El treball s'ha dividit entre dotze grups: creació, treball, comunicació, esport, models festius, moviment juvenil, feminisme, basc, habitatge, sobirania alimentària, educació i autodefensa. Cadascun pel seu camí, per a identificar debats i treballar sobre possibles projectes.
Per a començar a buscar l'origen de les trobades cal retrocedir un any més, fins al 19 de desembre de 2015. Llavors, en la recuperada fàbrica Firestone d'Añorga es van donar cita al voltant de 60 joves arribats de diferents projectes. Els joves van apostar per crear “alternatives reals”.
Després de diversos mesos de treball, a l'octubre van celebrar el “Dia de la Transversalitat”, amb l'objectiu de donar a conèixer els projectes duts a terme per cada grup de treball. La base del que treballarien al desembre en Barañain. “Volíem saber sobre quins projectes discutirien tots els participants”, explica Xalbador Ramírez, que ha treballat des del primer dia del projecte.
Durant aquest temps, els grups de “el bo i el dolent” han estat autònoms, segons Ramírez. Movent-se cadascun al seu ritme i segons les seves necessitats. El grup que ha treballat entorn del feminisme ha tingut quatre subgrups d'al voltant de cinc persones i altres quatre membres en total. “Hem de reflexionar sobre el model organitzatiu”, diu, “per a tenir en compte les coses bones i dolentes que hi ha en aquesta horitzontalitat”.
Segons Ramírez: “No volíem un projecte que només es pogués dur a terme en discussions, això ja s'ha fet abans”. Des del principi van prendre dos pilars fonamentals: l'autogestió i la joventut. Els moviments juvenils s'han mogut entorn de l'oci i la cultura, i en altres àmbits també destaca la necessitat de treballar “per la via de l'autogestió”. Les altres potes del projecte són joves i han considerat imprescindible organitzar-se d'acord amb les seves necessitats: “Les persones joves tenim unes necessitats específiques. Així, considerem que la construcció del poder juvenil és un procés que ens porta a assumir i fer respectar les nostres vides econòmiques, culturals, socials i polítiques”.
Cada grup de treball ha posat en marxa els seus propis projectes, un total de divuit. A l'hora de repassar aquests temes hem tingut a Ramírez com a guia:
Moviment Gaztetxe: hem explicat anteriorment que s'ha centrat en l'oci i la cultura, per la qual cosa es va crear el grup de “redefinició”. Per a això, volen fer passos per a tot el moviment juvenil, partint dels moviments culturals que estan en la base.
Sobirania alimentària: moltes vegades en la societat, fins i tot en els moviments juvenils, es deixa a un costat la manera d'alimentar-se, per ignorància o comoditat. Per això, aquest grup de treball va posar com a objectiu la guia d'agricultors d'Euskal Herria. Es tracta d'un projecte per a garantir la sobirania alimentària en les activitats que es realitzen entorn dels moviments juvenils. Allí volen fer una llista dels agricultors que produeixen de manera sostenible. L'objectiu és doble: involucrar als joves agricultors i conscienciar als joves.
Habitatge: entorn d'ella s'han creat dos projectes principals: la guia per a crear oficines d'emancipació i la casa de les persones sense llar. La primera, tenint en compte l'estreta relació que aquesta problemàtica té amb els altres, pretén ser una guia per a l'emancipació. Malgrat estar redactats, busquen un bon ús per a col·locar-se a les mans i començar a treballar. La casa Etxegabeon també segueix el mateix camí, a través d'una pàgina web etxegabeonetxea.eus, que permet als usuaris centrar-se en la dinàmica i els projectes.
Basc: El grup que ha creat la guia d'euskaldunización ha utilitzat les paraules “l'idioma dels oprimits” per a definir l'idioma. Això ja està escrit, a l'espera de trobar la millor manera d'utilitzar l'eina. El basc és un dels pilars de la lluita d'Euskal Herria i per a això el moviment ha de canviar la seva actitud cap a la llengua, segons els autors.
Feminisme: el grup de treball que s'ha integrat en aquest treball ha estat el més gran, el pensament que necessita del “sòl de la revolució”. Han fet un treball amb tres potes: plataforma virtual sobre el tema, guia de salut col·lectiva i colònies feministes. A través de la plataforma virtual es pretén recopilar recursos personals i materials, secundats per un fòrum de reflexió i debat. Malgrat arribar a Barañain sense un projecte concret, el grup va sortir d'allí per a seguir endavant, per a unir als diferents agents d'Euskal Herria.
La guia de salut grupal té un objectiu clar: “Un model de militància sostenible”. En el mateix es pretén recollir les respostes als problemes que sorgeixen en els moviments de joves. D'altra banda, hi ha colònies feministes, una parada per a reunir les noies joves i “crear espais feministes”. A pesar que encara no hi ha una data concreta, ja s'està preparant el projecte.
Models festius: en moltes ocasions s'insisteix en la necessitat de “lluitar” també en les festes. Per a això, el grup vol apostar per unes festes més populars, al marge dels models de consum. Crearan una guia de compromisos de festes populars que abastarà vuit àmbits: música, basca, participació, productors, escombraries, relacions i agressions, model de consum i lluita. Cadascuna d'aquestes zones comptarà amb un decàleg perquè les comissions de festes o les comparses de joves la utilitzin com a “eina per a la transformació”.
Esports: Es tracta d'una activitat que dona molt a parlar dins de la societat, sobretot entre els joves. Per això, un grup d'estudiants de la facultat de l'Institut Basc d'Educació Física (IVEF) s'ha posat a treballar. Es tracta d'un informe que servirà de base per al debat en l'àmbit esportiu, amb l'objectiu de crear espais segurs mitjançant models alternatius.
Treball: En els últims anys s'ha convertit en una de les majors preocupacions dels joves. Els joves s'enfronten a situacions cada vegada més precàries. El grup de treball ha defensat un model similar al de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, però que es traslladi al món laboral. El Govern Basc pretén ficar-se en la presó davant les males condicions laborals, protegir els treballadors i treballadores no sindicades. Per exemple, el ja existent Moviment d'Autodefensa Laboral de la Comarca de Pamplona i altres espais de joves precaris units en un marc comú, treballant de manera autònoma però amb interessos comuns. Es tracta de crear un moviment contra la precarietat juvenil, amb l'objectiu de conscienciar a la ciutadania.
Creació: Aquest grup va partir de Fireston a la recerca de nous models per a “gaudir de la cultura”. Dues potes per a gaudir de música, art o espectacles: cultura lliure i autogestió. La creació d'espectacles és un treball bilateral, d'organitzadors i creadors. Tots dos tenen drets i obligacions. Per a això, creuen que es necessita una guia de bones pràctiques. No obstant això, el principal projecte que té en marxa el grup és la xarxa de creadors, que reunirà creadors autogestionats d'Euskal Herria. D'altra banda, es va analitzar l'ús del portal kulturaaskea.eus com a eina.
Educació: tot el que és base del futur ha tingut un grup propi. En aquest cas s'ha parlat en les trobades dels moviments i projectes que ja estan sorgits per a “aprofundir”. S'ha posat en marxa la proposta de crear escoles col·lectives “amb la finalitat de desenvolupar un enfocament alliberador”. Es tracta de projectes reals orientats a la construcció nacional i a la transformació social, enllaçant tots dos termes amb la universitat. “D'enfocaments concrets a generalitats”. Ikerbiltza aniria lligada a aquesta iniciativa que pretenen crear “per a estructurar el poder des del coneixement”. Tenint en compte l'impuls que les recerques poden generar en els projectes transformadors, pretenen donar-los un valor polític i pràctic. Per a això, els estudiants dels últims cursos de la Universitat es convertiran en investigadors.
També pretenen crear un laboratori de recerca “un projecte totalment nou que reflexioni sobre les necessitats del col·lectiu jove”. Joxemi Zumalabe, per part seva, treballarà com a eina per a analitzar els problemes i buscar solucions als problemes que es plantegin en els moviments populars. Té un objectiu clar: analitzar, identificar llacunes a curt i mitjà termini i reforçar el moviment.
Autodefensa: s'ha treballat per a defensar projectes de moviment juvenil. Si bé encara no hi ha projectes concrets en marxa, l'objectiu és concret: “defensar-se davant qualsevol tipus d'agressió”.
Comunicació: Cal comunicar tot el que s'ha fet i en Barañain tenien la necessitat de reflexionar sobre això. El grup de comunicació ha identificat a Topatu com la principal eina i han buscat vies d'accés amb projectes regionals o locals. Al costat d'això, també vindria la creació de la Gazte Telebista, per a difondre-la a través de la xarxa.
No obstant això, en Barañáin el major debat va ser entorn de la figura de la militància comunicativa: “La comunicació és responsabilitat de tots, no és una cosa que cal professionalitzar”. Tenint en compte el valor que se li dona a la militància en la comunicació, les persones que han treballat en equip veuen imprescindible fomentar una actitud comunicativa. Obrint així les portes a projectes propis.
L'assemblea de Gazteria seguirà endavant, en la mateixa línia, per a donar suport i suport a les línies que s'han creat. Noves trobades, pensant que en el futur obriran nous camins a la recerca de nous espais.
Han valorat positivament el “procés complex” d'un any. En opinió dels joves, es tracta d'un procés que han utilitzat per a provar els nous motlles, “arriscant”. Amb la intenció de seguir pel mateix camí, començant pels errors, però sobretot pels punts que han inventat.
L'objectiu d'aquests projectes és crear eines per a la presa de decisions: “Primer gran pas per a avançar en la construcció del poder jove. Teníem clar que les trobades de Barañain no serien el final de res”. Tenen la intenció de treballar en aquesta direcció en tots els àmbits. Per a això veuen la necessitat de més eines, “amb elles no basta”. “Hem d'apostar per aquesta filosofia per a crear projectes a llarg termini, més enllà de l'oci i la cultura”, afirma. Per aquestes raons, van posar el lema “nosaltres som l'alternativa”, “perquè la veritable alternativa depèn dels moviments juvenils”. De cara al futur, volen apostar pel canvi a través dels conceptes de “poder popular i juvenil”.
“Veiem la necessitat d'un model de lluita que posi en el centre el poder jove i popular i cada vegada tenim més clar d'on, amb qui i com fer-ho. Estem més organitzats i amb més consciència”, diu Ramírez.
Reportatge de vídeo de Topatu
Pasa den urriaren 30ean, Portugaleteko Sastraka Gaztetxeko bederatzi lagun auzipetu zituzten. Handik egun batzuetara Portugaleteko kaleak hartu zituzten hainbat lagunek gaztetxearen defentsan. Bi egun geroago, fiskalak karguak kendu zituen.