Vostè ha dit que no hi ha desenvolupament sense diversitat lingüística.

No és exactament així. No hi ha desenvolupament real sense el desenvolupament de les llengües.

I què és el desenvolupament real?

Desenvolupament que empodera. La gent no és receptora passiva de l'ajuda que ve de fora, la gent participa en el seu desenvolupament, la ciutadania pot discutir amb els qui els ajuden. Li donaré un exemple: la majoria de les agències de desenvolupament internacionals i les organitzacions no governamentals no aprenen idiomes locals. Tracten de reunir-se amb la gent del poble, però només es comuniquen amb els parlants de llengües internacionals. Si parlem de països africans, la majoria de les vegades s'associen amb homes. Si no parlen la seva llengua, com s'uniran a les dones pobres, a les dones amb cinc fills que volen un microcrèdit a l'Índia o a Àfrica? Com pot aquesta dona comunicar el que vol? Això és el que vaig voler dir amb referència al desenvolupament real. La gent pot discutir la seva situació amb estranys en la seva llengua materna, no a través de la traducció.

Vostè creu realment que les ONG tenen en compte les llengües minoritzades?

Jo crec que alguns tenen bones intencions, però no entenen la situació de les llengües del món. L'exemple és el terratrèmol d'Haití. Oficialment es parla en francès, però el 90% de la gent no parla francès. Els que més sofreixen en aquesta mena de desastres són sempre els més pobres dels pobres, els que viuen en zones rurals. Llavors, quins feixos parlant a ells en francès? A Àfrica és com fer-ho en anglès o en francès. Si acudiràs a la ciutadania és necessari que parlis en el seu idioma. Els Traductors Sense Fronteres estan fent un treball increïble. Algunes organitzacions no governamentals estan treballant molt bé, unes altres no tant.

En la conferència has mostrat una fotografia. En la samarreta que porta un jove, es parla anglès sobre el tema de la sida. Si no ho fan en anglès, no és sorprenent que tinguin informació en anglès?

Moltes llengües de la ciutadania no es llegeixen. Cal fer programes de ràdio, marionetes o teatres a l'escola per a transmetre informació, has de ser inventor en les formes de comunicació. Pots posar un gran símbol escrit, però no té sentit per als ciutadans.

En un estudi realitzat per Metges Sense Fronteres s'assenyala que el major problema en la crisi de l'ébola va ser la comunicació. Diuen que la crisi hauria acabat abans si la gent s'hagués adonat dels problemes de comunicació. El problema és tremend si les institucions no s'adonen d'aquest obstacle.

El mateix ocorre en la crisi dels refugiats a Europa. La majoria procedeixen de comunitats pobres i moltes parlen llengües minoritzades. Com els explicarà quins són els seus drets? Aquí està l'exemple de la selva de Calais. Alguns dels refugiats que s'han refugiat en la zona tenen familiars al Regne Unit. Segons la Legislació Internacional, alguns d'ells tindrien dret a accedir a la zona, però no hi havia ningú que els expliqués tal possibilitat. Més dels que s'haguessin anat podrien viatjar al Regne Unit.

Per això t'he esmentat el desenvolupament que abans empodera, si haguessin acudit als llocs i preguntat quin idioma parlen, si se'ls hagués explicat en la seva llengua quins són els seus drets, el resultat hagués estat diferent. No és fàcil, això també és veritat. Per això dic, la llengua és la clau per al desenvolupament.

Per què l'educació és tan important en relació amb les llengües minoritzades?

L'educació és una clau per a tot, no és així? Com aprendràs a l'escola si no s'ensenya el teu idioma?

A casa…

A vegades, fins i tot els seus pares no entenen el llenguatge que utilitzen els seus fills a l'escola. Com aprendrà el nen a llegir? Si no aprens a llegir, com aprendràs alguna cosa més? Molts nens i nenes intenten aprendre a llegir, però en veure que no poden, deixen l'escola.

Hi ha estudis que diuen que els nens i nenes romanen més anys a l'escola si aprenen la seva llengua materna. Té tot el sentit. Com aprendran si no entenen l'idioma de l'escola?

El 90% de les llengües del món no són a les escoles. És una xifra terrible.

He estudiat 30 anys en la Universitat d'Oxford i he tingut molts alumnes que parlen llengües minoritzades. No obstant això, la majoria eren anglesos i han estudiat anglès a l'escola. La meva llengua materna és l'anglès i les classes eren en anglès. Jo creia que a tot arreu ocorria el mateix, que la gent estudiava en el seu idioma a l'escola. Els alumnes es van sorprendre quan els vaig contar el que passa en el món. Què aprendria si hagués de parlar en basc a l'escola? No ho entendria. Centenars de milions de persones parlen aquestes llengües a les seves cases, al carrer, però no a l'escola. No procedeix.

Hi ha algun bon exemple a Àfrica?

Etiòpia. Han passat d'ensenyar en una única llengua (àrab) a utilitzar llengües minoritzades. A més dels idiomes locals, utilitzen l'àrab i l'anglès. Desgraciadament, la majoria de les escoles d'Àfrica estan intentant introduir l'anglès al més aviat possible. No és bo. Pensen que els nens necessiten un idioma internacional i pensen que és millor començar a ensenyar com més aviat millor. Així no aprendran mai, han de tenir la seva base en l'idioma matern primer. Després afegiran altres idiomes.

Vostè ha fet un vincle directe entre la pobresa i les llengües minoritzades.

Per descomptat. Parlo dels pobres perquè són els pobres els que parlen la majoria de les llengües minoritzades. Em refereixo especialment als indígenes. Parlen la majoria de les llengües del món, estan entre les més pobres del món. O no tenen un Estat, o viuen en un Estat que no els tolera, o els prohibeixen directament l'idioma, o els exploten els recursos naturals del seu territori.

Sí, existeix una relació directa. No vull dir que parlar llengües minoritzades generi pobresa. És que hi ha una relació. Si la gent no té oportunitat d'aprendre, si no va a escola, què farà? És un cicle i es repeteix. No tenen possibilitats de sortir de la pobresa.

Insisteixo, no es tracta de què parlar llengües minoritzades porti pobresa, perquè aquest argument l'utilitzen alguns. Qui així argumenta diu, per exemple, que cal ensenyar anglès i francès per a no ser pobre.