Karlos Aretxabaleta (Kigali, 1990) i Mikel Manso (Gurutzeta, 1990) s'han unit a Jon Amorrortu, de Deusto, que també és d'edat, perquè els posi el dibuix a la seva poesia. Una il·lustració en blanc i negre, molt acolorida per als poemes que m'han semblat. El llibre els va sortir elegant. Els tres representen a una generació que camina per la xarxa, que sap literatura, que s'atreveix a escriure amb una frescor extraordinària sobre la vida: “Partit d'escacs sobre la taula,/ El meu rival és Marko Aurelio./ La raó com a jutge”. És la mateixa generació la que fa editor, sobretot publica per a si mateixa, li agraden els cercles. Escrita en aquesta protecció, però digna d'esment, la Paraula Pintada no sé si serà fàcil o difícil de trobar, però val la pena veure com es casen moltes vegades la falta d'experiència i el mestratge espontani.
Mikel Manso és més aficionat a les repeticions, a les sonoritats i als jocs i a la música. Rima també. Li agraden les línies gemebundas i les primeres paraules breus i nues de la gent. A vegades es dirigeix al surrealisme, a la cançó o a la balada: “No es pot saber, no es pot endevinar, perquè aquí teniu / plorar per a assecar, / per a rentar la sang, / una cerixa il·luminada / mogita en l'aire/ per a riure, per a tu”. Jugant però en profunditat, és capaç de parlar de la mare amb la innocència dels nens, i amb la forma clàssica de vestir temes tribals.
Karlos Aretxabaleta, per part seva, és el contrapunt. Poesia descriptiva, poesia filosòfica. Algunes peces estan gairebé en el camp de la narració, conta històries: “Una vegada era un nen,/ un amic, avergonyit, em va confessar:/ Mirant-me directament als ulls i agafant-me de les mans/ – El meu cor parla”. I amb els esdeveniments mundans s'acosta a l'essència del món.
En el llibre no està només la cerca de la bellesa. Sobretot hi ha una cerca de veu pròpia. Quant a la seva manera de situar-se en la literatura, els dos autors tendeixen a anar al fons, guiats per la necessitat de parlar. Més directament o indirectament, ens ve de gust la passió de sacsejar fantasmes: “Parlem de la nostra visió del món i de la vida, completant els nostres desitjos amb
dibuixos”. Imatges i dos camins que es creuen en aquest llibre. Una és la ruta de les belles formes del llenguatge, una altra la del plaer del relat. Les Paraules Pintades és un bon esforç en el camí cap a la sublimació, que es queda a cada moment en un mer propòsit, però en tot cas atrevit i interessant.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Atxik Berrituz giristino taldeak Kristauak Euskal Herriko bake prozesuan liburua argitaratu du Maiatz argitaletxearekin. Giristinoek euskal bake prozesuan zer nolako engaiamendua ukan duten irakur daiteke, lekukotasunen bidez.
Maiatzaren 17an Erriberako lehenengo Euskararen Eguna eginen da Arguedasen, sortu berri den eta eskualdeko hamaika elkarte eta eragile biltzen dituen Erriberan Euskaraz sareak antolatuta