“Demano a l'Estat que acabi la dispersió i compleixi la legalitat”. Les paraules de Rosa Rodero, víctima d'ETA, s'han estès com a pólvora a la premsa. Trenca esquemes senzills desplegats des de l'Ebre cap amunt. Per segon any consecutiu, ha demanat en nom de les víctimes no vulnerar els drets humans dels presos bascos. Diu que més víctimes pensen com ella, encara que sigui ella la que l'expressa públicament.

“L'èxit de la manifestació ens obliga a seguir endavant”, diu el portaveu de la Xarxa, Joseba Azkarraga. “Hi ha molta gent en La Sa, per sobre d'ideologies polítiques concretes, defensant els drets humans, la pau i la resolució del conflicte”, afirma. Creu que s'està estenent el clam contra la dispersió.

Pels drets humans, la resolució i la pau, els presos bascos han estat lligats per a portar pancarta a Euskal Herria : advocats, víctimes del GAL i d'ETA, familiars de presos malalts, ex presos i culturistes. La manifestació ha estat secundada pels partits que conformen EH Bildu, així com pels sindicats ELA, LAB, CCOO i Steilas, entre altres. Malgrat la decisió de no secundar-los, PNB, Podem i PSE han mostrat públicament el seu suport a la "repatriació dels presos bascos". La secretària general de Podem-Ahal dugu, Nagua Alba, ha acudit a Bilbao en nom propi, i el secretari de política de Podem, Iñigo Errejón, ha fet una crida pública per a acudir a la manifestació en suport a una sèrie d'adhesions.

Tots els drets per a totes les persones. Ez dago excuses. A ocupar els carrers de Bilbao. Jo #Salatzen dut ☝🏻

— Íñigo Errejón (@ierrejon) 14 de gener de 2017

Actitud ferma de familiars i amics

“Som familiars i amics dels presos polítics bascos que estan dispersats des de fa 28 anys. No hem decidit que sigui així, només així som. Quan els nostres familiars han estat detinguts i empresonats, hem decidit no abandonar-los. Busquem compromís i responsabilitat en les institucions, agents polítics, socials i sindicals”, diu Naike Deu, d'Etxerat.

Deu ha de recórrer 334 quilòmetres cada vegada que visita al seu pare, pres en la presó del Dueso de Santoña. Preguntat per ETXERAT, ens ha explicat que en les assemblees nacionals solen reunir-se al voltant de 500 persones, i que en l'actualitat, malgrat les discussions, veu a l'associació unida. La majoria dels membres de l'Associació també noten que l'edat va pujant, amb tot el que això comporta.

Díez ha dit que han vist un canvi en la reunió que han mantingut amb els partits i sindicats. “Fins ara ho veien com un quiosquet de l'esquerra abertzale, i això està canviant. Som un agent que fa el seu propi camí”.

En l'última ronda de contactes s'han reunit amb tots els partits i sindicats excepte pp, UPN, PSN i UGT de Navarra. “Hem vist que hi ha ganes d'acabar això. No sabem el que faran després, però els agents ens ho han traslladat. A veure si és així”.

ETXERAT ha estat a Brussel·les, on ha explicat als europarlamentaris la situació dels presos malalts. Han denunciat que 22 presos es troben en estat greu i que tant França com Espanya estan infringint la seva pròpia llei penitenciària.

Tancament de ex presos en Usurbil

La manifestació de Sare ha arribat després d'un mes d'escalfament. A partir del 10 de desembre, centenars de ex presos s'han tancat en la dinàmica Kalera Kalera, en Usurbil, de manera rotatòria.

“Hem tingut un ambient bonic, per dir-ho d'alguna manera, hem recuperat l'ambient del pati”, diu la santurtziarra Oihana Garmendia. El pres va ser posat en llibertat al desembre de 2015, després de romandre 6 anys a la presó. “Desperta la passió veure que continuem treballant per a treure a tants ex presos, després de 40-30 anys, als amics que han quedat dins”.

Hi ha persones que han dormit una nit en la literata de la carpa instal·lada en la plaça d'Usurbil, altres cinc nits, algunes durant dues setmanes i hi ha qui ha estat allí gairebé tot el mes. El fred que han suportat i el fet que hagin emmalaltit molt no ha afeblit el seu ànim.

Antton López, d'Elorrio, ha complert 26 anys de presó i va sortir en 2013 de la presó quan el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va tombar la doctrina Parot. Ell també ha participat activament en la dinàmica Kalera Kalera. El primer, crear una espurna per a influir en les bases de l'esquerra abertzale i posar en marxa la dinàmica de mobilitzacions. Creu que ho han aconseguit a través de conferències, concentracions, cadenes humanes i altres iniciatives que s'han organitzat per a socialitzar la situació dels presos d'eta. En aquest context, ERNAI i Aitzina es van encadenar en la seu de la Direcció Penitenciària de Madrid i en el Palau de Justícia de París, respectivament. “La meva conclusió és que si s'ofereixen espais de mobilització la gent respon”.

El segon objectiu és connectar amb la societat el tema dels presos d'eta. En aquest sentit, també s'han mostrat satisfets pel nombre d'agents que han passat per Usurbil i per les relacions que han mantingut. Encara així, López veu en el seu treball de cara al futur socialitzar el tema que li ha tocat viure. No obstant això, Kalera Kalera no és un agent i sortu assumirà aquesta línia, segons recull l'informe Zohardia.

L'EPPK està disposat a obrir noves oportunitats?

A més del ja esmentat anteriorment, amb la dinàmica Kalera Kalera, els ex presos han volgut expressar el seu suport polític als reclusos que han obert un procés de debat. Amb l'objectiu de “buidar les presons”, la direcció de l'EPPK ha presentat l'esborrany que es debatrà de manera penitenciària, obrint a cada pres la possibilitat d'utilitzar les noves vies jurídiques.

“Cadascun decidirà si abordar aquestes possibilitats que ofereix la línia jurídica –redempcions, destins penitenciaris, canvi de graus, permisos, acostament al País Basc, llibertat condicional, etc.–, i en aquest sentit, com la línia ha estat assumida col·lectivament, comptarà en tot moment amb el suport i l'ajuda del grup. Aquest ha de ser l'esperit del nou funcionament”, diu el document.

“Unir, repatriar, acomiadar”, han destacat les idees. “Qualsevol pas en aquest sentit seria valorat per l'EPPK, sempre amb el consens i la solidaritat del cos, amb el suport de la ciutadania”. El Col·lectiu mantindrà les línies vermelles comunicades a ARGIA al juny de 2015: penediment i denúncia.

El debat tindrà una durada aproximada d'uns mesos. De no aprovar-se l'informe, es redactarà un altre amb les aportacions realitzades i, si s'estimés, es podrà preveure la immediata iniciació de les peticions dels reclusos, obrint vies judicials de nova tipologia davant el Tribunal Suprem d'Espanya i buscant possibles contradiccions en el marc jurídic.

“Abordarem el debat amb entusiasme”

“Venim d'una inpasse política i hem molt a fer i de dir. En aquests tres anys no hem tingut capacitat col·lectiva per a adaptar-nos a la situació política”. El durangués Iurdan Martitegi considera que les anàlisis de la situació, l'autocrítica, les noves propostes i els processos de debat són aliments imprescindibles per als militants polítics.

Des de la presó ha respost a les preguntes d'ARGIA, deixant clar que no parla en nom de ningú, sinó que només es representa a si mateix. Martitegi, detingut el 18 d'abril de 2009, està acusat de ser el cap militar d'ETA en el nord de Catalunya i de cometre diversos atemptats. Està empresonat en Moulins-Yzeu, a 770 quilòmetres del seu poble natal. “Amb la resurrecció del debat se'ns han despertat, d'alguna manera, els ànims, enmig de tantes decepcions”, diu.

– Quines esperes dels estats?

– En l'actualitat, no espero res bo dels dos Estats, tret que es multiplicen els obstacles per a dificultar el debat. Als Estats no els interessa un Col·lectiu viu, enrarit i proponent i podem prendre com a exemple les detencions i empresonaments dels mediadors i advocats dels nostres carrers fa tres anys. Com no tenen proposta, seguiran obstinats en això.

– Com veu el tema en els pròxims anys, a curt termini?

– M'agradaria que les conseqüències del conflicte armat passessin de ser responsabilitat de l'esquerra abertzale a ser responsabilitat d'Euskal Herria. M'agradaria veure a alguns partits polítics a l'altura de la realitat actual, en ofensiva, més enllà dels interessos partidistes, en les conseqüències del conflicte que la majoria de la societat demanda en el fang, en la confrontació amb el bloqueig dels estats des d'una perspectiva de país. M'agradaria que hi hagués consensos, aliances i unitat entorn de les conseqüències del conflicte, un instrument per a l'inici d'un procés independentista. Trencar les cadenes amb els Estats i convertir-les en el punt de sortida del procés unilateral des del consens popular.

Amb finalitats d'amnistia?

Després de la multitudinària manifestació convocada per Sare el passat 14 de gener en el Casc Vell bilbaí, per quart any consecutiu, el Moviment Pro Amnistia i Contra la Repressió ha convocat una altra manifestació per a denunciar la situació d'Amnistia. Centenars de persones s'han reunit sota el lema Amnistia Total. En l'escrit llegit al final, han elogiat la lluita a favor de l'amnistia realitzada en el passat a Euskal Herria, posant en valor el caràcter polític dels represaliats.

“En els últims anys, no obstant això, les manifestacions de gener han anat perdent contingut polític arribant a defensar als presos sol des del punt de vista humanitari, deixant de costat als fugits i deportats”. El moviment aposta per millorar les situacions individuals dels presos, “sempre que no s'aprofiti l'atenció per a desviar-se de l'objectiu final o sortir del camí d'una solució integral: l'objectiu final és l'amnistia”.

En la seva opinió, si el tema dels represaliats polítics “es queda només en l'àmbit dels drets humans, fora d'una forma asèptica i d'un context polític, en un futur pròxim, defensarà l'acostament de la majoria d'aquest poble o la llibertat dels presos malalts, però al mateix temps defensaran que els presos paguin pels delictes que van cometre, encara que siguin dins d'una política penitenciària més flexible i humana”.

L'ex membre d'ETA Jon Iurrebaso va publicar un article d'opinió en diversos mitjans de comunicació en el qual denunciava que les decisions individuals dels presos generaran desigualtats i criticava la línia oficial de l'esquerra abertzale.

Antton López, expulsat al Carrer, ha opinat que "en el fons es defensa un projecte polític diferent". “Si el tema dels presos fos només, el resoldríem en tres sessions. Però la qüestió és una altra cosa, política”.

“És un tema que vivim amb tristesa, sí, d'ATA”, diu Iurdan Martitegi des de la presó. “En la mesura en què penso que les diferències de fons es donen en el canvi d'estratègia política, m'agradaria que el feminisme passés a ser, amb la mateixa capacitat que té per a gestionar les diferents branques del seu si, divisor i deducció de les diferents opinions de la nostra casa, fortalesa i multiplicador”.

Violència de gènere en el si del conflicte polític

“Aquí estem un dia les dones lluitant per la independència d'Euskal Herria i per una societat més justa”.

Així comença el manifest Hemen gaude, en el qual 60 dones de cinc generacions passades per la presó han participat públicament en els últims dies de desembre dins de la dinàmica Kalera Kalera. “Conformar un discurs comú feminista i posar una perspectiva de cara al futur és una tasca que ningú ha mantingut fins ara”, afirma Olatz Dañobeitia, que s'ha centrat en el tema. Aquest veí de Lekeitio va ser empresonat durant sis anys.

“En el context d'un conflicte polític com a militants polítics hem pres algunes decisions i hem sofert algunes conseqüències repressives. L'objectiu ha estat contar el que hem viscut les dones que hem estat en aquesta opció, la qual cosa hem viscut per part dels estats i dels nostres moviments”.

En el manifest s'aborden idees com el model de militància centrat en els homes i la duresa, les dones en mans de la policia, la necessitat i la falta de cures, la protecció femenina, la maternitat, el tracte als mitjans de comunicació i les necessitats i dolors personals, entre altres. El text ha conclòs amb la reivindicació de la llibertat de les 52 preses i presos polítics empresonats en l'actualitat.

Dañobeitia diu que li ha sorprès el bon acolliment de la iniciativa: “No obstant això, nosaltres hem fet un pas, important per a nosaltres, però continuar caminant en aquesta direcció és responsabilitat de molts agents, de tota la societat basca”.

Claus per al futur?

El pamplonés Alberto Matxain, per part seva, s'ha referit a les claus que podrien tenir major rellevància de cara al futur. Aquest va romandre a la presó sis anys i dos mesos. “El debat del col·lectiu serà el tema central”. Segons Antton López, la clau està en el fet que el Col·lectiu ha anunciat que es passarà de la fase de resistència a la de construcció.

Joseba Azkarraga (Sare) creu que 2017 serà un any decisiu en l'àmbit dels drets dels presos bascos. D'una banda, perquè veu que enguany ETA es desarmarà –amb o sense la col·laboració dels Estats–, i per un altre, perquè creu que si s'aprova l'informe de debat del Col·lectiu, desarmaran el missatge dels Estats. “És un any decisiu. Si enguany no aconseguim desbloquejar el tema dels presos, correm el risc de tornar a parar-nos i podrir-nos. Un procés de pau corromput és un procés que corre el risc de tornar a posar en marxa la violència”.

En l'àmbit dels drets humans, s'ha elaborat un informe en el qual es recull l'opinió de juristes de diferents sensibilitats perquè els partits polítics arribin a acords mínims. La xarxa buscarà un acord i una defensa institucional d'aquest.

Iurdan Martitegi, preguntat per la situació, diu el següent: “Trobo a faltar l'expansió de la situació política social d'Ipar EH en Hego EH. El consens de la bona lectura que la majoria dels agents i de la societat fa sobre la solució del conflicte i el compromís que cadascun mostra en l'àmbit que li correspon”. En les línies d'EPPK i del Col·lectiu d'Exiliats Polítics Bascos, “considero necessari una nova organització que impulsi la infanteria amb un treball permanent en tots els pobles, revitalitzant i activant els espais públics”.

“També sento el buit de les actituds desobedients de la ciutadania. Una militància viva disposada a fer un pas endavant sense esperar a ningú i denunciar tota injustícia”. Com a exemple ha citat les eines de solidaritat amb els presos de finals dels 90, les “accions directes aplaudibles” dels membres d'Ernai i Aitzina o l'acció solidària de dos bascos detinguts a Grècia. “Hi ha eines de lluita sobre la taula, hi ha on influir i què denunciar, i hi ha gurro per a portar-ho a la pràctica. A què esperem?”, pregunta.

Oihana Garmendia ens compta la relació que ha tingut amb els agents en la dinàmica Kalera Kalera. “Hi ha alguns temes d'urgència: el dels presos malalts, la dispersió, la situació de les persones majors... que cal solucionar de seguida estan d'acord tots els agents que ens hem reunit. Ens hem plantejat la necessitat de deixar sense efecte aquesta excepció que té en vigor l'Estat espanyol. La llei 7/2003 fa impossible fer passos en la legislació ordinària, per tant, aplicar els drets que la legislació reconeix als presos i preses. És una política venjativa, de l'època de la guerra. Això cal acabar”.

Els agents també defensen que s'invoquin competències penitenciàries per al Govern Basc i per al Govern de Navarra.

Segons Antton López, la clau per a l'esquerra abertzale és situar bé quin és el moment polític en el qual estem immersos. “Nosaltres hem de dur a terme un procés independentista. I com es fa aquest subjecte determinant? Fent poble. Estem en un procés democràtic. Això significa que hem de comptar amb gent que no comparteix la nostra ideologia, hem d'unir-nos al poble per a fer una confrontació amb l'estat. En aquesta part les parts no valen, fa falta un tot. És molt important interioritzar aquesta idea”. A més, creu que l'esquerra abertzale haurà d'aprendre a viure en el marc de les contradiccions. “Si fem una esquerra abertzale rígida, serà un error”.

Oihana Garmendia també veu la necessitat de crear un procés popular. “Ha arribat el moment que la ciutadania es responsabilitzi i prengui el testimoni d'això. No en els partits polítics, ni en les negociacions entre governs... no, nosaltres tenim la clau”. En aquest sentit, ha subratllat que l'esquema de negociació bilateral "no és vàlid" per al Govern Basc.

“El conflicte basc és un conflicte creat entorn d'una opressió, però es creua amb altres opressions, entre elles, el conflicte de les dones amb el patriarcat. Primer hem de fer un relat feminista del conflicte basc, per a després fer una proposta feminista de solució. No hem fet ni una cosa ni una altra”, diu Olatz Dañobeitia. De cara al futur, diu que tenen molta feina per fer. Aquest grup de dones no és un agent, ha estat una iniciativa puntual dins de Kalera Kalera. No obstant això, amb alguna altra forma, però diuen que continuaran treballant.

Naike Díez, membre d'Etxerat, veu que el treball que ha pres el Fòrum Social tindrà una importància a curt termini. Per a març s'han convocat sengles actes en Donostia-Sant Sebastià i Hendaia, que tindran lloc en Donostia-Sant Sebastià. “Estudiaran quines coses es poden fer sobre el desarmament i els presos i exiliats”. A Díez li sembla clau que és la posició que adoptarà el Govern Basc davant les mesures adoptades pels tribunals espanyols, com les que pren l'EPPK.

A més, el 9 de gener ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg el primer cas de la dispersió. Es tracta de la primera dels centenars de casos que es presenten, segons ha informat la seva advocada Amaia IZKO.

Desitjo de tancar el cicle

“Portem amb nosaltres com a poble l'orgull humil i digne d'afrontar amb fermesa aquesta monstruositat que simbolitza la presó”, afirma Martitegi des de la presó. “Aquest patrimoni immaterial, indeleble, porta dins de si a qualsevol poble lluitador, i Euskal Herria, com no, mereix aquest reconeixement, i val la pena actuar sobre això, analitzar-lo i felicitar el nostre poble”.

En l'últim dia de l'any, dos turismes que van anar a visitar a Aitor Olaizola i Kemen Lertxundi, que es troben a la presó de Daroca de Saragossa, s'han trobat en el fred aparcament. Dos ondarrutarras i dos donostiarres han realitzat junts l'hora prèvia a la visita, i a la sortida han necessitat gairebé el mateix per a saludar-se. Amb el gegantesc edifici de formigó enfronti, conscients que tornaran a deixar allí als seus amics, Angela Davis ha acabat parlant de l'abolició de les presons reclamada mesos abans. “Portem tantes generacions donant tornades al voltant de la presó, em sorprèn que encara no hàgim assumit la idea d'abolir aquesta institució”, diu un.

Així ho reivindicaran els Tattoo Circus contra les presons en la recuperada fàbrica Firestone de Sant Sebastià, durant el cap de setmana del 31 de març.