El teu primer contacte amb Muskiz va ser en 2008, quan l'Ajuntament et va contractar.

L'Ajuntament volia realitzar un estudi sobre el projecte d'ampliació de la refineria Petronor i va treure a concurs públic. Jo vaig guanyar. L'Ajuntament, encara, estava en contra de l'ampliació i així se'm va comunicar. En qualsevol cas, em van demanar que fes un informe seriós i documentat, no esbiaixat.

No va ser un treball fàcil.

Portava 30 anys com a advocat i no havia vist res millor que l'expedient que havia rebut. Milers d'arxius distribuïts en diferents carpetes, sense nomenar-los, sense índexs… Intentem obtenir un informe ordenat del Govern Basc, i ens van contestar més o menys així: “Però algú pot creure que algú pugui llegir l'expedient complet?”. Això em va sorprendre per complet. Bé, comencem a analitzar i ens vam adonar que Petronor sempre estava treballant sense llicència d'activitat. Ningú va pensar que anava a necessitar-ho.

Aquesta autorització ja la tindrà.

Sí, per descomptat. No obstant això, en aquest moment no es concedeix la llicència d'activitat, la que s'atorga a les indústries d'aquestes característiques és l'Autorització Ambiental Integrada (AAI). I això és el que té Petronor, donat pel Govern Basc a través d'un curiós procediment. De fet, se li han concedit deu permisos, un darrere l'altre i cadascun complementant l'anterior. Contra tots ells hem iniciat procediments.

Quan diu “hem començat”, es refereix a grups de veïns de Muskiz?

Sí. En concret, he treballat durant els últims anys per a la coordinadora Meatzaldea Bizirik, de manera gratuïta. Quan vaig acabar el meu treball per a l'Ajuntament em vaig adonar que ja no tenien intenció de lluitar contra Petronor. Però entretant, vaig tenir l'oportunitat de conèixer a la gent; quan organizé la coordinadora, em vaig oferir a treballar per a ells. Coneixia ja l'assumpte, després d'haver examinat milers d'arxius. Però mai hauria cregut que l'assumpte anava a durar tant de temps.

En primer lloc, s'oposaven a les llicències d'activitat atorgades a Petronor pels ajuntaments de Muskiz i Abanto.

Sí. Si haig de dir-te la veritat, jo pensava en aquella època: “A aquests els faran tancar demà mateix la refineria”. Pensava que seria un assumpte senzill, que no ens demanaria més que una mica de temps i una mica de treball. Hi havia tants incompliments legals… Els procediments contra les autoritzacions atorgades per Abanto i Muskiz els hem guanyat amb folgança en el Jutjat contenciós administratiu de Bilbao. No obstant això, Petronor va recórrer la sentència i el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) va donar la raó als demandants. També vam perdre els recursos contra l'AAI presentats pel Govern Basc. Totes aquestes qüestions es van resoldre en la mateixa sala del TSJPV.

Diu que la manera de donar l'IBB va ser curiosa. El Govern Basc va concedir deu permisos, cadascun complementari a l'anterior, i va caldre recórrer contra tots.

És una altra de les coses extraordinàries que hi ha hagut en aquest assumpte. La llei espanyola que regula aquestes autoritzacions estableix un procediment per a la concessió d'una AAI i estableix un sistema estricte per a la seva modificació. No es pot canviar per qualsevol cosa que el Govern Basc consideri oportuna. Però en aquest cas, els canvis s'han produït per causes no previstes per la llei. Per cert, això ha generat un gran desequilibri en la pugna entre Petronor i els ciutadans, entre altres coses perquè durant un temps es va aprovar la llei de tipus de justícia imposada pel ministre Gallardón, i perquè havíem de ser molt prudents a l'hora de decidir quin recurs posar. Ara, almenys, podem caminar tranquil·lament per aquest costat.

Després que el TSJPV donés la raó a Petronor, van acudir al Tribunal Superior de Justícia d'Espanya, que també va advocar per la refineria. Això va ser al març de 2016.

Sí. Van afirmar que l'autorització estava ben concedida, però la sentència no va analitzar els nostres arguments.

Quins arguments?

Jo creia que a la fi anàvem a donar-nos la raó, sobretot per una cosa: Els estudis d'impacte ambiental realitzats abans de l'emissió de l'AAI no van tenir en compte l'impacte sobre la salut. La llei no deixa lloc a dubtes sobre aquest tema, però aquesta anàlisi no s'ha fet mai. En 2008, el Director General de Salut Pública del Govern Basc va emetre un informe en el qual deia que no tenia res a dir, perquè no hi havia informació sobre salut. En un dels procediments del TSJPV demanem el seu testimoniatge, i el mateix va dir. Això va ser reconegut pel tribunal, però és increïble que no sàpiga res de la salut dels ciutadans. Perquè és mentida. Les primeres dades sobre l'atles de mortalitat en la CAPV ja estaven publicats per a l'època en la qual estàvem elaborant aquests processos, i es constatava que als pobles de la comarca hi havia una major mortalitat per càncer de vies respiratòries. Si amb aquestes dades se li demana permís per a ampliar una refineria, la qual cosa suposarà milers de tones de contaminants més a l'any, el primer que ha de fer un director de Salut Pública és demanar un temps per a realitzar una anàlisi de risc. Vaig pensar que tindria en compte aquesta falta d'atenció del Tribunal Suprem als impactes en la salut, però bàsicament ens va dir que nosaltres havíem de demostrar la relació causa-efecte.

Això no xoca amb el principi de prudència?

Sí. A mi em va tranquil·litzar en part el fet que uns mesos abans que el Tribunal Suprem dictés sentència, l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) convoqués una reunió. L'EIA elabora cada dos anys un informe, denominat Lliçons Tardanes d'Alertas Primerenques, en el qual la no adopció del principi de precaució en l'autorització d'activitats o productes analitza els casos que han produït danys en la salut de les persones i en el medi ambient, i l'agència ens va seleccionar per a presentar-nos el nostre cas. Una ex directora d'EIA, Domingo Jiménez Beltrán, ens ha manifestat que una de les violacions més greus comeses pel Govern Basc en el cas de Petronor ha estat la no adopció del principi de precaució.

Una vegada esgotats els camins en l'Estat espanyol, s'han dirigit a Europa.

Sí, a l'estiu presentem una queixa davant la Comissió Europea. Però és molt possible que no aconsegueixi res en aquest sentit.

Existeixen altres vies.

Sí, d'una banda la corresponent a la ubicació de la refineria i per una altra la referent al seu funcionament. Quant a aquest segon aspecte, la nostra intenció és portar un grup d'avaluadors ambientals internacionals. Volem analitzar la situació del medi ambient, com no el fa el Govern Basc. I per a això necessitem molt suport internacional i molts diners, a més del temps. De moment no tenim obert aquest camí.

El Govern Basc, Petronor… diuen que hi ha mesuraments de qualitat de l'aire i que estan sempre dins de la llei.

La legislació és una cosa i una altra és el que seria recomanable des del punt de vista sanitari. Des de 2006, les lleis que regulen la qualitat de l'aire a Europa han anat afeblint-se. Any rere any, la pròpia Agència Europea del Medi Ambient ho critica. Entre altres coses, els protocols internacionals no estan sent ratificats. Un exemple clar és el Protocol de Göteborg. Si s'apliqués aquí, Petronor hauria de tancar-la.

Què diu aquest protocol?

Que els valors dels contaminants de l'aire han d'aproximar-se el més possible als recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.

Petronor no serà l'únic agent contaminant de la comarca.

No, per descomptat. Però sí el més gran, evidentment. En general, cada vegada es culpabilitza més al trànsit de les emissions contaminants, però les dades indiquen que en el cas de tots els contaminants, excepte el de l'òxid de nitrogen, el principal origen és l'activitat industrial. No obstant això, estem en crisi, i com la indústria necessita ajuda, el control s'ha anat afeblint. D'altra banda, les dades de qualitat de l'aire no són exactes, ja que la manera de realitzar els mesuraments no és l'adequada.

Per què ho dius?

Hi ha diverses raons, però una de les més importants en el cas de Petronor és que la llei permet suspendre els mesuraments mentre la refineria realitza parades i reinicis. En les refineries un expert et dirà que l'objectiu és saber quant es contagia en les condicions normals de treball, però Petronor, per exemple, ha invertit un 30% del temps en les fases de parada o reactivació en 2016, en les quals es produeixen els episodis de major contaminació.

Vostè diu que l'altre camí que estan treballant és la ubicació de la refineria. En primer lloc, per la seva proximitat a la costa, en l'àmbit regulat per la Llei de Costas espanyola.

Des del principi em va sorprendre molt que la Direcció de Costas mai digués res sobre Petronor. No abans, ni després de la modificació de la llei de 2011.

A quina modificació legal es refereix?

La refineria ha treballat gràcies a una concessió de 1972 que es venia esgotant en 2012. Nosaltres comptàvem els mesos per a arribar a aquest moment, perquè la llei és estricta i no permet en cap cas prorrogar aquest tipus de concessions. Sempre pensem que haurien de fer alguna cosa per a quan arribés el 2012, i sí, com va succeir alguna cosa. Al desembre de 2011 es va iniciar el debat en el Congrés dels Diputats d'un projecte de llei sobre economia sostenible. En el marc del debat, el PSOE, després d'un pacte amb el PNB, com després es va saber, va presentar una esmena que modificava un article de la Llei d'Hidrocarburs. El canvi era que les concessions de les refineries en la costa podrien allargar-se. En el cas de Petronor, altres 30 anys. Aquesta esmena no es va debatre. Van votar a tot córrer i es va acabar. A més, l'esmena indica que, una vegada sol·licitada la pròrroga, aquesta es concedeix de manera automàtica, és a dir, Petronor pot quedar-se on està sense tenir a les seves mans un document que autoritzi la moratòria durant 30 anys. Els informes de diversos catedràtics de Dret diuen que això és escandalós. Potser també obrim aquest camí algun dia.

De moment, la ubicació de Petronor és legal.

Sí, i contra això no podem fer res, però sí contra que la Direcció de Costas mai hagi fet res, i és el que hem denunciat precisament en l'Audiència Nacional. Petronor presenta una única al·legació davant aquesta denúncia: no s'ha acreditat que es trobin en la zona litoral. I és veritat. No se'm va ocórrer presentar algun mapa, alguna foto… Per tant, pot ser que també això es perdi.

Vostè ha qualificat de “repugnant” aquell canvi de llei de 2011.

És cert. Si el Govern Basc i el Govern d'Espanya creuen que l'activitat de Petronor és estratègica per a l'economia d'Euskadi, que li ho diguin. Però amb totes les cartes sobre la taula, no amb intrigues. I debatem sobre les conseqüències de tenir una refineria, perquè no poden dir que és el mateix que tenir una pastisseria. L'activitat és perillosa i el centre d'un poble no és el lloc adequat per a ella. Parlem d'això i, una vegada dit, aclarim si tothom està a favor de la ubicació actual de la refineria. Per cert, seria bo eliminar part d'aquesta gran aportació econòmica que Petronor atribueix a l'economia per a compensar l'impacte mediambiental i sanitari. L'Agència Europea del Medi Ambient va publicar fa dos anys un important treball sobre la despesa pública que generen les empreses contaminants a Europa. Entre elles es troben les refineries.