Què és la ciència ciutadana?

Ciència en la qual els ciutadans intervenen de manera activa. Els ciutadans poden actuar com a sensors o recol·lectors de dades. Com a sensor és una intervenció més passiva, per exemple, en el cas d'una aplicació que té com a únic objectiu mesurar el soroll a la ciutat, però en el nostre cas, cerques uns mosquits i necessites coneixements previs, la capacitat de conèixer el mosquit, i després et buscaràs.

Els Telèfons intel·ligents són una eina que permet fer la ciència ciutadana avui dia.

Sempre hi ha hagut ciència ciutadana, però hi ha una gran revolució gràcies al mòbil i a Internet. Cambra, àudio, ubicació, acceleròmetre… Són molt útils. Hi ha altres projectes de ciència ciutadana amb la filosofia “fes-ho tu mateix”. Pot muntar un kit i establir una estació meteorològica a casa.

I vostès han adaptat la ciència ciutadana per al cas del mosquit tigre. Què és el tigre mosquit?

Aedes albopictus és una espècie invasora arribada a Espanya en 2004. Originària de l'Est asiàtic, té una gran capacitat d'expansió cap als nous territoris i ja ha pres tota la costa del Mediterrani. A diferència dels mosquits d'aquí, es passa el dia punxant, dona moltes i doloroses picades i li agraden les zones urbanes. Vulnera la qualitat de vida i pot ser un vector per a la propagació d'algunes malalties com la febre denge o chikungunya.

Aquestes malalties no es poden propagar si no hi ha un mosquit?

No. Els que es propaguen a través dels mosquits són els arbobirus: si el mosquit no està, la malaltia no s'estendrà. Tots dos són necessaris, la malaltia i el vector, per això és important controlar als mosquits.

Podem limitar la propagació del mosquit?

Sí, reduint les facilitats per a la seva difusió. En zones d'aigües estancades, es pot conrear en embarcacions molt petites, que són abundants en jardins, parcs i patis. Afortunadament, si la ciutadania i l'administració ho coneixen, poden llevar aquest tipus d'espais i pous.

I l'aplicació Mosquit Alert permet enviar aquestes dades?

Busquem dues coses: zones d'incendi i adults, i a més de la ubicació es pot enviar una foto. Tractem les dades que no tenen foto com a estadística i els que tenen foto tenen més valor. La credibilitat és un dels problemes que té la ciència ciutadana, no perquè la gent menteixi, sinó perquè les dades poden estar equivocats. La fiabilitat d'aquestes dades la proporcionarem a través de l'estadística, calculant la mitjana.

A més de donar dades sobre la propagació del mosquit, la ciutadania no pot fer res més?

Sí, integrar la ciència ciutadana en la gestió. Aquest projecte ha estat impulsat per centres de recerca no competents en la gestió mediambiental, però des del primer moment hem volgut traslladar aquestes dades a les administracions que puguin influir. Ajuntaments, comunitats autònomes, empreses que treballen per a les administracions… Les competències estan repartides i no és fàcil. Hem aconseguit coordinació amb dues o tres grans ajuntaments. A l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, l'agència de salut pública participa en el grup de verificació de dades.

Propagació de dades de plagues, difusió de dades... Pot generar desconfiança de les Administracions.

La por és comprensible, en part obrim la caixa de Pandora amb tot presumptament controlat, encara que les dades ja estaven en els mapes públics. Hem intentat crear un missatge positiu, no estem per a espatllar l'administració, sinó per a lluitar junts. Alguns ajuntaments van negar en un principi la presència del mosquit, sobretot en zones de gran afluència turística, però negar allò que la gent veu amb claredat perjudicava encara més la seva imatge. En la web del projecte, a més de posar les dades a la disposició del públic, també oferim mesures de protecció.

Amb els nens heu fet amb èxit l'experiència de la ciència ciutadana amb el mosquit. Com?

Hem intentat desenvolupar el mètode científic com a eina de treball a l'escola, ajudats per l'aplicació, però fent preguntes als alumnes. Per exemple: hi ha molts llocs al meu país on creixen els mosquits tigres? Han hagut de desenvolupar un mètode de treball per a respondre a la pregunta i realitzar una recollida de dades. Nosaltres els hem dotat d'eines, d'aplicació i de coneixements per a realitzar correctament la recollida de dades. Si aprenen a fer com a professionals, en el futur els serà molt útil dominar aquest pensament.

Aquí tenim la vespa asiàtica i algunes plantes invasores. Hi ha projectes semblants entorn d'ells?

Al País Basc està els EUA, promoguda per una empresa privada, que treballa sobretot amb la pampa i altres plantes; entorn de la vespa asiàtica es troba VespAPP a Balears, però es pot adaptar; el centre CREAF ha creat Natusfera... La llista és interminable.