Existeix la possibilitat de fer un salt en l'ús del basc. El coneixement, l'ús i les opinions del basc dels alabesos, és la principal conclusió de la recerca sociològica 2015 que l'ús del basc al país no ha augmentat tant com el coneixement, encara que el context sigui molt millor. “Encara que el 20% dels alabesos som bilingües, per a les tres quartes parts la primera llengua és el castellà, tenim molt arrelats els nostres hàbits lingüístics i la nostra comunitat lingüística és el castellà. El buit és aquí”. Asier Etxenike, sociòleg de l'empresa Aztiker i participant en l'estudi, ha explicat que el país és més basc del que creem, i que els alabesos han d'aprofitar les seves oportunitats per a fer el salt.

Serveis de Basc de la Diputació Foral d'Àlaba i Serveis de Basc de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz

Es va demanar al centre d'estudis de sociologia Aztiker que investigui la realitat sociolingüística i les seves opinions sobre les polítiques lingüístiques de les institucions. La Policia Foral ha confiscat a 1.175 alabesos, dels quals 389 són alabesos, segons les dades facilitades. Analitzen el coneixement del basc dels alabesos en diferents àmbits funcionals

les possibilitats d'ús i l'ús que es fa i, en general, la seva actitud en relació amb el basc.

Els números del treball de recerca reflecteixen conclusions positives i negatives. En el costat positiu es constata que el coneixement del basc ha augmentat de manera notable en tot el país. En paraules d'Etxenike, “els pares dels nens d'avui saben basc, i això és un gran canvi, retrocedint uns anys, un canvi que s'ha donat a Àlaba”.

Referents en l'edat adulta

L'estudi revela que molts bilingües són avui bilingües gràcies als euskaltegis, i que les persones que s'han euskaldunizado en l'edat adulta tenen un gran pes. Etxenike s'ha mostrat convençut que a l'hora de fomentar l'ús del basc cal convertir-lo en un “referent ”. “Aquí cal fer força, a Àlaba es nota molt el treball que s'ha fet en els euskaltegis, i és important, per exemple, per a euskaldunizar el món laboral”.

Així mateix, el món dels adults és una referència per a nens i joves

en la mesura en què sigui necessari impulsar l'euskaldunización de les persones majors alabeses. “Quan diem que el futur serà basc a Àlaba, moltes vegades ens oblidem d'aquests adults que ara com ara són castellanoparlants, els considerem impossibles i confiem que en el futur els nens s'euskaldunizarán, és una tendència que també és veritat que hem d'incidir en el món dels adults”.

Trencar costums

Només dos de cada deu persones bilingües es desemboliquen bé en totes dues llengües i el 74,2% es desembolica millor en castellà que en basc. Els hàbits lingüístics i els prejudicis juguen contra els alabesos. En paraules d'Etxenike, “tenim més facilitat en castellà i, per tant, recorrem més al castellà, cal trencar alguns costums i al final augmentarà la capacitat d'usar el basc”.

A més, viure en un entorn en el qual predomina el castellà condiciona el comportament dels bilingües, que encara que en alguns àmbits existeixen possibilitats d'utilitzar el basc, no ho fan. “El nostre entorn és més euskaldun del que creem, però hem de ser conscients d'això, hem de prendre consciència i aprofitar les oportunitats que tenim per a viure en basca”, ha subratllat Etxenike.

Segons l'estudi, els bilingües viuen un context més propici que mai perquè el basc sigui la primera llengua; entre els companys de treball, per exemple, predomina el castellà, però els grups de treball dels quals no saben basc són menys que els dels quals saben basc.

Desitjos

D'altra banda, l'estudi recull els desitjos de futur dels alabesos, i també en això es nota el canvi, ja que la majoria prefereix una societat futura bilingüe. “En general –ha explicat Etxenike– hi ha una actitud àmplia a favor del basc, tenint en compte que els bilingües són el 20%.

Som, tenim molt pes”. No obstant això, se suavitza l'actitud positiva quan es trasllada el basc a l'àmbit personal o s'introdueix la referència de l'anglès. Llavors, es perceben diferents actituds entre els castellanoparlants i els bilingües, ja que per a la majoria dels castellanoparlants l'anglès és més útil que l'aprenentatge del basc.

En l'últim apartat, l'estudi realitzat per Aztiker recull en el seu informe si se senten discriminats els castellanoparlants i els castellanoparlants, i la principal conclusió és que la majoria mai s'han sentit discriminats. Per al sociòleg Asier Etxenike es tracta d'una dada significativa, sobretot des del punt de vista dels bascos. “Hi ha una situació de normalització i, encara que no sigui objectivament així, la gent euskaldun no se sent discriminada, no fa veure que hi ha situacions de discriminació, i en aquest nivell la percepció del basc és més positiva, no es detecten conflictes o discriminacions”.

Aquest article ha estat publicat per “Alea” d'Àlaba i l'hem portat gràcies a la llicència CC-by-sa.