Joxe Elorrieta, ex secretari general d'ELA, ha escrit un llibre que donarà molt a parlar: Mirada sindical contra corrent. Classe, territori i noves aliances (Una mirada sindical contracorrent. Classe, territori i noves aliances 2017). Les 300 pàgines recollides en la lletra petita poden rebutjar al lector en el primer moment, però a mesura que es va llegint les línies tiren dels ulls com un bou del carro.

Hi ha un text molt pedagògic, perquè en la dècada de 1980 –per situar-se d'alguna manera– afloren moltes claus del que ha succeït des de l'inici de l'impuls del neoliberalisme fins a l'actualitat. No es tracta de noves claus sobre les quals s'ha escrit molt des de 2008, però Elorrieta encerta a mostrar-les davant el lector amb afecte, entre altres coses, a través d'una rica col·lecció d'anotacions. Si el lector llegeix com jo, del text general a les notes el lector es desplomarà diverses vegades.

ELA-LAB

Però la seva aportació més significativa està dirigida als qui soñan amb la sobirania social a Euskal Herria, a amplis espais que creuen que el neoliberalisme ha de situar-se en el centre de la construcció nacional. “El neoliberalisme és hegemònic avui dia, però no és invencible”, diu, i per a derrotar-lo cal treballar en aliances àmplies on es basi la perspectiva de classe. Aquest lloc, avui i aquí, és Euskal Herria i el que cal impulsar, un procés sobiranista social que portarà una nova relació de forces en la societat basca.

Amb qui i com es fa això? Per a començar, almenys amb ELA i l'Esquerra Abertzale, que és qui anomena ENAM. Elorrieta diu que en l'actualitat la potencialitat de la lluita d'ELA i LAB està infravalorada, però per a ell aquesta força és clau per a iniciar el procés sobiranista des de l'esquerra. Al seu judici, es necessiten tres àmbits autònoms: sindical, polític i institucional, cadascun amb la seva naturalesa i en la relació dialèctica.

En el fons, es tracta d'un procés sobiranista en el qual han d'implicar-se tots els que lluiten contra el neoliberalisme a Euskal Herria. En aquest sentit, Elorrieta dona molta importància al moviment de les dones, a l'ecologia i a la lluita contra el racisme. També critica que el sindicalisme clàssic no hagi tingut en compte aquests tres àmbits en la seva lluita.

Agur Maltzaga, agur

Diu que no podem esperar a la figura històrica de Maltzaga, usada per Telesforo Montsó. Montsó era de Bergara i utilitzava la metàfora de la cruïlla de Maltzaga per a indicar que fins al moment de l'autodeterminació, els abertzales d'esquerra i dreta havien de recórrer aquest camí junts. En el llibre, Elorrieta diu que el PNB ha demostrat de moltes maneres que no vol anar a Maltzaga, i que, per contra, sortu està esperant-li. No descarta la idea de Maltzaga, però en aquesta fase proposa fer-ho sense el PNB.

Elorrieta explica en una entrevista realitzada aquesta setmana en ARGIA tots aquells que vulguin fer un aperitiu. Demà, dimecres, tindrà lloc la presentació del llibre a l'Aula Ronda de Barcelona (Carrer Sant Pere Més Alt, 59), que comptarà amb la presència, entre altres, de l'exparlamentario de la Cup David Fernández.

Xabier Letona