Dificultats de la senzillesa
- Roma, a. C. Segle I. El poeta Ovidio va escriure que “el camp sense herba, l'arbust sense fulles i el cap sense pèl són infames”. I no era la primera a expressar tal inquietud. En el papir Ebers (c. En el tractat de medicina d'uns 1.500 anys) es recull que a Egipte calia recitar l'exordi consagrat a Ra contra la calvicie i després donar-li un toc de ceba, plom vermell, mel, ferro i alabastre al cap. També es va intentar un remei amb greix de lleó, hipopòtam, cocodril i serp.
En l'antiga Grècia, Aristòtil va intentar trobar l'explicació de l'escassetat de cabells al cap. “La luxúria refreda la part superior del cos, perquè arriba poca sang, i en aquestes parts no es digereix l'aliment. Sense aliments cau el pèl”. Hipócrates (c. Al voltant de 460-370) es va utilitzar com un floc: en un cuir cabellut que donava una cura feta de brases, mosteles, coloms i ortigues. Per a explicar el fenomen que tant li avergonyia, Aristòtil es va sentir més exquisit que Aristòtil: es va adonar que els eunucs no perdien el pèl i va ser el primer a relacionar la pèrdua de pèl amb els òrgans sexuals. Ell no sabia per què succeïa, però en el segle XX els científics van demostrar que l'extracció dels testicles no és DHT (dihidrotestosterona), la principal causa de la calvicie masculina. Per tant, Hipócrates va trobar el remei, la castració, però no va tenir gran èxit.
Juli Cèsar (c. 100-44) semblava tenir més por de perdre el pèl que als ídols de març. L'historiador Suetonio va recollir que “tenia el costum de pentinar per sobre del cap una cabellera petita”. El mateix Cleopatra li havia preparat un ungüent fet de cendres de ratolí, de greix d'os, de dents de cavall i de medul·la espinal. Com no havia obtingut cap resultat, no veia un altre camí que el de dissimular. Va demanar al Senat el permís per a utilitzar diàriament el laure de corona o la corona de lauro, que només s'usava en les victòries militars, per la qual cosa, a partir de llavors, el símptoma del complex estètic es va convertir en símbol del poder dels emperadors.
Investigadores de la Universitat Johns Hopkins han descobert diversos cilindres amb inscripcions en l'actual jaciment de Síria, el Tell Umm-el Falla. Els experts creuen que els signes escrits en aquestes peces de fang poden ser alfabètics.
En el segle XV a. Els cilindres s'han... [+]
Un grup d'investigadors interdisciplinaris de la Universitat Lliure de Berlín i de l'Institut Zuse ha desenvolupat un model matemàtic complex per a comprendre millor com es va estendre la romanització en el nord d'Àfrica.
Segons un estudi publicat en la revista Plos One, el... [+]
Encara que es va pensar que en la majoria de les ciutats de l'Imperi Romà hi havia presons, a penes s'han trobat restes de les presons de l'època en els jaciments.
Recentment, no obstant això, l'arqueòleg de la Universitat de Copenhaguen, Matthew Larsen, ha identificat la... [+]
El TRAILER de la pel·lícula Gladiator II, que s'estrenarà a la tardor, mostra ja en menys de tres minuts un error o una llicència històrica.
En la pel·lícula de Ridley Scott se celebra un naumaki o una batalla naval en el Coliseu. El costós espectacle es va realitzar en... [+]
Roma, cap a l'any 100 d. C. El poeta Juvenal va rebre la X. En Satira: “Des de fa temps, en concret des que tenim a qui vendre el vot, aquest poble ha perdut interès per la política. Abans, la direcció, els lots, les legions i, al cap i a la fi, ho donaven tot, però ara li... [+]
Golf d'Ambracia (Mar Jònic). En el segle XV a. 2 de setembre de 31. Els romans van aconseguir la victòria en la batalla naval d'Accio i van assegurar el control sobre Egipte. Per tant, l'hegemonia grega al Mediterrani es dona per conclosa en aquesta data, però la influència... [+]
Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]
va ser fundada per R fa uns 6.500 anys. I recentment, l'arqueòleg de l'Institut Alemany d'Arqueologia, Max Haibt, ha creat el "bessó digital" de la ciutat, utilitzant la tecnologia utilitzada en els videojocs.
L'equip ha realitzat un registre tridimensional dels 40 quilòmetres... [+]
Roma, a. C. 443. Per primera vegada es van triar censors. Dos segles després seria la magistratura més important de la República. Cada cinc anys elegien dos censors entre senadors consulars.
Es tractava d'un càrrec de gran responsabilitat: s'encarregaven principalment del... [+]
S'ha considerat que el vi que bevien els antics romans era un vi mal elaborat, sense cos i de sabor desagradable. Però el treball que els investigadors de les universitats de Gant i Varsòvia han publicat en Antiquity ha provocat la retirada d'aquesta creença.
Els antics romans... [+]
Un grup d'investigadors de la universitat italiana de Pàdua analitza un petit vaixell de pedra descobert a l'Iran en 2001. En concret, s'han analitzat les petjades que es trobaven a l'interior del flascó, i s'han observat que conté hematita fina –òxid de mineral de color... [+]
Mostafa Waziri, secretària general del Consell Superior de l'Antiguitat d'Egipte, ha presentat recentment el gegantesc projecte de restauració de la piràmide de Mizerino: Cobriran amb blocs de granit la piràmide més petita de l'home perquè recuperi el seu aspecte original. A... [+]