Enguany m'ha tocat acudir com a visitant a la fira. Allí estaven totes les novetats de la fructífera cultura basca (almenys en la volta de tardor), la seva en cada estand. I contents tots els visitants, amb les bosses penjant de les nines en el paper i en la cultura, entre llibres i discos trobarem a algun conegut del nostre micro-món basc. Però encara que només he caminat com a visitant, per descomptat, he passat pel lloc d'ARGIA a preguntar pel nou model de subscripció que es va anunciar una setmana abans de la fira.
La resposta m'ha emocionat. Bé, no les respostes, sinó que m'han posat com a exemple algunes opinions que m'han donat la gent. Moltes persones s'han acostat dient que “sempre estic pensant a fer ARGIA... i ara sí!”, que amb la nova campanya els ha vingut de nou al capdavant el desig d'impulsar ARGIA i a més ha convençut als plantejaments. Un jove els ha dit que estava subscrivint-se que tenia ganes d'ajudar en el projecte, però que si us plau no li manin res, que ell llegeix a casa dels seus pares i que continua molt en la xarxa, ha marxat dient “ja ens donen bastant!”. La paraula que ha sortit de la boca d'altres persones ha estat “valenta”, continuant així: “bogeria, no bogeria. Es veu que està fet de bona voluntat. Espero que la gent respongui amb generositat”, i molts s'han acostat a dir que els ha semblat “una idea mundial”, i “ARGIA ha portat el periodisme a aquests valors i ara també tot el projecte, inclosa la proposta econòmica. Gràcies”. Encara que no
tenim xifres concretes de nous subscriptors, són molts els que s'han sumat al projecte. A més, cap dels ja subscriptors ha decidit fer una aportació inferior a la que feia fins ara, i si calculem el que rebran pel valor que totes les novetats aporten al projecte, ens adonarem que ARGIA ha obtingut una aportació més alta que funcionant en la tarifa vella.Per a
ARGIA la Fira de Durango no és només un punt de venda; Durango ARGIA és també un punt de trobada per als aficionats, i ofereix la possibilitat d'estar cara a cara amb tota la comunitat que s'acosti. Gràcies, per tant, a totes les persones que us heu acostat a donar la vostra opinió i a participar en el projecte ARGIA.
Santi Cobosen ahozko testigantzan oinarrituta, espetxearen erretratu bat da Zigor Olabarriaren Txori Urdinak liburua. Santi Cobosek (Leon, Gaztela, 1968) bizitzaren erdia eman du preso. Pairatu ditu torturak, jipoiak, muturreko isolamendua, FIES sailkapena; burutu ditu ihes... [+]