Mig milió de persones van perdre la vida i un milió més es van veure obligades a fugir del país, però el conflicte de SOMÀLIA segueix sense resoldre's gairebé en l'oblit, a pesar que una petita batalla en la capital, Muqdisho, va aconseguir ser el best seller amb llibres, pel·lícules i videojocs Black Hawk Down. Oblidat o amagat dels informatius, però molt vigilat pels militars de l'Imperi perquè l'han convertit en el laboratori de les seves noves estratègies.

S'ha citat a SOMÀLIA com a model dels estats fallits, sense donar massa explicacions sobre el que ha portat al seu país a tocar el fons. Des que el general Mohamed Siad Escombra va perdre el poder en 1990, el país no ha trobat una mínima estabilitat, d'una banda els militars nord-americans i dels països veïns –Kenya, Etiòpia...– en primer lloc per a fer costat al govern de transició i ara al govern federal, d'altra banda els petits exèrcits de les tribus locals i els guerrillers vinculats a Al-Qaeda o a l'Estat islàmic.

El mes d'octubre passat el New York Times aclareix la importància d'aquella guerra perduda a distància, en la crònica “Somalian els EUA està enfortint la guerra en l'ombra” signada per Mark Mazzeti, Jeffrey Gettleman i Eric Schmitt: "La campanya de SOMÀLIA és un model de guerra que el lehendakari Obama ha fet seu i que passarà al successor. Aquest és el model que usen avui els Estats Units, igual que a Orient Mitjà, en el nord d'Àfrica –de Síria a Líbia-, per a vèncer el desgrat d'Obama de posar els peus dels americans en les zones de guerra del món. Aquest mateix any, els Estats Units ha dut a terme atacs aeris en set països i missions d'operació especial en molts més”.

Des que els americans van perdre en 1993 en la capital, Muqdisho, un helicòpter que intentava evacuar pels míssils dels guerrillers, amb els 18 soldats que portava dins, ha estat durant molt de temps la prioritat de les forces estatunidenques no matar a homes en combats llunyans, però els anys no han passat i han demostrat a SOMÀLIA que estan disposats a entrar en nous perills.

En l'era d'Obama, el president nord-americà ha adquirit un poder més ampli per a exercir la violència a SOMÀLIA, per a protegir oficialment les tropes estatunidenques i africanes dels atacs de la guerrilla islamista Al Shabab. “El Pentàgon –diu New York Times-, en donar les notícies de la guerra, difumina aquestes operacions amb el nom de ‘atac d'autodefensa’, però hi ha analistes que creuen que aquesta manera de parlar no és perquè amb el temps es converteixi en realitat més que aquesta profecia”.

Amb prop de 9.000 soldats, Al Shabab, un grup que obeeix a Al-Qaeda, serà el que més èxit té a SOMÀLIA enfront dels americans i al govern establert per la Missió de la Unió Africana AMISOM a SOMÀLIA. En els últims anys ha sofert diversos derrotes militars, ha perdut el control del trípode i un dron yanki ha matat recentment al líder Moktar Ali Zubeyr, però no ha perdut la seva capacitat militar. En 2013 va arribar a la capital de Kenya Al-Shabab, en la qual van morir 60 persones en l'atac contra la ciutat.

els Estats Units compta amb 300 militars d'operacions especials per a actuar contra Al Shabab, en col·laboració amb soldades de Kenya, Uganda i altres, que estan secundats per l'AMISOM a SOMÀLIA. Cada mes s'organitzen més de mitja dotzena d'atacs, que complementen des de l'aire les operacions terrestres amb drons. En aquestes operacions participa la unitat especial de la Marina estatunidenca SEAL Team 6, sobre la qual les informacions estan classificades com a secretes. També participen en els interrogatoris dels detinguts en els combats.

La nova lògica de les guerres subcontractades

Diversos experts alerten que aquests atacs aeris, encara que justificats com a autodefensa, portaran necessàriament a l'enduriment de la guerra i que els militars ianquis d'elit que han acudit en ajuda de militars africans es posaran cada vegada més en el punt de mira d'Al Shabab.

El cas és que a SOMÀLIA, al costat de militars americans i africans, també operen contractistes privats especialitzats en la guerra. Mercenaris. En concret, el New York Times ha esmentat la companyia Bancroft Global Development, amb seu a Washington: “Porta anys col·laborant amb el Departament d'Estat en l'entrenament i barrejat de les tropes de la Unió Africana en les operacions militars de SOMÀLIA”.

El líder de Bancroft, Michael Stock, ha confessat als periodistes que han format un grup somali anomenat Danab. Després de realitzar els primers entrenaments després del reclutament en Muqdishon, els transporten a la base militar de Baledogl, que els ha preparat millor amb els marinis estatunidenques per a submergir-se en les batalles contra els guerrillers d'Al Shabab. Estoc ha dit que l'objectiu és organitzar una unitat militar somali perquè no es repeteixin els péttos fabricats a l'Afganistan i l'Iraq contra els d'Al Shabab, en els quals EE.

En les noves guerres del model somali, l'imperi es comporta com un incognito i aconsegueix que els temes perdin l'interès dels països aliats com els Estats Units. A penes apareixen mitjans de comunicació per aquestes situacions. El finançament va a través dels comptes secrets de la CIA i de l'Exèrcit, sovint lliurades a un soci com l'Aràbia Saudita. Les responsabilitats per actes de guerra es privatitzen subcontractant parts senceres de la guerra a contractistes privats.

Al desembre, el mitjà americà Mint Press News ha completat aquestes anàlisis amb un detall clarificador: “L'Imperi Secret AFRICOM: Com l'Exèrcit dels Estats Units ha convertit a Àfrica en el laboratori de la guerra moderna”. AFRICOM és un dels 9 comandos de batalla dels Estats Units que guia des d'Alemanya les operacions dels 53 països africans.

Segons el periodista i universitari Nick Turse, l'administració d'Obama a Àfrica ha augmentat enormement en aquests anys la presència de militars nord-americans. Els americans es troben en més de 60 zones de 38 països, però no com fins ara ho feien, sinó en bases militars.

Fora de la base de Djibouti, no hi ha grans concentracions de tropes, armes ni avions. Per contra, aquests 60 racons discrets, batejats per militars amb seductores denominacions nenúfares (‘lily pad’ en anglès), es troben en qualsevol aeroport, molla, base o seu de subministrament de combustible d'Àfrica, tant en un centre de recerca mèdica d'Egipte com en un port de Kenya: Les petites estructures de l'exèrcit dels Estats Units estan preparades per a reunir i desplegar una força militar molt major en el moment en què sigui necessari.

El Pentàgon té ja un pla per a reorganitzar el comandament de la guerra contra els islamistes en quatre grans zones d'Europa. El node de control dels conflictes a Àfrica amb la nova estratègia podria ser al Sud d'Europa, potser a Espanya.