Al maig de 2015, la candidatura popular Ara Madrid va arribar al Govern municipal de Madrid amb el suport del PSOE, que va tancar el mandat del pp que portava allí 24 anys. En la campanya electoral l'equip de Manuela Carmena va posar en marxa un programa participatiu i l'auditoria popular va ser una de les propostes més secundades. Va crear la Subdirecció General d'Auditoria de Deute i Polítiques Públiques a la seva arribada a l'Ajuntament. Al maig de 2016 es va constituir la Comissió Assessora d'Auditoria Pública de Deute i Polítiques Públiques.

La comissió està formada per nou experts i la coordinadora és Bibiana Medialdea, professora d'Economia Aplicada en la Universitat Complutense: “En l'ambient està la reivindicació de l'auditoria popular. El govern municipal ha creat els òrgans d'auditoria a petició de la ciutadania, encara que hi ha pocs exemples similars als que estem fent, fins i tot a nivell internacional”. La Medialdea ha estat contractada indefinidament per l'Àrea d'Economia de l'Ajuntament, però el treball de la resta de membres de la comissió és voluntari.

L'auditoria es va aprovar en el ple municipal, amb el suport del PSOE i Ciutadans. “Ho diem auditoria municipal de deute i polítiques públiques, encara que sembli contradictori: és una auditoria municipal, perquè és l'Ajuntament el que l'està fent. És més, si la ciutadania no volgués participar, l'Ajuntament continuaria sent responsable de realitzar l'auditoria. Però no sols ens interessa el deute, sinó també les intervencions municipals que han tingut un impacte significatiu en la ciutadania”.

La Comissió Consultiva decideix a qui i per a què se sol·licitaran els informes necessaris per a explicar com ha estat la gestió dels governs municipals de Madrid entre 2003 i 2015: “L'auditoria va unida a una vocació democràtica, profunda i radical dels ciutadans, amb el desig d'estar al corrent del que està succeint. Nosaltres ho considerem un concepte ampli: estem analitzant les polítiques i intervencions municipals que tenen indicis d'impacte negatiu en la ciutadania, totes elles, a més del deute, estem inspeccionant les polítiques que han tingut impacte en l'ocupació i la recaptació, així com les que han tingut impacte en l'exclusió social, la desigualtat de gènere i el medi ambient”.

Falta molt per a publicar les conclusions i s'ha mostrat prudent sobre la legitimitat del deute que pot aflorar l'estudi Medialdea: “Dir si el deute és o no legítima és una cosa moral i polític. Això l'han de fer els ciutadans, és el seu dret. Una comissió d'experts no pot concloure que el deute sigui il·legal, ni l'Ajuntament”.

El deute de l'Ajuntament de Madrid és molt elevada –5.000 milions d'euros al maig de 2016; ja s'han amortitzat 871 milions amb el nou govern municipal– però no ha estat la principal raó per a realitzar l'auditoria. La Medialdea ha deixat clar que l'Ajuntament no es troba immers en una crisi de deute, perquè és capaç de fer front als pagaments. “No obstant això, si analitzem com ha gestionat l'Ajuntament els recursos, veuríem que no s'han respectat els criteris ètics i polítics, ni els drets humans”.

Auditoria realitzada per la ciutadania

“En alguns departaments del govern municipal de Madrid sembla que hi ha por, perquè està per veure si l'auditoria tindrà una gran participació ciutadana. Si es reconeix que una part del deute no té legitimitat, existeix la possibilitat de no pagar aquest deute. Al que està fent l'Ajuntament no el diria auditoria popular, perquè la ciutadania no ha participat, almenys fins ara. Nosaltres no volem que l'auditoria sigui ciutadana perquè hi ha hagut referèndum, sinó perquè la ciutadania s'ha empoderat en el procés”. Alfredo Sánchez és membre de la Plataforma d'Auditoria Popular del Deute del PACD. La proposta d'auditoria va ser presentada al Departament d'Economia un mes després de l'arribada d'Ara Madrid a l'Ajuntament, i encara que han tingut en compte diversos punts –la creació d'una comissió d'experts i no tenir en compte només les qüestions financeres–, consideren que l'Ajuntament deixarà de participar a la ciutadania i centrar-se exclusivament en l'aspecte tècnic. Per això, s'estan promovent auditories en els districtes urbans de Madrid.

El PACD reorganitza la metodologia presentada a l'Ajuntament i fa costat als grups de treball d'auditoria creats en Usera i Arganzuela, amb l'objectiu d'estendre el procés d'auditoria a altres dinou districtes urbans de Madrid. La majoria dels membres dels grups de treball són veïns i veïnes de la zona, que treballen amb total autonomia i decideixen pel seu compte com utilitzar la metodologia de treball desenvolupada per la plataforma.

“Hem intentat simplificar el procés perquè participi el major nombre possible de persones. És cert que és convenient tenir a algú que sàpiga una mica de comptabilitat o de pressupostos, però el que més importa són els veïns, perquè veuen en què es gasta els diners. En Usera, han començat a auditar la gestió de les cases de cultura i miren quins cursos s'ofereixen, a qui beneficia… Això la gent ho veu, no cal ser expert”. També s'han començat a auditar els contractes del servei de neteja.

“Amb una petita xerrada expliquem als veïns el que és l'auditoria, perquè sàpiguen que no és només una part econòmica. A continuació, els oferim unes fitxes perquè diguin quines inversions realitzades en el barri recullen indicis de ser il·legítimes. Per exemple, en Usera, han començat a auditar Caixa Màgica. Es va construir per als Jocs Olímpics que es volien organitzar a Madrid, i ara està buit, només s'organitza l'Open Tennis de Madrid durant dues setmanes a l'any. En l'últim any s'ha subcontractat a una empresa privada i cal pagar pel servei. D'altra banda, en Arganzuela s'ha començat a auditar la gestió de la fira de fruites i hortalisses. L'edifici està buit i ha costat més de 200.000 euros des de 2007”.

En l'assemblea decideixen quins casos auditaran els veïns, perquè no poden treballar tot –l'equip d'Usera està compost per uns deu membres, alguna cosa semblança en Arganzuela–. El següent pas és sol·licitar informació a l'Ajuntament a través del Portal de Transparència. Precisament, la ineficàcia d'aquest servei és el principal obstacle per a avançar, ja que els veïns han d'esperar molt per a accedir a les dades i, en moltes ocasions, la informació no és adequada.

Una vegada obtinguda la informació, la ciutadania decideix si l'analitzat és o no legítim. El PACD ha establert una sèrie de criteris: es poden qualificar d'ilegitimos aquells projectes que superin en un percentatge elevat la despesa prevista, així com aquells projectes que promoguin l'ús del cotxe en lloc del transport públic o quan una empresa augmenti les desigualtats entre dones i homes. En qualsevol cas, els grups de treball tenen els criteris que ells mateixos han establert.

Una vegada extretes les conclusions de cada tema auditat –la informació recollida en la web de Madrid Audita Madrid–, els grups de treball volen completar l'informe general del districte urbà. Així mateix, volen unir el treball realitzat amb el realitzat per l'Ajuntament perquè també puguin publicar els resultats. Més que un referèndum de resultats, Sánchez afirma que l'objectiu és conscienciar sobre el tema, “perquè la ciutadania sàpiga que el pressupost és responsabilitat de tots i no d'uns pocs”.