La caravana de 2016 ha aconseguit recuperar el contacte de 41 pares –la majoria mares– amb el fill o filla perdut per quatre, així com les dues germanes que no s'han conegut durant 37 anys. El Moviment Migrant Mesoamericà MMM ha aconseguit en aquests dotze anys un total de 269 retrobaments gràcies al moviment solidari que s'organitza amb l'excusa de la caravana de pares.

MMM tracta de buscar als migrants desapareguts, que s'han multiplicat entre els que han emprès una ruta cada vegada més perillosa per Mèxic passant per Hondures, Nicaragua, El Salvador i Guatemala. Els membres de la caravana han buscat les restes dels seus familiars en 11 estats mexicans en hotels, cantines, oficines governamentals, presons, comerços i places de pobles de tot el món. Al mateix temps, l'associació presidida per Marta Sánchez Soler els ha garantit el ressò d'un greu problema que s'oblida massa sovint en els principals mitjans de comunicació.

La caravana ha tocat enguany per primera vegada els pobles costaners que utilitzen cada vegada més les migracions clandestines, les ribes d'Oaxaca i Chiapas, Salina Cruz, Port Madero, Barra San José... Juchitán es deté en la fossa comuna dels migrants no identificats que han escapat als perills i violències terrestres i que han mort ofegats en el seu intent d'arribar als Estats Units per mar.

El mes de juliol passat tres nens migrants van aparèixer ofegats a la platja de la Barra de San José. La caravana va celebrar també el record de Berta Càceres, la líder aborigen hondurenya asasasinada, i va demanar a les autoritats que la seva mort sigui realment investigada.

MMM ha denunciat en el seu document final que “des dels països centreamericans fins als Estats Units, en tots ells s'ha produït un increment significatiu de la violència i la violació dels drets humans des de la instauració del Pla Davantera Sud pel lehendakari Enrique Peña Nieto en 2014, amb l'objectiu de preservar i finançar d'alguna manera el flux d'immigrants que li arriba des de Mèxic”.

El Front Sud ha endurit el control, les cures, el clos i la militarització, obligant els migrants a buscar rutes més costoses i perilloses. En ells les famílies d'immigrants són presa fàcil per a criminals, màfies i agents corruptes dels estats. Finalment, en lloc de garantir la seguretat d'aquelles persones que fugen de la violència i la fam abandonats en les seves llars a la recerca de treball i vida, l'Estat les condemna a l'infern on imperen el robatori, l'extorsió, la violació sexual, el tràfic d'éssers humans i l'esclavitud.

La caravana número 12, sota el lema “Busquem vida en camins de mort”, va rebre a Còrdova, Veracruz, la visita de la secció científica de la policia federal mexicana, oferint-la realitzar proves d'ADN per a buscar millor les restes de les seves familiares.de els 41 pares, 18 van accedir a fer-se el test, ja que els altres desconfien de l'autèntica voluntat dels agents. Una de les donants de sang, Ana Zelaya, va dir a la periodista del mig Desinformem-nos: “Cada vegada que escoltem ‘la policia federal’, ens surt al·lèrgic. Quina llàstima que hàgim perdut tota confiança en ells! Però què puc fer. No vull que em tornin a aixecar amb una agulla, però com hem pujat sobre aquest ruc, haurem de cavalcar”.

El periodista no ha reconegut als agents indignats pel treball: “Representants de la Fiscalia General de Veracruz, buròcrates als quals aquest dissabte els ha tocat treballar, que ens han impedit ser testimonis als periodistes amb l'excusa de ‘no contagiar les proves’, en una sala plena de brutícies...”. La resta de governadors, representants, alcaldes i altres mandataris també s'han compromès a “canalitzar el problema” als pares i mares que no creuen en el que ja està.

Una teranyina d'interès il·legal completa

Les detencions d'immigrants clandestins a Mèxic s'han incrementat un 330% des de 2011. El problema és que l'objectiu del control policial no és tant atrapar als delinqüents que estan fent tràfic il·legal, sinó a les famílies pobres que estan en situació irregular.

Diverses institucions i mitjans de comunicació han explicat que en els últims temps participen en les operacions policials altres interessats, com els guàrdies privats i taxistes d'aquestes comarques, les companyies d'autobusos i els xofers, els funcionaris dels ferrocarrils... i així engreixar una indústria criminal inflada entorn de la migració.

El mes de novembre passat l'Observatori Internacional de Drets Humans de la frontera entre Guatemala i Mèxic ha recollit les experiències dels grups i organitzacions solidàries que operen en aquestes regions. En un treball de recerca ha citat més de 600 testimoniatges que relaten els robatoris i violències que s'han comès contra dones, fugits i migrants.

En les entrevistes han comptat aquests casos diverses persones de les ètnies mam, quiché, q’anjobal, kakchiquel, tseltal, tsotsil, tojolabal, zoque i chol que viuen en els caserius de la frontera. Perquè les pròpies inundacions humanes i les màfies que les gestionen confonen també a les que viuen als pobles de pas, agreujant els grans problemes que ja tenen -l'enfonsament de l'agricultura tradicional, el robatori de terra i la contaminació provocats per les companyies mineres i energètiques...-.

No obstant això, són els pobres ciutadans que es troben en el camí els que els ajuden de forma improvisada, a diferència de les autoritats, que alguns s'organitzen com poden. S'ha fet famós el grup de dones Les Patrones de Guadalupe, a Veracruz, que des de 1995 fins a l'actualitat tracta de donar menjar i beure a les persones que travessen el poble al tren de mercaderies La Bèstia. Cada dia es tiren uns 300 menjars i ampolles plenes d'aigua als fugitius que passen per sobre dels vagons que passen sense parar.

L'associació MMM resumeix així l'essència del tràfic il·legal que ha desestabilitzat tota Centreamèrica i Mèxic: “Sabem el gran que ha estat el negoci acordat durant les últimes cinc dècades de la venda de mà d'obra esclava expulsada dels seus països d'origen, que és la font de valor i riquesa real de les empreses de gran capital dels països que promouen el trànsit. Al mateix temps, mitjançant la incursió del govern titere i a canvi dels traïdors que són expulsats, es deixen el consol de rebre remeses d'exiliats [els diners mensuals que envien a les famílies]. Aquestes són les conseqüències que les polítiques econòmiques derivades dels Tractats de Lliure Comerç deixen a tots dos països”.

No sembla que Donald Trump, amb les seves polítiques sobre l'emigració, vagi a relaxar molt l'infern del contraban humanitari a Centreamèrica.