Si ens fixem en les dades d'audiència de la televisió, ens adonem que el futbol sempre està entre els programes més vists. També s'emetran en les cadenes Tele5 o La1, almenys en el cas d'Hego Euskal Herria. Els youtubers més reeixits, per contra, parlen de videojocs, o ofereixen recomanacions sobre estètica, compren tot tipus de productes i els treuen de les bosses, fan manualitats, descriuen el seu dia a dia, etc. Els consumidors més joves de continguts audiovisuals tenen altres interessos. “La televisió és un invent del segle passat”, diuen. En això no els falta raó.

“Si no saps molt bé el que és tot això de Youtube, tenim una dolenta i bona notícia per a tu: És dolent que estàs envellint i és bo que nosaltres també anem d'edat i avui intentarem modernitzar-ho una mica”. L'intrús de Francisco Izuzquiza, periodista de l'Encéche, en el programa de ràdio sobre youtubers, ens ve molt bé, com ell, perquè ens identifiquem més amb els consumidors de futbol tradicionals –almenys de l'edat– que amb els influencers més joves que creguin un canal propi en Youtube i conten històries.

Youtube és la tercera web més vista del món, amb Google i Facebook per davant. Necessitaríem més de 1.800 anys per a veure totes les gravacions que hi ha aquí. En només dos mesos es pugen més vídeos a aquesta web que els creats en els 60 anys per les tres principals cadenes de televisió estatunidenques. Molts dels usuaris són adolescents, que es connecten a través de telèfons intel·ligents, tauletes o ordinadors, però les dades indiquen que també entre els 18 i 40 anys l'audiència de la televisió supera àmpliament. Els hàbits de consum dels continguts audiovisuals estan canviant; què, quan i com veure'ls estan cada vegada més a les nostres mans. Les estrelles d'avui dia són youtubers i no les veurem en la televisió. Algunes d'elles guanyen diners, a vegades prou per a arribar a viure d'això, gràcies a l'aportació econòmica de les marques comercials que insereixen anuncis en els seus vídeos. Youtube, youtubers, aquest és el futur, aquell el present, amb els seus avantatges i els seus inconvenients.

De què parlen els youtubers?

Sobre qualsevol cosa. Tireu un tema, el més rar que se us ocorri, i segur que hi ha algun youtuber que parli d'això. I si no està, segur que apareixerà en breu. Els més reeixits, almenys entre els nois, se centren en els videojocs, com els que més seguidors tenen a tot el món: PewDiePie, HolaSoyGerman i Smosh. En aquests moments, el primer té al voltant de 50 milions de subscriptors, 30 milions el segon i 20 milions el tercer. Els tres són de la mateixa franja d'edat (23-28 anys), igual que la resta de youtubers de la llista de trobades.

Hi ha més diversitat entre les noies. És cert que la moda i l'estètica continuen sent les recomanacions més importants, com Yuya (amb 14 milions de subscriptors) i Zoella (11 milions), però també parlen de molts temes, i també Jenna Marbles (17 milions), una estatunidenca que s'ocupa de les coses del dia a dia amb molt d'humor.

‘Umboxing’ en basc

També ens ha sorprès saber que entre els canals amb més seguidors es troben els que fan umboxing, és a dir, els youtubers que compren tot tipus de productes –o els reben com a “regals”– i els treuen de les seves carteres davant de la cambra. El primer umboxing es va realitzar en 2006 amb un telèfon Nokia E61. A continuació han arribat tot tipus de productes: joguines, sorpreses d'ous de xocolata, dolços, parament casolà, etc. També hi ha qui ha fet l'Unpolting en basc: Super Hiper Txope, la donostiarra Nerea Arriola, ha mostrat en el seu canal “la kit de militant model per a la incorporació al Congrés de sortu”.

Els youtubers que parlen en basc encara són molt pocs, i el seu nombre d'enllaços no té res a veure amb el dels monstres del sector. Una és l'hondarribitarra Zuriñe Darceles, que compta amb un canal per a nens i adults, el primer en basc: Sleeptes. Fa manualitats, experiments, animacions…

Per a adonar-nos de la diversitat que podem trobar en la xarxa, podem citar, per exemple, el canal del colombià Jhon Jairo Velásques, que porta el nom de Popeye penedit. El sicari del càrtel de droga de Medellín, el "patró de la qual" era el conegut narcotraficant Pablo Escobar (1949-1993), que ha confessat haver matat a 300 persones i ha estat 23 anys a la presó, és en l'actualitat youtuber. En els vídeos es narra l'experiència d'anys que sembla sorgida d'una pel·lícula, la relació amb el Govern, els punts forts i febles d'Escobar... No es pot negar que algú estigui interessat –digueu morb–.

Youtube, màquina de fer diners… per a uns pocs

No és possible concedir quantitats concretes. En qualsevol cas, les xifres que els mitjans de comunicació bufen són capaços de tornar-se boges. Segons el diari Expressen, per exemple, el suec PewDiePie, que compta amb 50 milions de subscriptors, va guanyar 7 milions d'euros al mes en 2014 gràcies als anuncis que Youtube posa automàticament en el seu canal i, sobretot, als diners que paguen les marques comercials per mostrar els seus productes davant les cambres.

Per a guanyar diners a través d'anuncis inserits en vídeos, és necessari autoritzar a Youtube per a monetitzar i publicitar els vídeos. Per cada vídeo vist 1.000 vegades es poden guanyar entre 2 i 8 euros, depenent de factors com: Si els usuaris veuen els vídeos complets o no, el nombre de cites, si són dies especials (com a Nadal), etc. Part dels beneficis els rebrà Youtube, és a dir, Google.

Com més subscriptors tingui el canal de Youtube, més atractiu es trobarà per a les empreses que vulguin anunciar els seus productes. Internet pot ser un cimbell més dolç que la pròpia televisió, especialment per a les campanyes publicitàries que tenen com a objectiu als consumidors més joves. Es pot fer de diverses maneres: Que els youtubers parlin de productes d'una marca determinada, que introdueixin un tutorial sobre aquests productes (per exemple, recomanacions de maquillatge) o que vesteixin i comparteixin una foto amb sabatilles, samarretes, ulleres o el que sigui d'aquesta marca en xarxes socials com Facebook, Twitter, Snapchat i Instagram, ja que totes les plataformes es retroalimenten entre si. També es pot utilitzar Internet com a trampolí, és a dir, donar-se a conèixer com youtuber i començar a fer anuncis de televisió, aconseguir contractes de treball com a presentador o guionista... Per exemple, el youtuber zumaiarra Telmo Trenado, que realitza intercanvis de màgia, ha participat en una campanya publicitària de la companyia Euskaltel.

Convé tenir les coses clares. No és gens fàcil viure de pujar vídeos. Molt pocs ho aconsegueixen. Cal dedicar-li moltes hores i tenir sort. Els experts recomanen no buscar diners des del principi. Primer cal aconseguir un grup de seguidors fidels i crear una relació permanent amb ells. Després, les circumstàncies.

La televisió, l'invent del segle passat

Hi ha un munt de guies disponibles per a ajudar-lo a aconseguir l'èxit com youtuber. Per a plasmar la idea, donar un toc especial als vídeos, cuidar la imatge i el so, aprofitar les xarxes socials… i una última recomanació: “Veuràs la televisió com un invent del segle passat”. Perquè Internet dona més llibertat a l'hora de veure vídeos a la carta i en la intimitat. Aquesta intimitat, o el fet que els menors puguin guanyar diners a través de vídeos pujats a Internet, la qual cosa requereix el consentiment dels adults, és un factor de risc, ja que pot alimentar massa el “narcisisme” dels pares, en el desig que els seus fills es converteixin en personatges famosos, en un “món caòtic” com el d'Internet, com diu el psicòleg de José Antonio Luen.

Set de cada deu nens d'entre 2 i 11 anys en l'Estat espanyol veuen cada dia algun vídeo de Youtube. Internet els permet interactuar amb els seus ídols; els youtubers parlen del que els interessa als joves, com els joves parlen entre amics, gairebé sense límits. Almenys fins ara. Alguns youtubers mostren com és el seu barri, la seva casa, la seva habitació, el seu armari… Res d'inquietant. No obstant això, hi ha els qui opinen sobre la política o la religió, o usen un llenguatge massa aspre. En aquest sentit, Youtube ha anunciat que s'eliminaran els ingressos econòmics (negant la possibilitat de monetitzar vídeos) als qui utilitzin el “llenguatge brut” o el “humor verd”, mostrin “nus parcials” o “imatges de violència”, “potenciïn el consum de drogues” i “parlin de temes polèmics” (guerres, política…). Es tracta d'una qüestió de fa dos o tres mesos, i encara no és clar quins seran les seves conseqüències. La decisió ha generat empipament, no obstant això, especialment entre els youtubers, caracteritzats pel llenguatge rude, el crit i l'insult, en la seva majoria homes, en considerar que Internet hauria de ser totalment lliure.

Feminisme davant el fenomen youtuber

La periodista de la revista Pikara, June Fernández, va exposar en el número 2513 d'ARGIA la seva opinió sobre el fenomen de la youtuber entorn del paper que han de jugar les feministes. El reportatge parteix del que ha fet el youtuber Dona-les Review de Barcelona. Amb més de tres milions de subscriptors, Fernández ha dit que el seu discurs és "misogin i antifeminista" i que els seus portaveus "no tenen res a témer". No obstant això, dubte de si l'esgrita d'un grup de feministes a Madrid (interrompuda a crits una presentació de llibres de Review) o el boicot a Wismichu (la intervenció del qual es va suspendre per la pressió d'algunes dones) són els mitjans més eficaços per a socialitzar la seva lluita, ja que posen en contra de les feministes a les joves amants d'aquests youtubers: “Hauríem de ser molt prudents. Entenc l'ànsia de fer boikots i esgraches feministes, però tenint en compte la fama d'aquests youtubers, no serà contraproduent? Quantes noies estan enfadades amb les feministes perquè lluitem contra els comunicadors que admiren, els agrada o no, perquè són comunicadors?”. No obstant això, Fernández ha deixat clar que cal fer alguna cosa amb els youtubers que “diuen que les dones són putes o que les denúncies de violència masclista són falses”: “Més que prohibicions i boicots, jo sempre prefereixo promoure el consum crític de productes culturals d'èxit i visibilitzar alternatives”. Algunes d'elles són Queer Avengers, RayNTG i Psicowoman youtuber LGTB i feministes.

D'altra banda, Fernández creu que en les iniciatives a favor de la igualtat s'haurien de guiar les reflexions sobre els discursos de Youtube, però amb respecte, perquè els joves es comportaran a la defensiva si diem que els seus ídols són “ximples”, com hem pensat en veure alguns vídeos, si cal dir la veritat. Seria un error dir que no és més que qüestió d'alguns frikis o umemócratas. “És un mitjà més”, afirmen en el programa de ràdio de l'Encéche els periodistes Dani Senabre i Rodrigo Fáez que parlen de futbol. Tots dos salten a Youtube, entre altres coses, perquè els dona més llibertat i els permet ser amos de si mateixos, sense haver de treballar a la disposició de ningú. Per tant, és millor no caure en la crítica fàcil i tenir en compte el fenomen youtuber, on es dificultaran en gran manera els futurs creadors i comunicadors, i on es reuniran els consumidors de continguts audiovisuals.

El noi va parlar: “Televisió per a jugar amb Play”

Hem preguntat a Iker, de 12 anys, i a Maite, de 15. Des dels temes que més ens agraden (els videojocs, l'estètica, els altres) fins a la decadència de la televisió, no ens han comptat res en general que xoca amb l'escrit en el reportatge.

En preguntar pels youtubers que més els agraden, Iker ha citat al Rubius, sTaXx, aLexBY i Grefg, quatre nois, i quatre persones que parlen sobre videojocs com el Call of Duty, especialment, tots en castellà. A Iker li agrada seguir el seu partit en directe, encara que creu que els vídeos no han de superar els 10 minuts. Diuen que usen amb freqüència paraules lletges i fan comentaris sobre el sexe.

Maite, per part seva, segueix a Dulceida, Sara Baceiredo, Paula Gonu, Raquel Reich, Marta Riumbau, Grace Vila-real o Alex Puertolas, a excepció d'aquesta última, totes elles noies, que es dediquen especialment a la moda i a l'estètica, però també descriuen viatges, fer manualitats, parlar del dia a dia… en castellà. Iker no coneix cap youtuber en basc; Maite ens parla d'Iban García (DespertaVlogs.eus).

A Maite li agraden les vides dels youtubers perquè són “molt divertides i interessants ”, segons ha explicat. A més, ha subratllat que els que pugen vídeos són joves i que, en comparació amb la televisió, pots veure el que vulguis a cada moment. Iker veu molt poc la televisió. “Ho uso només per a jugar amb la Play Station”. Per a ell la pantalla és, doncs, més que una caixa de contingut.

Les dades indiquen que el més habitual és que els nois segueixin els videojocs i les noies els temes de moda o estètica. A la pregunta de si estan d'acord, tots dos ens han contestat que sí. “Com em poso, pentino, maquillatge… em prenc la idea d'anar al carrer o a una festa”, explica Maite: “Els nois juguen a videojocs com Minecraft o FIFA en el seu temps lliure, i si no saben un d'ells aprenen en YouTube”.

També els hem preguntat si estudien informàtica a l'escola. Iker ens ha dit que sí, que els ensenyen a construir jocs i desenvolupar tecnologia. “M'agrada molt”, diu. Maite, per part seva, no aprèn informàtica en si mateixa, però en l'assignatura de Tecnologia “a vegades” utilitzen ordinadors. Les imatges es realitzen principalment amb el programa Mongge. “No hem après res de Youtube, i no crec que anem a aprendre”.