18 de febrer de 2010. 8.45 del matí. Així ha començat el relat Agut. “Estava amb els meus fills esperant l'autobús de la ikastola. Vaig començar a sentir-me malament i em vaig agarrar fortament a les mans de June i Zuhaitz. Vaig aparèixer a l'hospital. Afortunadament no em recordo del mig”, ens explica. Es van sotmetre a dues operacions. En la primera ens conta que es va quedar cec i que tampoc ho recorda “per sort”. Però amb el segon, va recuperar gairebé tota la vista, excepte en una cantonada de l'ull dret.

Agut porta una vida normal. No té treball assalariat per discapacitat, “però treball”, diu. Cada dia s'ocupa de les tasques domèstiques i dels fills. Rep ajuda econòmica, però ha de passar una prova cada dos anys. “El més difícil és que hagis de demostrar que estàs mal quan et vols enviar missatges positius tots els dies”, ens ha dit. De fet, l'any passat es va voler reduir l'ajuda econòmica a la meitat, ja que en l'informe es va recollir que “amb ajuda, però amb capacitat de treball”: “En aquest estudi em van fer preguntes generals sobre qui eren els autors d'alguns llibres i altres coses per l'estil. Sabia les respostes. Però una de les característiques més rellevants no va ser tinguda en compte, és a dir, ser epiléctico”. El metge que avalua pensa que, a més de tenir interessos sanitaris, busca interessos econòmics: “Des que ho vaig entendre vaig amb una altra actitud, a defensar alguna cosa. És difícil haver de defensar alguna cosa que és veritat”. Agut porta un cas al jutjat i ens conta que va guanyar.

Segons ens compta, no va ser fàcil trencar-se la vena del cap aquell dia de febrer. Ha hagut d'aprendre de nou a llegir i a escriure, també el sentit dels carrers... Però ha subratllat que cada any és capaç de fer més coses, i ha subratllat que es pot avançar cap a la millora: “Qui estigui en la mateixa situació que jo crea: millora”. Demana a la societat en general que perdi la por i deixi de costat els prejudicis, que no li doni l'esquena, com a ella li han fet mai: “Tinc clar que no sempre haig d'explicar això. No ho vaig amagar, però tampoc ho vaig subratllar”.

De fet, la personalitat d'Agut no es caracteritza per això, sinó per la seva creativitat. Fa tres anys va començar en el teatre i ens diu que la socialització i el fet d'actuar com a actor li ha ajudat molt: “D'estar davant de la gent i de ser invisible a ser mirats per tots. A rebre una ovació. I no per pena, sinó per gust”.

Els camins per al teatre, l'anar i l'anar i l'anar i l'anar han empès a barrejar-se en totes les salses del poble. Entre altres coses, treballa en la residència d'ancians de la localitat dinamitzant activitats teatrals per a fomentar el basc una vegada a la setmana. L'any passat es va crear una obra que s'ha presentat en diversos llocs. Agut aporta idees, fa guions i també dirigeix. D'altra banda, ha treballat el guió i un personatge pel seu compte i ha creat un monòleg: Kupela Klown. Ens ha explicat que està disposat i amb ganes d'actuar en qualsevol lloc i que està “desitjant” rebre invitacions: “Em fa feliç la creativitat i el cultiu de la imaginació. Inventar una nova recepta, dibuixar, fer humor, escriure, explicar... En definitiva, treure els colors d'un mateix”.