En la sessió del 22 d'octubre, i després d'una introducció similar, benvinguda i dinàmiques de coneixement mutu, Iñaki Telleria i Iker Martínez de Lagos, membre d'Euskaltzaleen Topagunea, van abordar les funcions de les associacions d'euskaltzales. Per a això, es van prendre en consideració dos punts de vista: el primer, tindríem les tres dimensions que utilitzem per a analitzar la situació de la llengua, és a dir, el parlant, la comunitat lingüística i el territori; mentre que el segon punt seria el corresponent a la labor de les associacions d'euskaltzales: fer, influir o ser.

El primer exercici del programa es va centrar en la “Vitòria-Gasteiz euskaldun de 10 anys”, i aquesta va ser la primera pregunta que es va plantejar, és a dir, com serà la Vitòria-Gasteiz euskaldun del futur. Els participants, amb aquest objectiu en ment, es van llançar a marcar les prioritats per als pròxims anys, després d'un gran al·luvió d'idees. Entre les prioritats assenyalades es troben la necessitat d'un punt d'inflexió perquè es produeixi un canvi positiu; repartir objectius estratègics i realitzables, diaris; treballar l'activació dels euskaldunes; utilitzar la pedagogia social; beure no sols de la sociolingüística, sinó també de la psicolingüística; passar de macro a micro; transmetre des de la sensibilització, les funcions pràctiques de la llengua des de la necessitat social; guanyar espais de referència, atreure als creadors;

En la segona sessió, van recuperar les prioritats assenyalades en la primera i van començar a proposar accions amb l'objectiu que en els anys següents l'activitat fos una bateria amb tres objectius. El primer seria l'activació i sensibilització de la comunitat i dels individus. A Vitòria-Gasteiz es va plantejar com un exercici d'apoderament col·lectiu dels parlants que s'estan estenent al País Basc. Van prendre com a exemple les 75 hores d'Agurain en basca, el Dia del Basc d'Egia en Donostia, el repte dels 40 dies de Lasarte-Oria, l'Euskara d'Hernani... En cas que es dugués a terme algun tipus d'activitat a Vitòria-Gasteiz, els participants van debatre sobre fer experiències pilot en diferents barris o fer-ho en tota Vitòria-Gasteiz.

La referència seria el segon objectiu, i en el que a això es refereix, es va proposar treballar a Vitòria-Gasteiz una visió global del basc i de la comunitat euskaldun i elaborar un pla de comunicació. Això suposaria, inevitablement, enfortir la marca de Geu, fer de Geu una veu qualificada sobre el basc i ser un referent també per als mitjans de comunicació.

La tercera d'aquestes metes seria incidir en les institucions i agents, per a això es va aprovar la creació d'espais de confiança amb l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i la Diputació Foral d'Àlaba, institucions públiques. Així mateix, l'estructuració del basc a Vitòria-Gasteiz.

Finalment, el quart objectiu, incidiria en l'ús del basc entre els nens i joves. Per a això, es va dir que la prioritat és que el basc guanyi prestigi, “una línia estratègica”. També es van plantejar dos projectes concrets, com “Kuadrilategi”, i la creació d'un grup de temps lliure dins de l'associació Geu.

En la sessió del 19 de novembre, tercera i última, els assistents van identificar els grups d'interès de l'associació Geu, grups d'interès prioritaris per a l'associació Geu i euskaltzales de Vitòria-Gasteiz, bé per ser objectius de les accions i estratègies de Geu, bé per ser aliats i col·laboradors per a Geu. Al mateix temps, els grups d'interès ho van tenir en compte i van aprofundir en les accions. Es van definir les accions proposades en l'activació i en els grups de treball per a l'ús infantil i juvenil, a més de donar contingut als objectius comunicatius per a treballar la referencialidad.

Conclusions a l'espera

Malgrat aquest procés de reflexió, l'associació Geu encara no vol valorar les conclusions. Segons ens ha dit Gidor Bilbao, del grup de dinamitzadors, “hem deixat un temps a propòsit per a mirar el rebut amb una perspectiva més àmplia”. No obstant això, el professor de la UPV/EHU Bilbao ha pogut avançar les prioritats per als pròxims anys: “Incidir en les institucions i altres; aconseguir la referencialidad de l'associació; incidir en l'ús de la infància i la joventut; i, finalment, aconseguir la sensibilització i activació de la comunitat i dels individus”. D'altra banda, com s'ha sabut, també s'han proposat projectes concrets per a aquestes línies.

Preguntat per si la reflexió que s'ha realitzat a Vitòria-Gasteiz pogués estendre's a la resta de comarques alabeses, Gidor Bilbao no té cap dubte: “La metodologia i la dinàmica són valedores –ens ha servit d'altres llocs–, però la reflexió no es pot compartir; encara que sigui per a arribar a les mateixes conclusions, cada comunitat ha de fer la seva pròpia reflexió”. Cadascú té el seu treball i la seva reflexió.