Estem cada vegada més malalts?

No ho diria clarament, però hi ha alarmes. És evident que cada vegada hi ha més contaminació: plàstics, incineració de residus –quan el que ens presenten com una solució, és tot el contrari–, molts productes químics que no existien en la naturalesa i que l'ésser humà ha sintetitzat, molts d'ells nocius i molts altres d'efectes desconeguts… “Estem contaminant l'entorn i això ens emmalaltirà”, algú respon, per a tranquil·litzar a l'opinió pública, que estem millor que mai. I és veritat. En la CAPV hi ha una de les majors expectatives de vida mitjana d'Europa i tenim un bon sistema sanitari, però les maneres de morir i d'emmalaltir van canviant. Els estudis epidemiològics diuen que el càncer és el factor que més anys de vida potencial ens lleva. Es diu que l'augment del càncer és conseqüència de la vida durant més anys, però analitzant les dades s'observa que la malaltia també té una gran incidència en edats intermèdies.

El càncer és una malaltia de la civilització?

Probablement sempre hi ha hagut càncer. Un tumor no és sinó un creixement desordenat de les cèl·lules. No obstant això, el nostre sistema immunitari pot detectar cèl·lules que comencen a ser nocives i lluitar contra elles. El problema és que la contaminació de l'entorn afecta al sistema immunitari, crec que és una de les característiques d'aquesta societat de consum i contagi que estem creant.

Diu vostè que algú ens tranquil·litza dient-nos que estem millor que mai. Qui és aquest “algú”?

Totes les autoritats sanitàries, de l'una o l'altra part. Els qui gestionen els serveis públics de salut sempre tenen l'objectiu de tranquil·litzar a la ciutadania. “No passa res”, “no es demostra res”… Va haver-hi una època en la qual no es va demostrar que el tabac causés càncer.

Els autors de tabac ho sabien, molt abans que el públic...

Per descomptat. Però van intentar amagar-se per a continuar amb el negoci. A vegades per desconeixement, a vegades per mala voluntat, es diu “tot va bé”. I la gent té dret a saber-ho.

A la recerca de respostes que molts ciutadans miren a la ciència. Però els científics no sempre coincideixen, alguns diuen una cosa i altres el contrari.

No vull parlar mal de ningú, però hi ha grans interessos econòmics pel que fa a innovacions científiques, medicaments, productes químics, etc. No diguem res dels transgènics i els pesticides. I aquests interessos amaguen el que estic dient, fan que no s'investigui prou.

Haig de cridar-li magufo i conspirador? I sent mèdic a més!

(Riu) Sí, tot això. Un metge pot dir aquestes coses i altres metges diran el contrari. Jo he debatut sobre transgènics, productes químics sintètics, incineradora de Zabalgarbi, etc. Però desgraciadament es discuteix poc.

Ha esmentat els transgènics. Creu que poden perjudicar la salut?

Encara està investigant sobre el tema, i sempre caldrà investigar-lo, si diguéssim que ja coneixem tots els seus efectes estaríem jugant amb superioritat; bo, alguns ja ho fan. El tema ha estat poc investigat, ja que les companyies que treballen amb transgènics han impedit que les mateixes realitzin estudis amb els seus productes.

Perquè jo llegeixo a tot arreu la frase “està demostrat que els transgènics són innocus”.

No està demostrat, ni molt menys. Es diu que “fa molts anys que en alguns països es planten i es venen i no s'ha demostrat que tinguin cap efecte perjudicial, no espantin en va a la gent”. No s'ha provat perquè no s'ha volgut investigar i, no obstant això, alguns danys són ja coneguts: l'aparició de plantes super-resistents, el mal a les abelles… Encara portem pocs anys amb això, fa falta temps per a veure l'evolució. Però hem començat a jugar amb el foc. Per això els que ens oposem demanem que s'apliqui el principi de prudència. A més, els transgènics no aporten més que l'enriquiment d'algunes multinacionals. En el món no es necessiten aliments transgènics per a alleujar la fam; hi ha menjar suficient, el problema és la distribució.

Què pensen la majoria dels metges d'aquestes coses que estàs dient?

Desgraciadament, en les facultats de medicina i infermeria no s'ensenyen temes mediambientals ni salut laboral. Els plans d'estudi són molt antics i hi ha desconeixement tant dels metges de la meva generació com dels joves. El medi ambient queda abandonat.

El que he llegit en molts llocs és que el medi ambient no és un problema. Hi ha malalties que pugen, no sols perquè vivim més temps, sinó perquè no ens cuidem com cal.

Dir això és ofensiu, culpar a la víctima. Ell té la responsabilitat del que li passa perquè fuma, perquè no fa exercici físic, menja massa greix… El medi ambient no es considera factor. No obstant això, per a dir-ho tot, l'organització social fa que moltes persones no es cuidin. És clar que la gent més pobra no té la possibilitat d'organitzar una vida més saludable, moltes vegades l'única cosa que el preocupa és sobreviure cada dia.

Llavors, la crisi és un altre factor que afecta la salut?

Sens dubte. En aquests moments és decisiu. Li posaré un exemple brutal: Quan va desaparèixer la Unió Soviètica es va produir una greu crisi socioeconòmica, la pobresa i les desigualtats socials es van aguditzar, amb ells l'alcoholisme, el nombre de suïcidis i altres. L'esperança de vida havia disminuït molt en poc temps. En canvi, a Finlàndia també es va produir una crisi econòmica, ja que les exportacions a la Unió Soviètica formaven part de l'economia de la regió. No obstant això, aquesta crisi es va suavitzar pel fet que el Govern finlandès va promoure hàbits saludables entre la població i va reforçar el sistema sanitari. La sanitat pública i els serveis socials juguen un paper molt important en temps de crisi. Quan la societat s'està deteriorant, a més, llevem aquesta protecció… Imagina't el que seria això amb el sistema sanitari dels EUA.