No obstant això, hi ha un membre de les cinc-centes famílies que formaven l'oligarquia, que ha ofert un retrat real en 12 pàgines. Pedro Ibarra ha escrit Memòria de l'antifranquisme al País Basc. És un llibre important perquè ofereix el seu testimoniatge i el de la seva parella, Carmen Oriol, tots dos procedents de l'oligarquia, explicant el seu compromís militant i antifranquista, però també perquè contribueix a conèixer l'elit econòmica, política i social de Neguri. Les conductes i codis morals dels qui pensen que estan per damunt i són privilegiats, la influència del nacionalcatolicisme, l'actitud política de defensa dels seus interessos econòmics dins del franquisme, el menyspreu per la cultura… Tot això configura el retrat d'una societat. Pedro i Carmen es van atrevir a sortir d'allí, en direcció contrària, al costat de la classe obrera.
Van sortir de l'oligarquia més crua. “Les poques famílies que governaven en Bizkaia –diu Ibarra– tenien el poder polític i econòmic. Dominaven directament en la gran indústria (l'electricitat, la siderúrgia, la indústria química, la mineria) i també en els grans bancs. I governaven de manera indirecta, a vegades sense intermediaris, en política i durant la dictadura franquista. Governaven també en els pocs mitjans de comunicació que existien. És a dir, els diners eren seus, el poder i la ideologia dominadora”.
I aquesta oligarquia, no ho oblidem –jo afegiria–, també està viva i activa, ja sigui en Neguri o en altres llocs “més tranquils”.
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Libertimenduzko Jardunaldiak antolatu ditu Gipuzkoako CNT sindikatu anarkistak bere egoitzan (Amara Berriko Olaeta plazan), martxora bitarte. Lehenengo jarduera abenduaren 14an izango da, eta Felix Likiniano anarkista historikoa izango dute hizpide.
Cinc dècades després, sembla que estem deixant enrere el Consens de Washington. La crisi climàtica i, sobretot, la pujada de la Xina han reinventat l'interès pel lideratge i la participació activa que el país hauria de tenir en l'economia. Els antics gestors de l'austeritat,... [+]