Les delegacions del Govern van quedar invalidades durant mesos i el moviment popular va fer seva la figura d'autoritat de la ciutat. La repressió va ser brutal, i les imatges del conflicte van arribar a la comunitat internacional a través de les barricades. El 2 de novembre de 2006, la Policia Federal de Prevenció va intentar entrar a la ciutat i, després d'una baralla d'unes sis hores, la policia es va retirar. Aquesta victòria ha sobreviscut en la memòria, a pesar que la situació actual és molt diferent. La lluita dels professors continua, ja que es troben en el campament pedagògic en la plaça d'Oaxaca, a més de continuar amb les mobilitzacions. Però ara, el gran clam és evitar l'àmplia reforma laboral que el Govern pretén implementar en la planta, que vulnera els drets fonamentals dels treballadors.

Els dos membres del sindicat de treballadors d'educació SNTE que han respost al diàleg no volen que aparegui ni el seu nom ni la seva imatge per por de la repressió. Un d'ells és el delegat de coordinació estatal del sindicat.

Què recorden dels successos del 2006?
Simbòlicament tot va ser molt ràpid per al moviment popular d'Oaxaca, va haver-hi grans enfrontaments i aconseguim que la policia retrocedís. Ara que es compleixen deu anys des que van ocórrer els fets, el sindicat continua exigint justícia i càstigs per als responsables intel·lectuals i materials de la repressió de l'època. Demanem que l'ex governador Ruiz Ortiz també sigui condemnat, ja que va ordenar una repressió contra el moviment de professors.

Des de llavors han estat 28 els morts i ningú ha acudit a la presó, i l'ex governador continua fent política. Per això continuem demanant justícia.

En aquella època Oaxaca va ser declarada lliure.També creem
la nostra policia: POM (Policia de Magisteri d'Oaxaca). No volíem veure més a la policia i el nostre policia s'apoderava d'ella, per exemple, als lladres que entraven en els comerços. Ens encarreguem de la custòdia del centre històric. En les colònies [en els barris] es feien assemblees i hi havia barricades pertot arreu per a tirar al governador. No teníem necessitat de governs creats pels partits i van substituir als moviments populars, encara que a poc a poc el govern es va anar reformant. Creiem que va ser la primera revolució social del segle XXI a Amèrica. La policia federal va irrompre en la plaça central de Sòcol el 25 de novembre per a derrocar-nos.

En què esteu actualment?
Els últims incidents es van produir el passat 15 de setembre i en la zona es va produir una tempesta tropical. Prèviament, el passat 19 de juny, professors i ciutadans es van enfrontar a la policia en el trencament del bloqueig de l'autopista en Nochixtlan. El succés es va saldar amb la mort de vuit persones i ferides de diversa consideració a una vintena. Aquest dia es van dur a terme 37 bloquejos en l'Estat amb l'objectiu de bloquejar els camions internacionals i de reprendre les negociacions amb el Govern. El Govern va ordenar l'obertura de bloquejos i la repressió va ser dura.

En un la reivindicació principal era la pujada salarial, avui dia s'han imposat missatges en contra de la reforma educativa.
Al desembre de 2012, el president, Enrique Peña Nieto, va anunciar una reforma de l'ensenyament a Catalunya. La CNTE [Coordinadora Nacional de Professorat] va començar de seguida a organitzar mobilitzacions en contra de la reforma. Les mobilitzacions es van intensificar el 26 de febrer de 2013, quan es va fer públic el decret de la reforma. El que rebutgem especialment en les mesures que es pretenen implantar en la planta és un nou tipus d'avaluació per part del professorat, que ens està privant, entre altres, dels drets d'antiguitat. El que volem és una formació avaluada per a ajudar-nos, per a no castigar-nos. La seva idea és realitzar avaluacions per a expulsar a la gent.

Altres sectors s'han unit a aquesta lluita, com els pobles indígenes. Ells són els més afectats, ja que seran necessaris 30 alumnes per a mantenir un grup i en les seves comunitats les classes són molt petites. És veritat que la nostra lluita s'ha tornat contra la reforma.

Detencions, desaparicions, assassinats... El Govern mexicà és molt violent en els conflictes socials. Com afronten la repressió? Com a
caps no tenim por, cada quatre anys hi ha torns i el lideratge canvia. Aquí mana l'assemblea, i si alguna vegada caiem al clot els companys ens treuen amb la força de la mobilització. No estem per sempre.

Per fi vau decidir tornar a l'escola, parant des del passat 15 de maig.
El 7 d'agost decidim tornar a classe. Tenim membres que asseguren la representació d'aquí [en la plaça major d'Oaxaca] contínuament, però continuem treballant amb els nens. Les autoritats van bloquejar el compte corrent de la Secció 22 del Sindicat i no podem ni utilitzar-la per a la impressió de les paperetes. Per això aquí també és necessària la voluntat de la gent. No obstant això, continuem informant amb les petites potencialitats que tenim.

Quins passos venen després?
En 2018 arribarà el canvi de presidència. El magisteri haurà de donar orientacions polítiques sobre la situació econòmica, sanitària, educativa, etc. No tenim cap vincle amb els partits, però volem que s'augmenti la democràcia. Volem animar a la gent a reflexionar amb el seu vot. Peña Nieto ha posat en marxa una reforma general en la qual més de la meitat de la petroliera pública, Pemex, està ja en mans d'empreses externes. La reforma avança i les eleccions de 2018 seran importants per al futur. n