L'any 2004 es va acostar al Consell de Desenvolupament. En 2008 va entrar en l'oficina. Vostè va ser vicepresident durant el segon mandat. En 2015, vostè pren el relleu del president d'Etcheto, Jean-Baptiste Etcheto. Vostè és actualment el president de l'associació. Què destacaries en aquesta ruta?

Quan vaig començar en l'oficina del Consell de Desenvolupament, el meu primer objectiu va ser comunicar-se millor amb els membres del consell i fer que la gent entengui el més clarament possible els temes que treballem. Vaig veure la necessitat de canviar la meva manera de treballar. Abans, la nostra opinió passava primer de la mà dels tècnics i després de la de la gent que presentàvem. No obstant això, les opinions ocupaven centenars de pàgines que no podíem transmetre als 150 agents socials en el motlle adequat.

Quin ha estat el pario més important del consell en el seu funcionament intern?

D'una banda, l'adequada integració de les diferents concepcions del públic en les sessions. La gent no té temps per a acudir a les reunions, molts treballen a casa, per la qual cosa pensem en una altra cosa. D'altra banda, la nostra missió principal és aconseguir un equilibri entre electes i societat civil. Portar massa idea no és bo, ni molt menys. És fonamental que la veu de la societat civil es reuneixi, és el valor del Consell de Desenvolupament i la capacitat addicional.

El Consell de Desenvolupament i el Consell d'Electes han fet un llarg camí junts. A partir de 2017 arriba el canvi.

En les dècades anteriors va haver-hi membres que treballaven al mateix temps en els dos consells de Desenvolupament i Electes. En la taula rodona han participat persones de tots els nivells i responsabilitats, amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament equilibrat del territori. Ara estem en una altra època, perquè la nova estructura institucional està en procés de construcció: Mancomunitat d'Iparralde. El Consell de Desenvolupament no s'ha modificat per ser una representació de la societat civil. Per tant, la modificació es realitzarà en el Consell d'Electes. L'associació passarà de ser una institució a convertir-se en una institució a partir de gener, per la qual cosa hem de buscar noves formes de treball. És el treball que estem fent.

Es pot dir que el Consell de Desenvolupament està en una situació de transició.

Al setembre de 2015 demanem als nostres socis que es posicionin a favor de la nova institució. A més de renovar la manera de treballar, els hem preguntat amb detall: Què pot aportar la Mancomunitat Única d'Iparralde (també anomenada HELEP) en la seva zona? Hem fet arribar als electes les aportacions dels agents socials: empresarials, agrícoles, de transport, d'habitatge o culturals. Estem canalitzant proposades d'associacions de la societat civil per a ajudar a construir una nova institució. Estem parlant del futur del Consell de Desenvolupament, de les nostres conviccions i de la nostra estructura per a adaptar-ho. Mentrestant, no sabem quina serà la nova estructura, però volem mantenir l'esperit que s'ha mantingut fins avui i continuar col·laborant amb els electes.

És, per tant, el moment de treballar les relacions.

L'estructura d'una institució política sol ser molt formal i rígida. Per exemple, si el Consell de Desenvolupament ha de treballar dins del Col·legi Urbà en un ordre del dia tancat, que no admet canvis, això no ens interessa. Hem de construir la manera de treballar junts, estem buscant una nova forma de relació, nosaltres volem continuar construint l'u a l'altre. En definitiva, volem que sigui un espai on experimentar una nova institució per a seguir com l'hem fet fins ara. Volem que existeixi una comissió paritària per al desenvolupament del diàleg amb la societat, tant amb els sindicats d'assalariats com amb els de majors. El 90% de les associacions del Consell de Desenvolupament són els principals agents implicats. Al mateix temps, volem continuar funcionant com a associació i sent independents.

“A vegades no s'entén bé quines són les funcions del Consell de Desenvolupament i del Consell de Càrrecs Electes, ni com treballem junts”, va dir en assumir el càrrec. Han aclarit aquesta tasca?

El Consell de Desenvolupament no és triat per sufragi universal. Hi ha associacions, les administracions de les institucions també, però els agents són els ciutadans. Per contra, els membres del Consell d'Electes són triats per sufragi universal. El Consell de Desenvolupament posa als agents a la disposició de les seves propostes. La base de la nova era és la voluntat de la societat civil de construir la Mancomunitat Única d'Iparralde, una demanda de fa molts anys.

Quina és la posició general dels electes?

En els últims anys, els càrrecs electes han estat molt ocupats en la construcció del marc institucional, no tant en els continguts. Estan intentant donar forma a la nova institució i han de debatre en profunditat la reflexió sobre el fons. No obstant això, és complicat conciliar i funcionar bé amb tots.

El Contracte Territorial Euskal Herria 2014-2020 està en vigor. El model d'Estat està en crisi. En el camí de la descentralització, s'ha ampliat la Regió, el Departament s'ha afeblit, els Col·legis Públics desapareixeran per a crear la Mancomunitat Única d'Iparralde. Com afecta això a la signatura del nou contracte?

És difícil dir com afecta. Hi ha molts temes vagues que tractar, molts dubtes, és com quan es crea una nova associació. Som l'únic territori que tenim un contracte especial a França. Hi ha una voluntat ferma per part de l'Estat de normalitzar la “relació” amb el País Basc. L'Estat vol desenvolupar la inter-comunalitat dels pobles. Així mateix, l'Estat vol que es continuï desenvolupant el Contracte fins ara. Vol revisar els projectes del contracte, però el Consell de Desenvolupament no decideix, és molt important entendre-ho. La societat civil proposa i els electes decideixen. És cert que fins ara la societat civil també ha determinat parcialment el contingut del Contracte. En l'Últim Contracte, unes 700 persones han participat sobre els deu temes principals, els electes han tingut en compte la proposta dels agents i els agents han respost de nou. Està en marxa la taula de negociació, regulada per arbitratge. Nosaltres no som finançadors, per tant no podem decidir, però ho fa l'opinió que s'ha donat sobre la naturalesa del contracte.

Un sector d'electes ha interposat nombrosos recursos per a impedir la creació de la nova institució. Què opina d'això?

El temps de canvi és molt difícil. La institució serà nova, la qual cosa dificulta encara més l'acoblament dels electes. Jo mateix he sofert atacs gens càlids per part dels quals s'oposen a la Mancomunitat Única d'Iparralde. No volien que jo mostrés una posició tan clara a favor del projecte. Per tant, “he fet amics”. En qualsevol cas, com a president del Consell de Desenvolupament, el considero “normal”. Els electes han estat triats precisament en les agrupacions d'aglomeracions i pobles, ja que ha començat la construcció de la Mancomunitat Única d'Iparralde. És un gran canvi. Ja saps, a França hi ha una cultura de la iniciació.

No creu que un sector entén més el Col·legi com una estructura de serveis socials i no com un Col·legi que doni identitat al País Basc?

Quan la identitat és sòlida, la base per a negociar és millor. Per tant, amb un territori o perímetre ben definit, serem encara més forts. Si vols, crida-ho d'identitat. Per exemple, començar a organitzar el transport pot ser una manera de reivindicar la identitat. Per exemple, entre Baiona i Maule hi ha quatre agrupacions de municipis. Per a finançar el transport havien de posar-se d'acord, a partir d'ara serà diferent. En l'organització del transport també es construeix una identitat comuna. La qüestió és que comptarem amb una única institució, la qual cosa impulsarà als electes de tot el territori a treballar conjuntament. Fins ara no ho hem tingut, hem estat dividits, en general, la gent no s'ha vist obligada a emprendre junts un projecte conjunt.

Pot haver-hi risc que la societat civil caigui en la "normalització".

No em preocupa la normalització o la desmobilització de la societat, sinó la desmotivació dels electes, la falta de ganes de treballar amb la societat civil. El risc és que la normalització oblidi el treball realitzat entre ells i deixi de costat la cultura de treballar junts. Les competències que venien del departament passaran a la Regió, les estructures canviaran, però els càrrecs electes són els mateixos, nosaltres i la societat civil també. Els electes, per contra, tindran el poder que abans no posseïen en el territori. La filosofia pot canviar, això és perillós. En el Consell de Desenvolupament estem treballant per a mantenir aquest esperit. Actualment hi ha 400 Consells de Desenvolupament en l'Estat i en la línia de la llei NOTRe es crearan 1.200, 800 nous. A mesura que la llei NOTRe s'enforteixi, la nostra organització podria quedar-se enrere, la societat civil podria perdre el seu lloc. Però nosaltres estem atents, continuem vigilant per a col·laborar. El nostre lloc està al costat dels electes, sempre disposats a ajudar i a arbitrar propostes polítiques públiques.

Suposem que estem en 2020. Que la Mancomunitat Única d'Iparralde ha reafirmat la seva línia. Podrà existir el Consell de Desenvolupament?

Es tracta d'una pregunta que ve del sud i que té una mentalitat pròpia. Quan comenceu a treballar allí, cregueu un partit polític. Això porta a la societat civil al port de guerra. No és el nostre cas. Sigui el que sigui el que succeeixi aquí en les institucions, la societat civil ha de ser forta. En cas contrari, els tècnics es dediquen a la promoció d'idees al costat dels polítics, deixant de costat a la societat civil. Aquest tipus de política és una corrupció. En 2020 els càrrecs electes seran expressament triats en la institució. En el cas que la societat civil no pugui entendre's entre la societat civil i els electes, la societat civil presentarà la seva candidatura.

Vostè és crític amb la forma de política del Sud, pel que sembla.

No vull dir que al Sud no hi hagi democràcia, però falten una forta representació de la societat civil, deslligada de les estructures de la política, de les institucions. Soc president del Consell de Desenvolupament, no soc elegit en les urnes, i soc més lliure. Tinc llibertat per a parlar, estic en una associació, no estic lligat a un partit que em dicti el que haig de dir. El que aquí es crea sorgeix entorn d'una taula, en línia amb les reflexions de la societat civil.

La situació del basc en Iparralde és molt greu. Com vius això?

Soc euskaldun berri. Em fa mal la situació del basc. M'adono que per a la majoria el basc no és important, només uns pocs tenen interès. També hi ha els qui no respecten l'elecció dels bascos. No obstant això, no podem retreure als estrangers que no aprenguin basc, perquè no hem sabut transmetre correctament la importància que té per a nosaltres el basc i la seva necessitat. No utilitzem bé el basc, l'utilitzem de manera folklòrica. Desgraciadament, aquí el basc està en perill de desaparèixer.

Què pot fer el Consell de Desenvolupament per a millorar la situació del basc?

M'agradaria donar prioritat al basc en 2017. Cal donar a conèixer a la gent per què és important la llengua, perquè sàpiguen què és la nostra cultura, en cas contrari no aprendran. Començament totes les nostres sessions en basca i els representants de l'Estat posen els cascos de traducció.