Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Cistella perforada

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En l'època de Jordi Pujol s'utilitzava la metàfora Peix al cove (peix a la cistella) per a referir-se a la forma de negociació que el Govern duia a terme amb Madrid. És a dir, que és millor encistellar un peix que tenir onze a la carta; que cal acontentar-se amb els assoliments que es veuen disponibles. Doncs bé, els catalans s'han adonat fa temps que més que caminar demanant restes de peix i esgotar les forces en la negació constant, és millor agafar la cistella sense addiccions a la mà i organitzar la recollida de peix amb independència.

El poble català, immers en la via sobiranista, s'atribueix ara al PNB el retorn a la pesca litoral. La minoria del pp i la necessitat d'aprovar els pressupostos de tots dos partits han posat en escena la millora de les relacions. Sigui com sigui la congelació o el desglaç, és evident que el punt de partida de les negociacions és dolent. És inútil intentar ficar algun peix en la cistella en la qual està punxat. El Govern d'Espanya i el Tribunal Constitucional han estat els encarregats d'excavar aquesta cistella: a més de que la transferència de competències estigui bloquejada, existeix una important iniciativa de recentralització per àrees i les decisions de les institucions basques es menyspreen sistemàticament a través de l'ona de recursos. Això no sols impedeix avançar en l'autogovern, sinó que suposa un retrocés.

El propi conseller de Governança Pública i Autogovern del Govern Basc, Josu Erkoreka, ha reconegut que jugarà un paper important en les negociacions: han erosionat greument l'autogovern. No obstant això, ha insistit que, encara que ha cridat a respondre a les vulneracions de competències, en tots els casos la primera opció serà negociar amb Madrid per a evitar recórrer. Nou contratemps per al subministrament de la cistella perforada. D'aquesta manera, el que cal negociar és la restitució de tots els passos que s'han donat enrere, deixant de costat la veritable qüestió política.

El poble català, immers en la via sobiranista, s'atribueix ara al PNB el retorn a la pesca litoral. La minoria del pp i la necessitat d'aprovar els pressupostos de tots dos partits han posat en escena la millora de les relacions. Sigui com sigui la congelació o el desglaç, és evident que el punt de partida de les negociacions és dolent

L'Estatut de Guernica complirà pròximament 40 anys, i el Govern d'Espanya segueix sense complir amb el que s'ha signat. Seria molt diferent si el punt de partida fos el següent: No han complert el contracte signat, per la qual cosa considerem que el contracte es rescindeix. El text de l'Estatut no fixa el termini d'execució, que és l'apartat fonamental de qualsevol contracte. Això significa que el Govern espanyol pot retardar sine die la delegació de competències en les institucions basques. Per si no fos prou, els continus recursos sobre les facultats ja transferides anul·len reiteradament l'autonomia en aquests àmbits. I el forat de la cistella es va engrandint.

El mateix ocorre amb les converses del contingent. Què paguen les institucions de la CAB i Navarra a través del contingent o l'aportació? Volem i necessitem aquests “serveis”? No sé si està molt present el que es paga amb el contingent, entre altres coses, són l'Exèrcit, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el CNI, la vida de luxe de la família reial, les seleccions esportives espanyoles o l'Audiència Nacional. La presidenta Uxue Barkos, per exemple, ha calculat la quantitat a pagar en funció dels seus propis criteris. Deixant a un costat el número, no estaria mal que s'iniciés una discussió sobre el que conté. En cas contrari, indirectament, estaríem finançant organitzacions que exerceixen un paper directe i gens volgudes en la negació del nostre país. I això seria deixar la cistella sense vímet.

L'única opció de trencar el cercle viciós de les negociacions estèrils és adoptar una postura ferma a favor de la sobirania. Per a mantenir el bufo recentralizador que imposa el retrocés en el marc legal i jurídic actual, la reivindicació de la sobirania plena ha d'estar més present que mai. Igual que el poble català, nosaltres també hauríem de deixar anar la corda de l'Estat espanyol i filar la nostra pròpia cistella.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


Hem al·legat en contra del Pla Energètic de Navarra que no planifica

L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.

En la lectura... [+]


2024-11-22 | Joan Mari Beloki
La Russofòbia abans i ara (II)

Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]


Nom i existència d'Umandi

Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]


Basc amb memòria

L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]


Aposta de futur

He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.

No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]


2024-11-20 | LAB sindikatua
Els transportistes també hem d'anar al servei

El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.

Els lavabos són la clau... [+]


Tecnologia
Esgotant la creació humana?

Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]


2024-11-20 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Dades al territori

En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]


Materialisme histèric
Per a viure

L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]


2024-11-20 | Gorka Menendez
El caseriu basc, sistema d'explotació?

Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]


2024-11-20 | Edu Zelaieta Anta
Entre els dos ulls

Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]


Eines i formació

“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]


Crida a l'euskalgintza apolítica

La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]


Injustícia epistèmica a les escoles?

En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]


Eguneraketa berriak daude