Najat L'Hachmi, escriptora amazigh-catalana nascuda al Marroc, és l'autora de l'obra Azken patriarka de la txalaparta, publicada al desembre. L'original es va publicar en català en 2008 i fins ara ha estat traduït a deu idiomes, sent Jexux Mari Zalakain qui ens ha traduït al basc.

Està estructurada en dues parts, en la primera el protagonista és Mimun Driutsch, el pare, l'últim patriarca. Però el narrador d'aquesta obra és el protagonista de la segona part, la filla, que se'ns apareix sense nom. Això ens compta autobiogràficament, en primera persona, la seva vida en el segon capítol, però abans ens conta la vida del seu pare ensenyant com es construeix un patriarca i dibuixant a través d'aquestes dues parts el desenvolupament de la relació pare-filla.

En capítols curts trobarem el relat d'aquestes dues vides cronològicament organitzades, que ens arriben de boca en boca, amb tocs crus i d'humor, històries violentes i dures que es van enroscant a poc a poc en els ulls i oïdes. Coneixerem a una família que ha anat de Nador del Marroc a viure al Vic de Catalunya, amb un pare egocentrano-tirà, una mare zapateada i una filla que intenta col·locar-se a si mateixa en la vida.

Quant a la llengua, l'amazigh, l'àrab i el català apareixeran de tant en tant portant a aquestes pàgines pinzellades de “allí” i “aquí”. A més, es reconeixerà el lideratge de diverses referències literàries com Zadie Smith (que va representar a la societat multicultural) i Merce Rodoreda (que van ser representades per representants de diferents generacions aportant visions de la realitat).

Els temes principals són el patriarcat i la diversitat cultural. D'una banda, aflorarà la família i la discriminació, la jerarquia i les relacions de poder en el seu si. D'altra banda, la interculturalitat, la religió, les migracions i les identitats complexes de les ciutats d'avui dia ens deixaran al descobert la doblegui moral, les desigualtats de gènere, els prejudicis, o la llibertat i els mecanismes sinuosos de les obligacions.

L'autor va presentar el llibre en la Fira de Durango i en una entrevista va assenyalar que escriure és una poderosa arma d'acostament a la gent, que permet descobrir i transformar el món i les persones. El que queda clar en aquest llibre és que el personal és polític, perquè el que viu la dona protagonista reflecteix una estructura social, el patriarcat, i que la convivència intercultural pot succeir de diferents maneres, i ocorre, perquè constata. Un treball recomanable per a conèixer i reflexionar sobre la realitat.