Per què Gaza?
Aquí tens al culpable (assenyalant a la seva companya de nuvi Mussa’ab Bashir). Em va fer observar que no seria fàcil. Jo vaig viure abans a Egipte i vaig pensar que anava a ser semblant, però, evidentment, ha estat molt més difícil. A més de les duríssimes conseqüències de la persecució psicològica i el bloqueig permanent de l'Ejercito israelià, la societat de Gaza està en crisi perquè cada dia se sent més reclosa, i la gent es tanca més en si mateixa i acudeix a la religió.
Encara que la teva parella és d'origen gazatí, vau arribar a Gaza d'amagat.
Per al meu pesar, perquè no m'agraden els llocs tancats, entrem a Gaza per un túnel. Jo creia que aquell viatge anava a ser molt més complicat, però al final va ser un passeig tranquil de dos minuts. Estava molt normalitzada. Massa normalitzat. Actualment la majoria dels túnels estan destruïts. A més, poc després el president egipci, Mohamed Morsi, va ser enderrocat i les conseqüències del bloqueig israelià van ser encara pitjors.
Què recordes dels teus primers mesos?Els
primers reportatges i entrevistes van ser especialment dures perquè em vaig adonar de la precària vida de la gent, sempre a costa de l'ajuda de la comunitat internacional que mai arriba. I maliciosament vaig observar una altra cosa que em feia mal encara més: També els polítics palestins de l'altre costat de Palestina, els de Cisjordània, han deixat de costat a Gaza. A això cal sumar les conseqüències quotidianes del bloqueig: talls d'electricitat habituals, escassetat d'aigua potable… Per posar un exemple, pensa en el que és anar a l'hivern a donar a conèixer els barris ofegats per les aigües brutes, tornar a casa amb brutícia i no poder donar-se una dutxa per falta d'aigua calenta. No obstant això, no vaig creure que la gent tingués tanta paciència per a suportar unes condicions tan humiliants.
Existeix alguna normalitat o quotidianitat en la Franja de Gaza?
“Els de Gaza ja estan acostumats”, diuen alguns. Odio aquest verb. Ningú s'acostumarà mai a una vida indigna. Els habitants de Gaza han desenvolupat una espècie de resiliència que també s'està erosionant.
Els experts adverteixen que en 2020 a Gaza no es permetrà la vida d'éssers humans. Això és veritat. Hi ha molts casos de càncer, un munt de dones pateixen càncer de mama sense rebre la medicació adequada, la fallada renal és freqüent en nens… Moltes de les malalties estan molt relacionades amb les mancances de les infraestructures i de la xarxa d'aigües brutes. Gran part de les aigües brutes s'aboquen a la mar o a les terres de cultiu sense ser tractades. L'aigua de l'aqüífer està contaminada, per la qual cosa és fàcil atrapar bacteris nocius. Jo mateix porto dos mesos amb antibiòtics patint salmonel·la tifoidal. Quan vaig anar a fer-li les anàlisis de sang, la infermera va riure i va dir: “Jo també tinc això, aprèn a viure amb ell, no passa res”. Avui dia és impossible trobar en la Franja de Gaza a algú físicament sa.
Ha parlat del genocidi en la “càmera lenta”.
És maquiavèl·lic. Crec que ho han analitzat tot. En 2005, l'Exèrcit israelià es va reunir en la zona de Gaza i llavors es va pensar i es va establir el bloqueig. Arnon Soffer, el geògraf que va dissenyar el bloqueig, avui professor de la universitat de Haifa, va dir: “Farem encara més animals”.
Has hagut de viure la guerra.
Era juliol de 2014. Mai el vaig informar de la guerra. Amics i veïns evacuats, per por de que el que bombardejaran sigui la teva casa o la del costat… així treballar és molt difícil. És imprescindible tenir el cap fred.
No són moltes les dones que fan un treball periodístic com el seu.
Sembla que encara avui dia els mitjans de comunicació no tenen massa confiança en les dones periodistes. Prefereixen presentar la imatge de la dona com una figura desprotegida o vulnerable que es troba en una zona violenta. Es tracta d'una trepeta per a aconseguir més públic o vendre més exemplars.
L'Institut de la Dona de la Universitat de Birzeite (Cisjordània) ha elaborat un estudi que considera que la proliferació d'agressions sexuals en Palestina està estretament relacionada amb l'augment de la violència i les polítiques d'ocupació israeliana.
Efectivament, després de la guerra de 2014 els casos de violència contra les dones van créixer, i avui dia el seu número és enorme. Hi ha famílies que silencien a la dona o fan casar a les seves filles molt joves. La Franja de Gaza està aïllada, bloquejada. A diferència de Cisjordània, a Gaza no es produeixen entrades ni sortides de persones estrangeres, ni tampoc els palestins que tornen de la diàspora. A més, Gaza és el país del món amb major taxa de desocupació, segons el Banc Mundial (BM). Per tant, com condueixen molts homes aquesta frustració? Per la violència contra la seva dona o els seus fills. Les dones de Gaza fan el seu i l'un altre amb molt pocs recursos per a tirar endavant a la seva família. Als homes, en canvi, els trobaràs asseguts en el cafè, xarrupant el shishari. Si els punts de poder estiguessin en mans de les dones, la situació milloraria notablement. Per exemple, Palestina està avui políticament fragmentada i són les dones de Gaza les que es mobilitzen cada setmana davant el Consell Legislatiu en suport de la unitat de les forces polítiques palestines.
El feminisme en el món islàmic. Desconeguda. Les
feministes islàmiques usen altres noves lectures de l'Alcorà per a fer front a la narrativa del patriarcat islàmic. Però per descomptat, el patriarcat també utilitza les seves cartes. Per exemple, en famílies amb un fill i dues filles, és molt habitual que els esforços econòmics es dirigeixin a la formació del fill, deixant de costat la de les filles. El patriarcat basat en les interpretacions d'un llibre, per a lluitar, el coneixement és la clau.
Si l'opi del poble és el futbol, què és la religió?La
religió pot ser opi per a moltes persones, però és degut a les males lectures de la religió. En la meva vida no segueixo religió, però els que la tenen haurien d'aprendre i estudiar bé, sense dependre d'interpretacions alienes. Així, a Gaza i en el món islàmic en general, es produiria un major apoderament de les dones. He conegut noies que creuen que el vel és imprescindible per a vestir. Preguntats pel motiu, la seva resposta és repetir mimèticament el que va dir el pare, el patriarca o la cuixa de la família. Si aquestes nenes poguessin llegir, educar i compartir idees, la situació seria molt diferent. En definitiva, la falta d'educació és un instrument de control.
On comença la política i on acaba la religió?
Per als Germans Musulmans són el mateix. Hamàs va assumir les creences dels Germans Musulmans i les utilitza amb gran prepotència. Creuen que l'única veritat és la seva, la d'ells el veritable Islam. No hi ha possibilitat de discussió. Es comporten amb preponderància amb musulmans i dones que no segueixen la seva línia.
Hamàs va arribar al poder sense estar preparat per a això. Si veus les seves entrevistes i rodes de premsa, t'adonaràs que la seva versió de la realitat és molt feble i regular. Només un dels fundadors d'Hamàs viu, Mahmod az-Zahar, ja molt madura. I l'interès de joves com Ismail Haniyeh és mantenir la ‘poltrona’, més que millorar la situació de la Franja de Gaza. És política, com en la resta del món.
Les faccions polítiques palestines són part de la solució o del problema?Les
faccions no són el problema, són les persones que les componen. Les faccions s'han convertit en marionetes dels estats que volen controlar la zona i guanyar força. També Israel manté una actitud activa per a fomentar l'antipatia entre les forces palestines. Per exemple, la guerra de 2014 es va iniciar dos mesos després que Hamàs i Fatah aconseguissin un acord sobre el conflicte armat.
És a dir , que la casta no és una cosa que s'hagi descobert a Madrid.
No, hi ha molts dinosaures en Palestina. Cal fer una neteja profunda dels seients. Hi ha molts palestins frustrats políticament que no es veuen representats en les forces polítiques. Són d'esquerra, però no saben per on anar. Com ocorre en gairebé tots els països, aquí també hi ha falta de representació.
La lluita armada és avui tan inútil com les negociacions de pau.
Dona'm la teva opinió sobre tres possibles vies per a resoldre el conflicte palestí. Primer, la lluita armada.
Quan vaig entrar a Gaza vaig pensar que la lluita armada servia per a no multiplicar els atacs israelians, com a mesura dissuasiva. Però avui dia no crec que sigui eficaç, perquè la capacitat militar d'Israel és enorme. La lluita armada és avui tan inútil com les negociacions de pau. Les negociacions de pau només són rendibles per a Israel per a aconseguir la moratòria de les colònies, estabilitzar la impunitat i presentar-se davant la comunitat internacional com l'única força democràtica de la zona.
En segon lloc, la via diplomàtica internacional.
És molt enganyós. Avui ningú creu en això, ni la gent de Fatah. Ja no hi ha solució per a tots dos estats. És impossible. A més, no és viable que els palestins de Cisjordània, en col·laboració amb Jordània, creïn un estat o que els palestins de Gaza s'incorporin a l'Estat egipci. No és lògic.
En tercer lloc, la creació d'un Estat únic en el territori format per l'actual Palestina i Israel.
Potser aquesta és la solució. No sé com podríem arribar fins allí, però tinc molt clar per on començar: Ocupació, bloqueig contra Gaza i eliminació del racisme. Cal erradicar el sistema d'apartheid i combatre l'odi educant a la ciutadania en la trobada. Potser algun dia s'enforteix el moviment social israelià contra l'ocupació, que també reconeix el dret a la devolució als palestins, i tots puguem viure en un estat democràtic i laic.
L'ofensiva imperialista israeliana ha entrat en una nova fase: bombardejos a Iemen, Líban i Síria; atacs contra l'Iran; intent d'invasió de Líban… Els sionistes han aconseguit un vell objectiu: Anar més enllà de Palestina i convertir l'atac en una guerra regional.
L'augment... [+]
Gazako iparraldeko Beit Lahiya hiria setioan dago eta Israelen etengabeko erasoaldiek gutxienez 120 palestinar hil dituzte azken aldi honetan. Astebete baino gutxiagoan, urriaren 24tik 29ra bitartean, NBEk “biktima masiboak” izan dituzten zazpi eraso erregistratu... [+]