De les trinxeres a la taula
En Euskalgintza sabem que les condicions socials per a normalitzar el basc no són les més adequades. També ens resulta àmpliament conegut que el compromís que adquireixen els altres fora del món del basc –siguin partits, institucions, agents socials o ciutadans i ciutadanes humils– cap a aquest propòsit no és tan fort com ens agradaria. Així podríem continuar desgranant moltes altres queixes sobre la normalització del basc, però no vull posar el focus en “els altres”, sinó en els euskaltzales.
Amb aquesta fi, he recollit diversos testimoniatges del llibre Euskara irabuzi, de Garikoitz Goikoetxea, i he portat dos dels temes que m'interessen a aquestes línies, reflectint així les inquietuds d'alguns dels entrevistats en aquest llibre.
La primera idea: dos euskalgintza –social i institucional– han de superar la desconfiança mútua que fins ara ha imperat en elles, reconeixent-se mútuament el lloc i la importància que li correspon a l'altra part. Cal activar d'alguna manera el capital de l'activitat cultural basca i, segons Robert Putnam, el “capital social” té dos pilars: “fort xarxa de contactes” i “alt nivell de confiança” per a teixir-ho. De la mà d'ells estarien els següents passos: definir clarament els rols corresponents a cada part i dissenyar conjuntament una estratègia global per al futur i crear una dinàmica estable per al seu desenvolupament.
Per a desenvolupar una comunicació adequada, en primer lloc, la situació interna del que es vol donar a conèixer ha de ser sòlida. No pot mostrar-se fingit i atractiu enfront dels altres sense una salut de fet
La segona idea: reconèixer que la visibilitat del basc, sobretot en els ambients castellans, és gairebé nul·la. El basc i el món del basc no estan integrats en el nucli social; en la pràctica, no són pilars al nostre poble. I el que és invisible en la societat, no ho és; els seus predicats no influeixen.
La comunicació té a veure amb aquesta manca. És cert que la majoria dels principals mitjans de comunicació no presten una adequada atenció a l'univers del basc. Però no ens fixem sempre en “els altres”. Reconeguem que la reorganització de l'activitat cultural basca està en gran manera “a les nostres mans” i l'impuls d'una comunicació eficaç.
No obstant això, per a desenvolupar una comunicació adequada, el primer que s'ha de fer és que l'estat intern del que es vol donar a conèixer sigui sòlid. No pot mostrar-se a la vista dels altres més decents i atractius, salvo per raons de salut de fet. La comunicació a llarg termini no pot ser enganyada.
Per tant, tornant a la primera idea, comencem a construir un basc coordinat i sòlid de dues cames –ciutadans i institucionals–. Només així serà possible una comunicació eficaç. Només així demostrarem que “estem en la societat”. Així que saltem de la lluita de trinxeres a la taula de contrast i col·laboració.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]