José Luis Zumeta Etxeberria (Usurbil, 19 d'abril de 1939) és conegut pel basc en comparació amb altres artistes. Membre del grup GAUR, després Ez Dok Amairu, autor de les portades de Mikel Laboa, el més conegut dels cartells, el que va dibuixar les Xoriak d'Artze… No es pot entendre l'imaginari de la cultura basca des dels anys 60 sense tenir en compte el treball de Zumeta. I sembla que seguirà: si no, fixa't en la presència que ha tingut el seu quadre Guernica en els últims temps.
En la seva llarga i fructífera trajectòria, José Luis Zumeta ha fet diversos treballs, però en la majoria dels casos abstractes, per això és tan sorprenent el període de finals dels 70
Als 14 anys va començar a treballar en la impremta Valverde de Donostia-Sant Sebastià. Allí els va veure per primera vegada, gràcies a reproduccions, Cezánne, Modigliani, Picasso, Klee… Va començar a pintar. Volia ser pintor als 15 anys. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Sebastià. Es va traslladar a París en 1959, on va conèixer a Rafael Ruiz Balerdi.
En 1967 va guanyar el concurs “Gran Premi de la Pintura Basca” amb l'obra Homenatge a Guernica de Pablo Picasso. Aquest treball actualment està desaparegut.
També ha desaparegut el mural de ceràmica que va col·locar a Pasaia en 1974, gràcies als quals es van col·locar en Usurbil en 1973.
En la seva llarga i fructífera trajectòria, José Luis Zumeta ha realitzat diverses obres, però en la majoria dels casos abstractes, per això és tan sorprenent aquest període de finals dels 70, en el qual l'artista retrata amb una salvatge figuració el seu entorn, el seu món.
Per exemple, en aquest quadre que porta el nom del seu poble natal. S'ha dit que volia fer una crítica social, però no ho sembla; les figures d'aquest quadre van estar pintades en els laterals de la porta d'entrada del restaurant Zumeta, que en uns altres temps era a la seva casa natal.
Ara bé, aquesta porció de carn provoca tant por com les cares fosques de la gent.
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]
