Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"També va ser divertit amagar-se de la custòdia de la policia"

  • El seu origen és el càstig, ja que la família Feliu Dord va arribar a Pamplona castigada per la guerra. Durant molts anys, Juan Mari ha conegut la presó i el desterrament, ajudat pel nacionalisme. Al costat d'aquestes sancions, la muntanya ha estat premiada, ja que els seus pares han nascut als Alps francesos i al Pirineu català...
Argazkia: Zaldi Ero.
Argazkia: Zaldi Ero.
Juan Mari Feliu Dord (1942, Iruñea)

Euzko Gaztediko kide eta Iruñeko Eusko Bazterrako sortzaileetakoa 1967an. Urte hartan bertan preso hartu zuten Andeetan ikurrina jartzeagatik. Berriro sartu zuten kartzelan 1968an, ikurrina Urbasan paratzeagatik. 1970ean erbesterako bidea hartu zuen. Mugalde inprimategia ireki zuen Jean-Mixel Larzabalekin batera. Bi atentatu izan zituzten. 1977an itzuli zen Iruñera betiko. PNVko zena, EAkoa izan zen gero. Eskalatzaile, mendizale eta eskiatzaile trebea, hainbat liburu, artikulu eta argitalpenen egile da. Memoriak idazten ari dela utzi dugu: “Euskal kausa eta mendizaletasunaren artean”…

Feliu Dord… ets d'aquí, ets català…

Vaig néixer a Pamplona, en el barri de Motxuelo. La meva mare era francesa, de Savoia, dels Alps; el meu pare català, dels Pirineus. Es van conèixer a Manresa i allí es van casar. El seu pare era d'ERC, regidor de Cultura de Manresa en temps de guerra, i quan va arribar la retirada de 1939 va passar a Catalunya del Nord al costat de funcionaris i polítics. Durant dos anys va caminar d'un costat per a un altre, mentre la meva mare, els meus avis i la major part del meu germà estaven a Sant Sebastià, a l'abric dels seus familiars. El seu pare va tornar a Manresa en 1941 per mediació d'alguns dels seus habitants, però va ser condemnat a viure a 200 quilòmetres de Catalunya. Es van instal·lar a Pamplona i allí vaig néixer jo.

Història de guerra!

El meu pare era tranquil amb remilgos. Ho hauràs vist enfurit. Quan va ocórrer el dels Andes, ho veuria veritablement furiós. El guàrdia civil no em va deixar tranquil, em va arrestar una vegada i una altra. L'últim, els tricornis, van venir perquè no vaig pagar 25.000 pessetes. El meu pare es va enfrontar a ells i gairebé em va conduir a la presó. En aquella ocasió vaig romandre tres dies en el clot. El PNB va recollir els diners, pagé la multa i vaig sortir. No haig de dir-ho perquè quan vaig arribar a casa el meu pare em va posar a xerrar amb mi. Em va dir que un petit foc procedia de la meva infantesa, que als sis o set anys li vaig preguntar en quin idioma es parlava als nostres veïns. Els barris es deien Orkin, amb el nom de “pilotaris”, ja que a casa hi havia algun que era pilotari. Parlaven en basc, i el meu pare em va dir que caminaven per una llengua prehistòrica, i això em va sorprendre molt. Aquella llengua, és clar, era el basc.

La mare dels Alps, el pare dels Pirineus, és inevitable que vostè sigui muntanyenc.

No és difícil! Abans que jo, la major part del meu germà, Marcos, va començar en Oberena, i de la seva mà vaig ser a aquest club, als tretze anys. A la muntanya, al migdia, es resava l'ángelus. I a la volta, en l'autobús, el rosari. Allò era massa! Al final, ens traslladem al Club Esportiu Navarra, i allí era una altra cosa, allí cantàvem Internacional, Marsellesa i Voga voga. D'altra banda, els muntanyencs més complicats agafaven mapes i ens traduïen la toponímia en basca. Així, el meu petit foc es va encendre i es va fer un làmina a la muntanya.

El foc petit es va fer el làmina… No va ser el que el va trencar?

Sempre hi ha algú. Teníem un barri que ens apreciava molt. Era Periko Ezkurdia. Abertzale, president del PNB de Pamplona abans de la guerra i, posteriorment, membre de la xarxa Alava. Tenia una fàbrica de mobles, Juan Ajuriagerra li enviava paquets de propaganda i Periko l'amagava entre un monticle de fusta. Periko es va assabentar que alguns ens reuníem amb Claveria i García Falces a casa de Jorde Marieta, parlant sobre el seu Reial Societat Bascongada d'Amics del País. Aviat em van preguntar si volia treballar per la causa basca García Falces i Periko.

Què era treballar per la causa basca?

Aquella Associació d'Amics no era més que un escut del PNB. Era 1964 i la quadrilla de joves que anàvem a aquestes xerrades ens vam anar l'any següent a l'Aberri Eguna de Bergara. Entretant, aquells joves, Gotzon Bergerandi, Fernando Bara, Martine Iturralde… parlàvem d'això i d'allò, anàvem a la muntanya i vam conèixer a uns joves del Duranguesado. Deien que eren d'Euzko Gaztedi, sense embuts. Ells volien contactes amb la gent navarresa i així ens embullem. En aquells dies, el matrimoni José Antonio Urbiola i Mirentxu Oiarzabal van tornar de París a Pamplona, i aviat vaig estar en el Napar Buru Batzar. El nostre treball era reunir joves nacionalistes de Pamplona i Navarra. D'una banda estaven els intel·lectuals –Claveria, Marieta, Elena Gereziaga, Gurrutxaga–, els euskaltzales –Deu d'Ulzurrun, Corts Izal…–, i aquests joves emprenedors, Urbiola, García Falces, les germanes Intxausti d'Uztaritz i altres. Nosaltres participàvem en les reunions de la Societat Bascongada d'Amics, però, d'altra banda, els joves ens reuníem a casa de Gurrutxaga, amb Ezkurdia i Santiago Alonso. I en 1967 fundem Euzko Bazterra.

Foto: Cavall Boig.

Què va ser Euzko Bazterra?

Secció juvenil de la Reial Societat Bascongada dels Amics. Seríem unes 120 persones, alguns universitaris –Patxi Zabaleta, Manterola, Serrano-Izko…–, però també muntanyencs. Formem la secció i comencem a organitzar conferències, a projectar a la Mare Terra i a la Pilota, a repartir propaganda en secret i a trobar burladors per a aquells que fugien de la policia. Record que en 1967 Elias Antón, Iñaki Mujika i Baserri, àlies, van arribar a Pamplona fugint de Guipúscoa i gràcies a ells les activitats es van enfortir. Eren d'Euzko Gaztedi i van estar a Pamplona fins al d'Urbasa.

Què tens d'Urbasa?

Col·loquem una gran ikurriña en Urbasa en la vespra de l'Aberri Eguna de 1968. Em van detenir i em van jutjar en companyia d'altres quatre. A més d'això, em van acusar d'haver posat una altra ikurriña de Bi Haizpe l'any passat abans de l'Aberri Eguna de Pamplona, molts altres llocs a les torres de l'església, d'haver passat propaganda d'un costat a un altre de la davantera… A la presó!

Creuria que el d'Urbasa era un artefacte que havia posat en la Volta Ciclista a Espanya.

Això també va ser en 1968, però més tard. L'explosiva va fer un gran forat en la carretera i els ciclistes van haver de parar. Els manifestants no van abandonar la Itzulia, que es va convertir en un esdeveniment de gran commoció per als mitjans de comunicació internacionals. Alguns membres del Napar Buru Batzar sabíem d'on procedia l'atemptat, mentre que uns altres no ho sabíem. Era un complet garbull i, per descomptat, repressió. No obstant això, alguns no es van donar per vençuts, i ho van intentar fins que en 1969 van morir Alberto Asurmendi i Jokin Artajo.

La vespra de l'Aberri Eguna de 1969, quan la bomba va explotar a les seves mans. Vostè els va conèixer als dos.

Perquè no els coneixia! La seva mort ho havia trastornat tot. Jo mateix els vaig portar entre nosaltres. Asurmendi era de caràcter totalment obert. Artajo, en canvi, era més silenciós. Eren d'Euzko Gaztedi. En aquella època, l'ús de la violència per part d'Euzko Gaztedi era una manera de dir als d'ETA que nosaltres també estàvem lluitant, violentament, però sense segrestar ni assassinar a ningú. Quan van morir els dos amics, tot va canviar. No obstant això, em vaig adonar d'això més tard, perquè en aquells dies jo estava pres en Carabanchel. Portava vuit mesos en la presó.

Sabem que et van detenir més d'una vegada, i que la primera expedició basca dels Andes també va tenir conseqüències.

Col·loquem la ikurriña en Atunrun, en 1967, un cim que ningú havia pujat fins llavors. Era el representant navarrès en l'expedició basca, i jo mateix vaig portar la ikurriña. M'ho van donar els d'Euzko Gaztedi de Durango quan van saber que anàvem a les muntanyes del Perú. “Veuen a Durango, Juan Mari, però només tu”. Quan em vaig anar, em van donar la ikurriña i m'ho van dir. “Col·loca-ho en aquesta cimera d'Amèrica!”. Jo també! En la volta, quan vaig tenir ocasió, vaig lliurar la ikurriña a Manuel Irujo en Baiona, en representació del Govern Basc. Irujo va dir: “Agafa aquesta màquina d'escriure i escriu la història d'aquesta ikurriña. Ho guardem en sobre tancat. Quan Euskadi sigui lliure sabran la gesta que heu fet”. No en va. La policia ho va saber en menys de tres mesos. Vam venir d'Atunraju i vam fer diverses projeccions, i en una d'elles, sense adonar-nos, vam mostrar una foto amb la ikurriña. Els delators van veure el que no havien de veure i l'acusació. Ens van detenir a tots els de l'expedició, però com jo vaig portar la ikurriña, em vaig fer càrrec d'ella. Fins llavors no havíem estat més que un reconeixement, una recompensa i una medalla, però després un càstig.

"En aquella època, l'ús de la violència per part d'Euzko Gaztedi era una manera de dir als d'ETA que nosaltres també estàvem lluitant"

Amnistia Internacional et va proposar el nomenament de “Pres de l'any”.

Ens volien fer un consell de guerra, però no es va fer. Vam fer muti en la presó i em van tenir 40 dies en la cel·la de càstig. La branca alemanya d'Amnistia Internacional es va obstinar en aquest nomenament –sobretot per la ikurriña d'Atunraju–, però a mitjan abril de 1968, quan vaig sortir de la presó, els vaig dir que havien de nomenar una altra persona, ja que hi havia presos d'alt nivell humà en la presó. Vaig sortir al carrer, però la persecució no va acabar. Mikel Erdozain i jo, capturats amb mi, ens van tenir en estreta vigilància. Una brigada de la Direcció General de Seguretat de Madrid, i una altra dels guàrdies civils, vam estar vigilant durant diversos mesos. També va ser divertit evitar la vigilància de la policia i dels guàrdies civils. Com un ratolí i un gat, així vam ser. De totes maneres, sense el “ratolí” el meu sobrenom era “la sargantana”, i així caminava, escapava. I malgrat totes les cures, en 1970 vaig passar a un altre costat de les muntanyes a quatre amics que vaig conèixer en Carabanchel. Després rebria la postal de la torre Eiffel. Era el nostre codi: indicava que havien arribat bé.

En 1970 conduint als amics de Carabanchel a l'altre costat, vostè aviat caminava al seu pas.

A la fi d'aquest mateix any es van produir diverses caigudes. Llavors la meva núvia María Luisa [Pispat] i jo ens vam amagar. Primer vam estar en Donostia. La va guardar María Luisa Gerardo Bujanda. Jo vaig estar a casa d'Idoia Estornés i Josean Aiestaran, que van partir de lluna de mel. Mentre era allí, vaig tenir l'ajuda de les germanes Intxausti per a passar a Iparralde. El dia es va concretar, i el meu germà Andoni i els meus dos companys em van acompanyar al serral de Petretxema, i des d'allí vaig baixar a Laskun amb Andoni. Ens esperava Ernesto Torio, del Napar Buru Batzar, que em va portar a Sant Joan de Llum. Després vindria també María Luisa, acompanyada pel seu germà Pello i les seves germanes Ziga.

Foto: Cavall Boig.

Va treballar en la impremta Mugalde a Hendaia, des de l'estació de tren.

Impremta de la família Argoiti. Teníem a Segon Marey, qui anys més tard va ser raptat pels GAL, creient que era Peixoto. Com de costum, un altre treballador, Jean-Mixel Larzabal, em va proposar començar a treballar pel nostre compte, és a dir, crear la nostra pròpia impremta. Podíem, però no teníem diners. En aquells dies, Felipe Huarte va ser segrestat per ETA. Record que en Sant Joan de Llum va estar Jesús Aizpun [fundador d'UPN en 1979], a negociar en nom de la família. El cas és que poc després de l'alliberament d'Huarte van arribar a Hendaia dos militants d'ETA, i els va semblar interessant la nostra intenció d'impremta. Un era de família acomodada, i nosaltres podem rebre deu milions de pessetes d'allí, perquè ens van fer la transferència de diners. Així, obrim la impremta Mugalde treballant per a PNB, ELA, associacions culturals i altres. També editem tres llibres porno a petició d'un sex-shop d'Hendaia.

D'on va treure els diners?

Segons el diari ABC de Madrid, Mugalde es va obrir amb els diners d'Huarte. Nosaltres no sabíem d'on venia, però no li vam fer cas a l'ABC. Finalment, el Batalló Basc-Espanyol va col·locar la bomba i va detonar Mugalde. La bomba va ser llançada el 23 d'abril de 1975 i va ser llançada per eta. Un mes més tard, el 21 de maig, va tornar a atemptar contra les restes de la impremta a l'Afganistan.

Es va acabar llavors.

Mugalde sí, però obrim un altre en Sant Joan de Llum. Axular. No obstant això, la situació política no era segura. A Portugal, la revolució de Krabelin es va produir en 1974. En l'Estat Espanyol, la repressió de Franco no havia calat, els cinc últims afusellaments el 27 de setembre!, i a nosaltres Batalló Basc-Espanyol ens va tornar a posar un altre artefacte. No ho pensaríem de seguida, però l'atemptat anava a repetir-se. Franco va morir al novembre i a l'any següent vam tornar provisionalment a Pamplona, on la situació era inkili-manxola. No obstant això, en 1977 vam tornar definitivament, a petició del PNB. Venia una nova era, la legalització de partits, el retorn dels exiliats històrics, la campanya per a les Corts constituents a Espanya, la posada en marxa dels nostres mitjans…

Zeruko Argia

“Hamar urte nituela kaputxinoen San Antonioko eskolaniara jo nuen. Latinez, gaztelaniaz eta euskaraz kantatzen zen. Aita Donostia, Isidro Ansorena, Jorge Riezu, Damaso Intza, Hilario Olazaran… ezagutu nituen. Komentuko sotoan egiten zuten Zeruko Argia aldizkaria”.
 

Ikurrina Bi Haizpen

“Ikurrina jarri genuen Bi Haizpen Aberri Egunaren karietara. Egunean bertan, goizean goizago, guardia zibilaren telefono-deia gure etxera, nire anaiari laguntza eske, Goi-mendiko Eskolaren zuzendari baitzen. ‘Gipuzkoar’ batzuek jarritako ikurrina kentzen laguntzeko eskatu zioten. Anaiari esan nion guardia zibilari adierazteko aste santua zela eta eskalatzaileak mendian zebiltzala, material guztia hartuta. Ez genuela laguntzeko modurik. Lizarrako erregimentuko soldaduak saiatu ziren gure ikurrina kentzen, baina ez zuten lortu. Arratsaldean berandu, Candanchuko mendi eskolako soldaduek kendu zuten”.
 

Benta Haundi

“Donostiatik Iruñera nentorren, Roncalesako autobusean. Tolosan, Benta Haundi parean, ibilgailu ilara. Trafiko istripua ematen zuen, guardia zibilaren botak izara baten azpitik ageri, motorra lurrean… Autobusa gerarazi eta guardia zibil bat igo zen, metraileta eskuan, txoferrari galdezka ea Donostiatik gentozen denok. Baietz, txoferrak. Iruñera heldu eta zain nituen Artajo, Asurmendi eta Jaunarena, kezkatan, urduri. Haiek kontatu zidaten: Pardines hila, Etxebarrieta hila…”.

Azken hitza: 1972

“1972ko azaroan hemeretzi eguneko gose-greban parte hartu zuen nire emazte Maria Luisak, hainbat errefuxiaturen deportazioaren kontra. Hura Baionako katedralean, ni inprimategian lanean, eta Aitziber alaba, txiki-txikia, Iruñean”


T'interessa pel canal: Frankismoa
El pavelló de la Petita Velocitat que va ser camp de concentració en 1936 es mantindrà a Irun
En l'estació de tren d'Irun, el pavelló de la Petita Velocitat, situat en la part posterior de l'edifici de la Duana, seguirà en peus com a testimoni del temible sistema de reclusió de la postguerra de 1936, a causa de la borrroka dels grups memorialistes. El pavelló va ser... [+]

La plataforma a favor de la demolició del Monument als Caiguts denúncia la postura d'EH Bildu, PSN i Geroa Bai
La plataforma ha convocat per a aquest dijous una concentració en la plaça de l'Ajuntament de Pamplona a les 18.30 hores per a denunciar l'actitud dels tres partits cap a l'enderrocament.

Història de la seu del Govern a París: De les arpes de Gestapo a les mans del PNB
Després de dècades de demanda, l'històric palau situat en el número 11 de l'avinguda Marceau de París ha quedat finalment en mans del PNB. Per als jeltzales, més enllà del valor monetari, aquest edifici té un gran valor simbòlic, que els uneix de ple amb l'exili i la... [+]

2025-01-22 | Julene Flamarique
Pinten de vermell el Monument als Caiguts de Pamplona sota el crit de 'Caiguts' i 'Contra el feixisme a primera línia'
Les pintades s'han realitzat al llarg de la nit del dimarts, segons han explicat els veïns. S'han pintat la façana principal, les portes de la zona i les parets laterals de l'habitatge. La crida coincideix amb la mobilització convocada per la Coordinadora Juvenil Socialista per... [+]

2025-01-20 | Julene Flamarique
Demanen la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
Les associacions memorialistes consideren que el Palau del Marquès de Rozalejo, on se situaria l'Institut Navarrès de la Memòria, pot ser "un local d'homenatge, record i record", i portar el nom de Meravelles Lamberto. Els manifestants han afirmat que l'acord aconseguit pel PSN,... [+]

L'Ajuntament d'Hondarribia reconeix a Jesús Carrera com a "víctima de les situacions injustes generades per la dictadura"
En el 80 aniversari de l'assassinat de Jesús Carrera, tots els partits polítics que componen la corporació d'Hondarribia han fet pública una declaració municipal.

2024-12-31 | ARGIA
Mor l'euskaltzale gasteiztarra Gontzal Fontaneda
L'euskaltzale i militant gasteiztarra ha mort aquest dijous, 30 de desembre, en un accident laboral. Gontzal Fontaneda Bandegi (1943-2024) va ser testimoni i company de viatge del basc a Vitòria en la dècada de 1960. Va començar a aprendre basc als 15 anys. Va inventar un... [+]

Prolongada detenció a Pamplona

Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]


Reprenen els treballs per a exhumar a més víctimes de la presó franquista d'Orduña
Les obres es van iniciar el dilluns i s'han recuperat els cadàvers de 20 noves víctimes del franquisme, segons ha informat el Departament basc d'Interior. La tercera campanya d'exhumació de restes humanes es prolongarà fins al cap de setmana i està previst que s'allarguin.

Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

Astrabudua recordarà a Josu Murueta i Antón Fernández en el 55 aniversari del seu assassinat
En l'acte es recordaran els tràgics esdeveniments de 1969 i s'homenatjarà també els defensors de la memòria històrica.

Eguneraketa berriak daude