Tot això ens porta a denunciar el fracàs de les polítiques de la Unió Europea. La UE ha incomplert els compromisos adquirits al setembre de 2015. Es va acordar la reubicació de 160.000 refugiats bloquejats a Itàlia i Grècia en altres països de la Unió Europea (UE). La derrota ha estat total. Per exemple, l'Estat espanyol havia d'acollir a 17.737 refugiats, però encara no ha acollit a més de 898. I la responsabilitat no és només la del Govern del PP: què fan la resta de partits de l'oposició i què fem nosaltres, els ciutadans?

Davant semblant fracàs i error, alguns moviments i col·lectius d'Euskal Herria han estat exemples de solidaritat ciutadana, amb l'objectiu de portar a la pràctica solucions concretes. Mikel Zuluaga i Bego Huarte han posat en perill la seva vida quan han intentat sortir de Grècia amagats en la seva furgoneta vuit refugiats, per als quals havien trobat treball i allotjament al País Basc. Els que van crear la misèria, van alimentar les guerres i van imposar la seva llei van ser detinguts, però acusats de “promoure la immigració il·legal i posar en risc la seguretat dels refugiats ”.

És el cinisme i la insolència! Traïció de polítics, diplomàtics i estats de la UE! I quin exemple ha donat el poble, representat per Mikel i Bego. Malgrat ser detinguts, han reivindicat que són coherents amb la desobediència civil i que tornaran a fer-ho, dient que aquest tipus d'accions "ens fan humans". És aquesta humanitat i aquesta responsabilitat que falta a les presses, als polítics i als governs, i en part a nosaltres, per no impedir aquest tipus de situacions.