“A Euskal Herria sempre hi ha hagut cultura electrònica, però bastant invisible i estigmatitzada. Quan comencem, aquí no es feia gens interessant per a nosaltres en electrònica, la majoria de les vegades estava limitada a les grans discoteques, en un ambient que no és el nostre. Vèiem una manca, si no ho féssim nosaltres, no ho faria ningú”. Han passat quatre anys des que Egoitz Pomares i Ekaitz Aiarzaguena iniciessin sessions de DJ en el Katzak Paral·lel per a suplir aquest buit. En paraules de Katza, la idea bàsica des dels seus orígens ha estat simple: “Anàvem a Madrid o a Barcelona a veure als artistes que ens agradaven perquè no arribaven aquí; decidim que potser era el moment d'obrir aquí també una oportunitat així”.
El Kafe Antzokia de Bilbao i el Dabadaba de Donostia-Sant Sebastià han estat els espais acollits des del principi. El Katza diu que els guipuscoans no van a Bilbao, ni els biscains a Donostia-Sant Sebastià, ni tan sols a les seves nits, i que aquest és el motiu principal de l'alternança de les nits dj en totes dues ciutats. Katza és, a més, biscaïna, i Pomares guipuscoana, cadascuna més pròxima a l'ambient de cada ciutat. Així, per primera vegada s'han convidat a artistes de renom internacional com Hieroglyphic Being, Vladimir Ivkovic o Lena Willikens, entre altres. Gairebé sempre, donant el mateix espai als artistes locals contemporanis en el cartell.
En alguns llocs de l'exterior, Katza diu que hi ha una tendència a centrar-se en un únic estil, com per exemple , que només posen música tecno o house. No és l'estil nocturn de Paraleloan: “No posem tal límit, tot el que portem tindrà un element comú entre ells, però no tant pel que fa als estils. Hem volgut promoure llargues nits més, dues o tres djs i música de ball, no comercial, més unida a l'underground que a la música de les grans discoteques”. Fins avui han intentat apostar per músics que en el moment són molt rellevants, sense donar tanta importància a les figures d'antany. I sempre que sigui possible, treballant sempre un cert equilibri entre l'experimental i el ballable.
Amb el camí bé trencat, després de gairebé trenta nits d'organització, En Paral·lel alguns crítics i aficionats a la música electrònica ho han considerat com un sinònim de constància i bon gust, una proposta arriscada i de gran personalitat.
EKAITZ Aiarzaguena Katza:
“En les aigües de la cultura basca la música electrònica s'ha relacionat amb les perifèries de les ciutats, les drogues, els entorns castellanoparlants”
S'ha dit que la música electrònica no ha tingut el vent a favor a Euskadi, almenys fora del marc comercial, a causa de la influència del Rock Radical Basc. El Katz sosté que, per a arribar al nucli de la seva raó, encara es pot parlar de: “Aquí s'han estigmatitzat moltes coses. Ara estem en un altre moment, però està passant el mateix amb el reggetón, per exemple. El que en altres països ha estat una cultura juvenil o una mica radical, aquí s'ha vist d'una altra manera”.
Katza i Pomares van fer els seus primers passos com a músics en una escena de rock que es va desenvolupar a Euskal Herria des de la dècada dels noranta. El primer va tocar de jove en un grup de rock i també solia organitzar concerts de festes, mentre que el segon tenia un vincle amb Bidehuts. El biscaí creu que van entrar en el camp de l'electrònica en un bon moment: “Sentíem que en el concert normal hi havia un cansament, que hi havia ganes de participar més activament en les festes, no sols ballant, sinó que la gent buscava un altre tipus d'experiències”.
I es van inventar, perquè en els últims anys cada vegada són més les persones que perceben l'electrònica al País Basc. A més dels paral·lels, Katza ha posat com a exemple les iniciatives electròniques que es duen a terme en la pròpia Dabadaba. En la seva opinió, en aquest moment l'acolliment de la gent és molt millor que quan van començar les propostes electròniques.
Té la música electrònica capacitat d'influir en la societat? Potencialment sens dubte Katza diu que sí, la realitat és una altra cosa que es repeteix. Així ho ha explicat: “En els millors moments de la música electrònica, entorn de la dècada de 1990, van sorgir moltes experiències col·lectives entorn de l'electrònica. La música influïa, perquè la música era un fil conductor per a altres coses, per a enfortir a les comunitats, per a posar a gent diferent en una habitació cantant. No podem oblidar que House va sorgir en comunitats de música negra i homosexual, per exemple. Hi ha molta retòrica entorn d'això i de fet, té molta potencialitat, després en una nit normal de divendres, no sé quina potencialitat té, però no sé fins a quin punt un concert de rock amb lletres polítiques influeix en la pràctica”.
Egoitz Pomares:
“A Euskal Herria sempre hi ha hagut cultura electrònica, però bastant invisible i estigmatitzada. Vèiem una manca, si no ho fèiem nosaltres,
no ho faria ningú”
En paral·lel, un dels objectius al llarg de les sessions és, per sobre de tots els criteris segregadors, posar a diferents persones ballant en un mateix espai, apostar comunament a través de la música. Però no és l'única, és també una pràctica hedonista: “És absolutament legítim que quan has estat treballant tota la setmana, et fiquis en una habitació fosca i vulguis ballar durant moltes hores. Això també és molt reivindicatiu i no ha estat molt bé vist a Euskal Herria”.
En les aigües de la cultura basca, Katza creu que la música electrònica s'ha relacionat amb les perifèries de les ciutats, les drogues, els entorns castellanoparlants… En qualsevol cas, creu que el fet que cada vegada s'agreugi més aquest enfocament en els últims anys obre camins: “No tot ha de ser rock i no sempre ha de ser explícit políticament, les coses poden ser moltes vegades transformadores a mode d'experiència, fins i tot sense lletra”.
Festival Kutixik
Senar: A la Casa de Cultura d'Intxaurrondo, a Sant Sebastià.
Quan: 26 d'octubre.
---------------------------------------------
Es tracta d'una iniciativa musical sorgida en Donostialdea i que té com a objectiu "enfrontar col·lectivament la indústria musical... [+]
Grups d'òpera Don Pasquale de
Donizetti: GOSI i Cor de l'Òpera de Bilbao.
Solistes: S. Orfila M.J. Moreno, F. Demuro, D. Del Castell, P. m. Sánchez.
Director d'escena: Emiliano Suárez.
Escenografia: Alfons Flores.
Lloc: Palacio Euskalduna.
Data: 19 d'octubre.
... [+]
Compte amb aquesta mirada del Sud. En primer lloc desmitificar la cega admiració de la terra verda, de les cases blanques i de les teules vermelles, l'amor incondicional, el fetitxisme associat a la parla i al suposat estil de vida. Deixa, com ha escoltat amb freqüència Ruper... [+]
Badok-ek, Berriako musika atariak, 15 urte bete ditu. Bi ekitaldi ezberdin antolatu dituzte urteurrena ospatzeko, bata Hendaian azaroaren 16an eta bestea Durangoko Azokan. Hainbat artista izango dira bertan. Euskal musikaren gaur egungo egoeraren erradiografia txikia ere eskaini... [+]
Ganivets
Maniaks
autoproducció, 2024
------------------------------------------
És habitual la creació de grups de música en el cercle de la joventut, i en Arrasate encara més. Però mantenir a un equip en forma exigeix un gran esforç i compromís, i si no tires,... [+]
Al diable amb les espases!
Tatxers
Fum Internacional, 2024
-----------------------------------------
Guerrillers de melodies pop enganxoses. Com a petits Vietcong, un darrere l'altre, els Tatxers ens tornen a atrapar amb paranys o sense paranys. Es tracta d'un nou disc que el... [+]