Per què heu fet el projecte 75 hores en basca?

Per a trencar una inèrcia. Ens reunim el 23 de febrer, perquè cada dos anys es fa una reivindicació en basca, 15 hores en Agurain. És una festa en format tradicional, programa de tot el dia, menjar al carrer, etc. Quan ens ajuntem al febrer vam dir que necessitàvem una mica més al poble, alguna cosa que deixés una conclusió.

En 2015 esmentem la performance realitzada per Lutxo Egia i la que s'estava realitzant en el barri donostiarra d'Egia. Això és el que vam proposar en aquesta reunió i portem a la següent reunió una proposta més concreta. Dubtàvem, quants podíem ser amb aquest comportament lingüístic en Salvatierra durant diversos dies? En la reunió estàvem vint persones i comencem a calcular: si cadascun aconsegueix cinc podem ser cent. Ens vam posar en marxa amb total convicció, però amb molts dubtes.

Quin era l'objectiu?

Fer el basc necessari, i per a això calia empoderar i activar als euskaldunes, canviar els hàbits lingüístics. Però els costums no canvien d'un moment a un altre, per això vam posar un termini de sis mesos per a fer-lo al novembre. Quatre dies, de dimarts a divendres, no festius, l'àmbit que volíem aconseguir era quotidià.

Encara que l'objectiu no eren castellanoparlants, Salvatierra és un poble castellà i vèiem necessari preparar el poble, aconseguir situacions per a adaptar als castellanoparlants. Volíem aconseguir aquest consens social a través de col·lectius, establiments i institucions.

Vam fer dues campanyes, una, Jo aconseguim 75 i 283 compromisos. Durant quatre dies han parlat en basc en qualsevol lloc i amb qualsevol. L'altra campanya va ser Guk 75. Realitzem visites a institucions, establiments i col·lectius i demanem compromisos. Als comerciants i als bars, per exemple, els demanem que les converses fossin bilingües, els demanem als que parlaven en basca que intentessin entendre-les, que no els diguessin que passessin al castellà. Estar a favor del basc és donar a l'altra l'oportunitat de parlar en basca.

Diu que és un missatge abrasiu.

Nosaltres estem convençuts que si volem una convivència diferent a Euskal Herria cal donar una funció als castellanoparlants i no n'hi ha prou amb estar a favor del basc. No val dir “no sé basc i et demano que ho facis en castellà”.

La realitat és que els col·lectius, els establiments… han acollit molt bé i hem aconseguit un consens social. Aquestes paraules gruixudes les utilitza el propi Govern Basc, però en què es concreta? Creiem que en això cal fer-ho, en les actituds dels castellanoparlants, si anem en basc perquè no ens demanin el pas al castellà.

S'ha realitzat una enquesta entre els participants. Què han contestat?

Per a situar-nos direm que Agurain té 5.000 habitants, 3.600 majors de 17 anys. Euskaldunes majors de 17 anys 800. En la campanya han estat 283 euskaldunes actius. Per tant, tenim prop de 500 euskaldunes passius al poble. Dels 283 signants de l'enquesta, 201 han respost a aquesta. La primera pregunta era si han fet més esforç que de costum per a utilitzar el basc. El 86% dels enquestats diu que sí a la proposta. Després els preguntem si al poble s'ha detectat l'activació d'uns altres euskaldunes i el 65% diu que sí. Una altra pregunta era on han guanyat les noves relacions en basca. Així ho han respost: el 51% dels comerços, bars o entitats; el 34% dels coneguts; el 22% dels de la quadrilla; el 17% dels de casa; el 17% dels desconeguts; el 9% dels companys; i el 19% no ha guanyat contacte.

Destaca el percentatge de noves relacions amb comerciants i entitats. Nosaltres hem treballat sobretot en aquest camp. El que hem après és que si des de l'organització es treballa una àrea es creen noves relacions.

En la següent pregunta els hem preguntat com s'han esforçat. Els hem proposat durant sis mesos noves conductes i ens agradaria saber quins han estat les que han utilitzat. A la vista de les respostes ens hem adonat que hi ha dos nivells d'activació. El comportament de “Primera paraula en basca” ha estat del 80%, però en tots els altres comportaments estem entorn del 20%. Per exemple, “amb tots he parlat basc” 20%; “si em contestaven en castellà jo seguia en basc” 26%; “encara que no he intentat expressar-ho en basc mitjançant gestos” 20%; “hem acordat fer-ho en basc” 24%.

La resposta a l'última pregunta va ser molt satisfactòria per a nosaltres. Els preguntem si estaven disposats a continuar amb els seus nous comportaments. El 87% respon que sí. Per a nosaltres era un dels objectius d'aquests quatre dies, empoderar a la gent perquè pugui desplegar noves conductes i donar-los continuïtat.

Us heu ajuntat un grup heterogeni per a organitzar el projecte.

El 23 de febrer, representants dels col·lectius es van reunir per a organitzar una festa. Però com en aquella reunió es va proposar un nou projecte, ens vam posar en marxa tots junts. En Salvatierra/Agurain existeix l'associació de basca Olbea, i encara que en 75 hores han participat alguns d'ells, no hem funcionat com a associació de basca Olbea. La iniciativa ha servit per a activar l'activitat cultural en basca en el municipi. No estàvem molt actius.

Si hem de fer un segon pas, hem de decidir com funcionarem; com Olbea, amb el compromís de la militància que això suposa, o si trobem una fórmula que està més relacionada amb el civisme. La gent no vol unir-se a un projecte per a tota la vida. Ens va sorprendre la quantitat de gent que s'havia acostat a nosaltres per a proposar-nos semblant cosa. De cara al futur també pot ser una fórmula adequada: el projecte té un començament i un final, la gent pot anar canviant.

No sols criden als bascos, també a les institucions públiques.

Som conscients que amb el que hem fet hem posat tota la responsabilitat en els bascos, en els bascos actius. Els hem demanat ser abrasius, ser motor, crear necessitat. Creiem que ara hem d'exigir a les institucions que mantinguin aquesta nova situació que s'ha creat, aquesta nova convivència. Han de posar els recursos humans i econòmics. Hem començat a reunir-nos amb els partits polítics, amb el PNB i amb EH Bildu. Volem transmetre'ls la valoració, demanar-los més recursos i fer polítiques més audaces. Cal mullar a les organitzacions.

L'Ajuntament i la Diputació, també han de començar a fer pedagogia social. Nosaltres ho hem fet, hem donat contínues recomanacions per a activar als vascoparlantes i poder adaptar als castellanoparlants. En aquest moment les institucions no el fan, fan molta pedagogia en altres àmbits, en ecologia, en gènere, en consum, en trànsit, però no en costums lingüístics. Aquí també han de començar.