Leire Álvarez d'Eulate (Santurtzi, 1975) és Responsable de Projectes de REES Euskadi des de 2010. És especialista en el desenvolupament de mercats socials i en processos de contractació pública socialment responsables. Economia Social i Solidària Hem acudit a ell amb l'excusa del Congrés per a conèixer la xarxa REES Euskadi.

Ajuda'ns a posicionar una mica: Què és REES?

REES va ser fundada en 1995 per una vintena d'associacions i institucions en la segona sessió d'Economia Solidària que s'organitza cada dos anys a Còrdova i que actualment es coneix com Idearia. Per a l'any 2000 van ser 170 les entitats que treballen en REES, i en aquesta època es va definir l'estructura que serà Sareen Sarea, és a dir, REES va assumir la funció d'impulsar i coordinar els treballs interterritorials i intersectorials. En 2014 hi havia divuit xarxes de més de 350 associacions, grups i organitzacions, i en l'actualitat són més de 500 les entitats i empreses que ja treballen en REES.

REES Euskadi porta en marxa des de 1997 i en l'actualitat són 74 les empreses i organitzacions socials que impulsen una economia al servei de les persones i del seu entorn.

Economia Social i Solidària Vostès estan traient conclusions del Congrés.

Encara estem completant el treball i a mitjan gener publicarem l'informe en la xarxa. Però si hagués de fer un petit resum: A Espanya tenim models que ens ajudaran a construir una economia inclusiva i democràtica i ens toca continuar fent passos en això. En el Congrés ha estat molt present la perspectiva feminista; hem de construir una economia solidària en la qual s'integrin les aportacions de l'economia feminista. I, a més, s'ha vist la necessitat de crear una xarxa sòlida d'economia solidària, de crear i impulsar estructures cooperatives (finances, energia, alimentació, comunicació...) de base social i de posar forces en la transició cap a una economia més sostenible.

El tema de l'economia social està cobrant força en els últims anys al País Basc. Però realment està sorgint un moviment alternatiu crític i conscient o és un fenomen que s'infla amb la conjuntura econòmica i es buida quan la “economia real” millori?

És cert que les alternatives socioeconòmiques han crescut molt després de la crisi financera que es va deslligar en el període 2007-2008. En alguns casos són fruit de col·lectius crítics amb el desenvolupament neoliberal, i en altres casos són projectes que ja estaven en marxa però que s'han anat sumant cada vegada més persones en la situació. En qualsevol cas, nosaltres com a moviment hem de veure la situació actual com una oportunitat i un repte, i hem d'aconseguir que tota aquesta energia que s'està enfortint es canalitzi i construeixi alternatives inclusives, on hi hagi espai per a tots. Estan sorgint projectes de tota mena: que conviuen amb el sistema capitalista, que en determinades pràctiques abandonen aquest model però que estan interioritzats en altres situacions, i que, en menor mesura, es desconnecten el més possible del sistema capitalista que s'està consolidant. Vivim temps de transició i la diversitat és important, perquè seran els que marquin els límits d'aquest model post-capitalista que es conformarà.

No obstant això, no és gens fàcil construir alternatives socioeconòmiques fos de les lògiques dels mercats i del capital, quan tot està a la volta dels diners i les decisions es prenen de cara a l'impacte en el capital i en el mercat. Però, com va dir César Rendueles en el Congrés de Bilbao, el capitalisme és un zombi que està fent els seus últims passos, i encara que aquests últims són dolorosos, la qual cosa és clar és que el capitalisme morirà com el coneixem. I aquí està la nostra oportunitat, una escletxa per a organitzar l'alternativa.

Quines són les prioritats actuals de REES?

Diferenciem el moviment en tres dimensions: d'una banda està l'acció econòmica, la importància de generar una activitat econòmica basada en el mercat social, la solidaritat, el consum crític; d'altra banda, l'acció sociopolítica, que promogui el canvi cultural, que busqui aliances i col·laboracions amb altres moviments socials com el feminista o l'ecològic; i d'altra banda, l'acció polític-institucional, que posi en marxa polítiques públiques que portin les necessitats de la ciutadania al centre i que promoguin desenvolupaments locals sostenibles.

Vostè és expert en processos de contractació pública socialment responsable. Com està el tema de les clàusules socials en les institucions?

La inclusió de clàusules socials en les nostres administracions va més a poc a poc del que ens agradaria. En els últims anys, no obstant això, s'han produït avanços i s'ha començat a reconèixer en alguns llocs que la contractació no és un instrument al servei de l'Administració Pública per a aconseguir el menor cost possible dels serveis, sinó un instrument jurídic dels poders públics per a aconseguir la cohesió social, el repartiment de la riquesa, la justícia i tals valors i objectius. Fa falta voluntat política.