Així es pot veure en l'informe anual sobre l'Estat espanyol, en el qual, com sempre, proposa un atac antisocial. Ha tornat a arremetre contra el contribuent, imposant retallades per import de 5.500 milions d'euros, és a dir, el 0,5% del PIB de l'Estat espanyol. Per a això, ha reclamat un increment de l'IVA, impostos especials sobre els carburants i ha defensat la necessitat de revisar les despeses en educació i sanitat, així com tenir una major flexibilitat laboral. Tot això amb l'objectiu d'aconseguir “una reducció progressiva del dèficit públic i del deute”.

L'FMI no diu res sobre la revisió i reducció de la despesa militar, malgrat que en l'Estat espanyol es vol passar de 6.000 a 8.000 milions d'euros en 2017, la qual cosa suposa un increment del 33%. Al FMI li és igual nacionalitzar les autopistes en fallida que l'Estat –perquè en realitat és per a salvar als seus amics–, encara que això tindrà un cost de 6.000 milions d'euros, com el rescat dels bancs abans ens va costar 40.000 milions d'euros.

És trist i lamentable que davant aquest atac antisocial del FMI no hi hagi una resposta contundent de la població. La raó i el pes de la responsabilitat és posar en greu situació a l'esquerra política, social i sindical. La socialdemocràcia està dominada, separada, desapareguda, i el que és pitjor, sense alternativa al Capital. Han deixat el camí lliure per a imposar mesures antisocials a la gent que s'ha negat a votar. És necessari i urgent que aquesta esquerra reflexioni i assumeixi un comportament més radical i solidari. Almenys per a paralitzar l'FMI i el Capital.