Unai Viana és de Topagune, coordinador de Mintzalagun de Gorbeialdea. Viu en Izarra (Urkabustaiz) i, a més de ser treballador de Topagune, es dedica a les salses dels moviments juvenils. El fet que Viana tingui una cama en l'una i l'altra en l'altra ajuda a l'organització. La trobada va donar suport a la jornada festiva de Vitòria-Gasteiz i a través de dues o tres persones, a poc a poc, van recollir les referències dels joves de tota Àlaba i es van llançar a tirar-los l'ham.

En el matí del 28 de gener, joves de tots els racons d'Àlaba van presentar les activitats que realitzen per a impulsar el basc als seus pobles. A continuació es va procedir a la construcció del Mintzodromo. Tot això en Oihaneder Euskararen Etxea. Van ser al gaztetxe, que està al seu costat, a callar els budells pollosos, i es va anar a passar el dia gràcies a la barra i a la música del bar.

Segons ens ha explicat Unai Viana, l'objectiu principal era que els joves es coneguessin i s'ajuntessin. No es van imaginar grans pretensions ni van fer plans per al futur. Ha definit com una aventura la del 28 de gener: “Com no teníem un objectiu fix, no teníem res a perdre, així que no teníem por. Si sortia bé i sortia malament, ja està”. Els organitzadors s'han mostrat molt contents pel bon acolliment, el bon ambient i la bona presentació dels equips.

A Àlaba els pobles són molt petits i hi ha poques associacions de basca que coneguem oficialment en el món del basc. Sota aquest nom, per dir-ho d'alguna manera, van acudir membres de l'associació Geu, Oihaneder Euskararen Etxea, Pika Euskara Taldea i Euskharan Kultur Elkartea. D'altra banda, es van reunir representants de les assemblees de joves, moviments juvenils i grups de joves. Els membres de les comissions de basca dels instituts també van acudir a la cita per a informar-los. Entre els 60 euskaltzales, pocs eren els majors de 25 anys. Viana lamenta que no hagi aparegut ningú de la Quadrilla d'Añana. Un dels reptes per a la pròxima edició serà donar “enveja” als joves d'Añana.

Abans de res, gaudeix

Viana ha subratllat la importància que les trobades a Vitòria-Gasteiz siguin divertits i que es desenvolupin amb normalitat. Li demanem que expliqui com s'ha posat el gaudi en el centre: “Necessitem de tot, hi ha moments en els quals es necessiten formes serioses per a treballar. La trobada s'ha realitzat de manera expressa per a acostar a la gent, per a estar a gust, perquè les persones joves sentin la nostra força. No volíem espantar o dormir a ningú. Volíem que la gent vingués tranquil·la, sense cap compromís”.

Les trobades tenien per títol: Alabès, jove i euskaltzale. I què? Li preguntem al jove d'Izarra el títol que han utilitzat per a molestar a algú: “Volíem mostrar un punt d'orgull. Nosaltres estem orgullosos de ser alabesos, però sembla que fos Àlaba no es vincula tant amb el basc ni amb el vasquismo. Fa anys que la realitat està canviant, nosaltres, els alabesos, veiem el canvi, i moltes vegades pregunto com no es nota des de fora el canvi. De totes maneres, el títol no és res per a retreure a ningú, és una estupidesa”.

Després del 28 de gener?

És el moment de les valoracions. El punt de trobada haurà de ser el seu, i també el faran les 60 persones que es van reunir a Vitòria-Gasteiz. No obstant això, la valoració de la primera impressió de Viana és molt bona i, de cara al futur, s'intueix la manera de fer alguna cosa. A diferència del que va succeir fa uns mesos, el telèfon mòbil dels joves de les quadrilles alabeses és ara molt numeroso.se han conegut. “Hem fet un gran pas, hem donat una trobada, ara seria bonic començar a fer petits passos. No podem deixar refredar l'ambient”.