quan ells envien als nens als col·legis ordinaris: “Sofreixen una terrible discriminació, com als hospitals i en molts altres llocs”.

Es tracta d'escoles bilingües que es troben en les comunitats guaranís i que treballen els hàbits i la cultura guaraní. Aquest pas s'ha aconseguit gràcies a que joves de comunitats han pogut cursar estudis de magisteri. “També volem advocats i advocades per a defensar els nostres drets”, ha proclamat Itati Brizuela: “I els metges, per a atendre la nostra gent”. Brizuela és infermera i Posades treballa a l'hospital de la ciutat. Considera preocupant l'estat de salut de les comunitats Guaraní: “Estan apareixent malalties que abans no existien entre nosaltres: tuberculosi, RI (vacuna Haemophilus influenzae type B), etc.”.

El Centre Basc Eusko Etxea de Corpus també ha posat en marxa una nova iniciativa de suport a l'educació. S'han fet còpies de l'únic diccionari Mbya-guarani-castellà que tenien en una escola i s'han repartit en la resta de centres. Les comunitats mbya-guaranís de Missions fan un gran esforç per a mantenir la llengua antiga. Per això, han tingut especial interès a rebre, a través del Centre Basc de Corpus, la informació que els ha arribat sobre el País Basc. “Sobretot, el basc és la llengua i el treball de mantenir-la”, ha explicat Olga Leiciaga. Hi ha milers de quilòmetres de distància entre el País Basc i les comunitats guaranís de Missions. No obstant això, el Centre Basc de Corpus ha aconseguit crear una relació natural.