La distribució es farà probablement d'ara endavant: abans i després d'internet. Damaris Pa Vega (Mallabia, 29 d'agost de 1983) és un artista post-internet, però no especialment per la presència de la xarxa en la seva obra, tret que formi part del grup d'artistes que utilitzen la xarxa per a donar a conèixer la seva obra. Artista del seu temps, per tant, es pot dir.

No hi ha hagut exposicions individuals, però sí nombroses exposicions col·lectives, l'última de les quals ha estat la d'Esku Azpi Begi, comissariada per Iñaki Imaz, que va concloure el 30 de desembre de l'any passat. Ha estat seleccionat en tres ocasions per a l'exposició Ertibil de Bizkaia. És professora en la Facultat de Belles Arts.

Artista del seu temps, però al mateix temps de sempre: utilitza principalment el dibuix i la pintura, es llança en el camí sense saber què trobarà, li sembla que el procés creatiu li mostra les seves pròpies entranyes. No necessita una metodologia concreta. No té horari, no té pressa, el món està treballant per a si mateix. Aquest món que se li fica pels ulls se li surt de les mans, tard o d'hora. No utilitza la pintura com a representació d'alguna cosa, sinó de manera autònoma: la matèria mateixa, el traç, el color, el dibuix, la força de la forma. Crea un ésser i un caràcter nou en cada obra.

S'inicia en el camí sense saber què trobarà, entén l'art com una desviació, i els seus treballs són les estacions d'aquesta contínua desviació. A vegades l'estrany ser, a vegades la bruta icona, sembla que l'artista del seu temps ha fet una salvatge síntesi de les mil formes que circulen per la xarxa, ha capturat al monstre, ha capturat la bellesa i ha tornat a posar-la en la xarxa perquè el nou ser segueixi el seu camí.