Ainize Sarasola Ugartemendia (Orio, 12 d'octubre de 1984) va ser seleccionada per a l'exposició d'Artistes Novells de Guipúscoa en 2013. Es tractava d'una instal·lació de dibuixos, amb la introducció del següent text: “Però llavors ballaven als carrers com cigarras embogides, i jo vacil·lava darrere d'ells, com he fet tota la meva vida, mentre segueixo a la gent que m'interessa, perquè l'única gent que m'interessa és la que està boja, la que té ganes de viure, la que té ganes de parlar, la que té ganes de salvar, la que té ganes de tot al mateix temps, la que mai parla només de boca, la que no parla de llocs normals, la que està en el foc, la que està en el foc, en el foc, en les estrelles.

A l'ambient de dibuixos d'Ainize Sarasola també els arriba el començament del poema Ulua d'Allen Ginsberg:

He vist als més brillants caps de la meva generació destrossades per la bogeria, mortes de fam, nues d'histèria, passejant pels carrers negres a altes

hores amb fúria d'agulla, caps d'àngel
en erupció celestial


que van llançar sobre el cervell dels


campaments, detenint-se en la foscor dels apartaments de la naturalesa per a nedar, allí, dempeus, sobre les campanes.

Dibuixa cada dia, dibuixa cada dia les serps que veu al carrer, camaleons, llops, degollats, gent, en fi, en els colors vius de l'horror.