Potosi es troba en les faldilles del mont Cerro Rico (Sumaq Urqu). I Cerro Rico estava llavors ple de plata. Uns 60 anys abans que comencés el conflicte, van començar a explotar els minerals de plata i des del principi, els bascos van ser els protagonistes d'aquest negoci. En paraules del cronista de Potosí Bartolomé Arzans d'Ursua i Vela (1674-1736), 80 dels 132 enginys de la vall estaven en mans de “aquesta nació”, és a dir, dels bascos. Es deien enginys a les instal·lacions i a les màquines per a l'extracció de plata. Així, malgrat ser una minoria numèrica, el poder econòmic i, per tant, també el polític estava en mans dels bascos.

Els bessons van intentar, de manera pacífica al principi, trencar el que el propi Arzans va definir amb les paraules “hegemonia basca”. Però quan els bascos van tornar a guanyar les eleccions al Cabildo de Potosí en 1622, van decidir anar per un altre camí.

L'endemà de la mort de Juan Urbieta per part de Bikuin, els bascos van sortir al carrer per a venjar l'assassinat. En paraules d'Arzans, “diziendo en la seva llengua el que no respongui en vascuenca es mori!”, és a dir, que matarien a tot aquell que no parlés en basc. No obstant això, aquella política lingüística extrema no va ser eficaç. Per contra, va descendir el número de vascoparlantes; per a març de 1624, els morts eren 64 en comparació amb els bascos. Bikuin tenia més experiència en temes de guerra i semblava que guanyarien el conflicte.

Però els bessons van començar a partir-se i, per tant, es van afeblir i els bascos, per fi, es van mantenir units. Finalment, després de tres anys d'enfrontaments, saquejos i desercions, el 19 d'abril de 1625 es va declarar el perdó general. L'empat tècnic no va suposar cap canvi i, en la pràctica, es va mantenir la superioritat que tenien els bascos sobre el terreny de joc.

A l'any següent, el 15 de març de 1626, els enginys de Potosí van ser destruïts per les inundacions.