Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Aquest món anormal del basc

  • Pot ser l'afirmació més cridanera que escoltem en la 3a edició de les Jornades de Practica i Vida: “Nosaltres tenim molt clar que volem portar a un món anormal a la gent que volem portar al món del basc”. El filòsof i professor de la UPV Eduardo Apodaka va ser l'encarregat de llançar la convocatòria d'AEK als dinamitzadors i professors de basc que es van reunir l'11 de novembre a Bilbao.
Argazkian Miren Artola ilustratzailea hizlarien kontakizuna marrazki bidez eskaintzen. Jardunaldietako hitzaldi guztiak helbide honetan daude: http://praktikatujardunaldia.blogspot.com.es. Argazkia:AEK.
Argazkian Miren Artola ilustratzailea hizlarien kontakizuna marrazki bidez eskaintzen. Jardunaldietako hitzaldi guztiak helbide honetan daude: http://praktikatujardunaldia.blogspot.com.es. Argazkia:AEK.

Al costat d'Apodaka van estar Gemma Sangines Saiz, psicòloga i experta en tallers TELP; Mikel Urdangarin Montero, professor, pedagog i promotor del projecte eusLiderrak; Amaia Agirre Pinedo, fundadora de l'empresa Coaching Factory. De fet, els organitzadors de les Jornades de Practica i Vida van voler treballar la perspectiva de la psicologia, “buscant receptes per a influir en l'ús del basc”. D'aquesta manera, des d'AEK han volgut subratllar la importància de la manera de començar a parlar en basca en les zones castellanoparlants, així com dels comportaments lingüístics de cadascun.

Però, què són les coses: cap orador va proposar receptes concretes als interlocutors, berbalagun i dinamitzadors del basc. Van parlar de transmetre emocions positives, d'entrenament, de pràctica social i de treballar les motivacions amb llibertat i llibertat. De fet, els nous parlants del basc necessiten oportunitats per a treballar en basca, per a treballar la llengua junts, i, si és possible, per a gaudir-la.

Per això, Apodaka va subratllar que “les llengües són activitats raonables”. Utilitzem el llenguatge per a conviure i d'aquí el veritable sentit de la llengua: la necessitat. Per això és important tenir en compte l'idioma en el qual duem a terme cada acció: “Eliminarem el llenguatge que utilitzem en les accions que no tenen sentit i ens adherirem a una llengua que té ple sentit”. Per exemple, “en el centre de Bilbao no hi ha dubte que la llengua de tot sentit és el castellà, mentre que en aquest àmbit, si ho fem en basc, haurem de buscar altres sentits i organitzar altres pràctiques. És a dir, també hem de pensar el basc en les pràctiques raonables”.

Endevinant per què

Per això estem posant una sobrecàrrega discursiva al basc. La falta de sentit “ens obliga a treballar els discursos de manera específica, hem d'endevinar per què hem de fer-ho”, va explicar Apodaka. Busquem “sentit” una vegada i una altra. En part, en aquesta filosofia es basen les oportunitats i les campanyes que s'organitzen poble a poble per a parlar en basc: “Preparar situacions especials, inventar pràctiques especials, reunir-nos en entorns o ambients especials… Hem de trobar-ho i practicar-ho, com es practica el tennis o el fúting, per la qual cosa hem de trobar un temps, un moment, un ambient especial, un grup de gent especial per a això”.

Això té el seu sentit, per descomptat, ja que “les llengües són activitats socials. No podem oblidar que les llengües estan ben integrades en les nostres activitats quotidianes i que les aprenem amb elles; la llengua no és res que estigui fora de les nostres vides, està en les nostres vides i ens fa”.

Però amb el basc, i en general amb les llengües minoritzades, el que ocorre és que “cal buscar sentit a les accions socials cada vegada, perquè el que fem no és normal”. En paraules d'Apodaka, “nosaltres tenim molt clar que volem portar al món del basc a un món anormal, a un món anòmal”. Per això és important el discurs de sobrecàrrega: “Haurem d'estar explicant el que fem una vegada i una altra”.

Però això no té per què ser un obstacle, segons Apodaka. És més, “les necessitats sorgeixen de les oportunitats” i “encara que al principi haurem de fer simulacions, si hem de simular una normalitat sense problemes, plena de confort i sentit, arribarem per repetició al que volem aconseguir”. És a dir, “la naturalitat vindrà de l'entrenament social, fruit d'aquest aprenentatge col·lectiu”.

Gemma Sangines es va referir fins i tot a les repetides activitats: “En parlar en basc cauen els mites i el major reforç és tenir l'oportunitat de parlar”. També Sangines, en línia amb Apodaka, va reconèixer que “estem inventant arguments per a parlar en basc”, però en la seva opinió, “no sempre és necessari: no tenim per què explicar el que ens agrada”, va concloure.

En definitiva, tal com ha assenyalat Mikel Urdangarin, “hem d'aconseguir l'activació per a aconseguir l'acció”, sempre “partint d'objectius assolibles”. Això és el que fan els tallers eusLider. Els tallers dirigits a adolescents busquen que “els joves realitzin per si mateixos l'oportunitat de practicar basca”. I per a això és necessari, segons Urdangarin, “sentir-nos capaços d'aconseguir-ho, que l'acció és poc arriscada i que les accions generaran emocions positives”. En aquest sentit, Amaia Agirre Pinedo va explicar que l'assoliment ha de ser específic, mesurable, assequible, realista i materialitzable en el temps. De fet, els adolescents bascos saben que són “rars” en contextos castellans. Segons Apodaka, “saben que fan alguna cosa estranya i no volen ser rars. Per això comencen a parlar en castellà, comencen a fer-ho amb normalitat, perquè volen els recursos, els premis, les alegries i els plaers que els dona aquesta normalitat. El basc és la nostra singularitat anòmala”.

La il·lustradora Mirin Artola (Visual thinker & Graphic Facilitator) va resumir el que els oradors havien de dir als dinamitzadors de basc, ja que, tal com ella va explicar, va dibuixar el diàleg entre l'acció i la proposta com a centre. I van ser testimonis d'ella els 90 assistents a les jornades de Practica i Vida. En opinió d'Edorta López Rey, coordinador d'activitats de pràctica d'AEK, “a pesar que les sessions de l'any passat van ser més concretes, enguany hem volgut treballar la perspectiva de la psicologia, tal com ens van reclamar els propis dinamitzadors”.

En els grups Berbalagun participen 6.500 persones cada setmana i “aprofitem aquestes jornades per a dinamitzar totes elles i reflexionar sobre les pràctiques socials”.


T'interessa pel canal: Euskara
2025-04-25 | Enbata

La 42 edició de Sarako Idazleen Biltzarra ha reunit nombrosos escriptors i lectors bascos
Els lectors que han acudit a l'exposició han tingut dos dies d'activitats: una fira de llibres, espectacles, tallers i taules rodones, entre altres. La coordinadora, Maider Elcano, considera que la força del Congrés radica en el fet que és "un espai obert" que dona cabuda a... [+]

ERNAI ha expressat la seva intenció de "iniciar un nou impuls nacional" en el Gazte Topagune celebrat en Berriozar
ERNAI ha dit que ha reunit a més de 3.000 persones entre el dijous i el diumenge, en una trobada multitudinària. L'acte polític principal de les jornades s'ha celebrat aquest dissabte, amb la paraula de la portaveu de l'organització juvenil, Amaiur Egurrola. El punt de trobada... [+]

2025-04-22 | Aiaraldea
El Consell Basc del Basc d'Aiaraldea farà nous passos per a aconseguir unes festes euskaldunes
El Consell d'Euskalgintza d'Aiaraldea, en col·laboració amb els Ajuntaments i associacions, ha posat en marxa una nova dinàmica Gora Aiaraldeko Jai Euskaldunak. L'objectiu és fomentar la presència i l'ús del basc en el context de les festes. Enguany volen seguir el camí... [+]

2025-04-22 | Euskal Irratiak
Brebetaren zientzietako froga euskaraz egiten ahalko da, sare pribatu zein publikoan

Antton Kurutxarri, Euskararen Erakunde Publikoko presidente ordearen hitzetan, Jean Marc Huart Bordeleko Akademiako errektore berriak euskararen gaia "ondo menderatzen du"


Berwick i nosaltres

Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]


2025-04-16 | Haritz Arabaolaza
Idioma

És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]


2025-04-16 | Rober Gutiérrez
Destreses

Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]


Iñaki Bakero (Erriberan Euskaraz)
“Batzuek ez gaituzte hemen nahi, baina bagaude”

Maiatzaren 17an Erriberako lehenengo Euskararen Eguna eginen da Arguedasen, sortu berri den eta eskualdeko hamaika elkarte eta eragile biltzen dituen Erriberan Euskaraz sareak antolatuta


Aitonita i ortologia

Ansorena´tar Joseba Eneko.

Si a qualsevol se li pregunta què és orto, respondrà de matinada, potser el mosqueter amic de D´Artagnan o el culet. Però el prefix orto- és correcte i l'utilitzem amb freqüència: ortodòxia, ortopèdia, ortodòncia... Llavors (el que ve cal... [+]


Goiatz Urkijo, coordinadora d'Euskaraldia
"No són contradictoris l'esforç i la il·lusió de participar en Euskaraldia"
Hem estat en vespres de la quarta edició d'Euskaraldia amb Goiatz Urkijo. En la tercera es va notar la humiliació; la segona es va produir en plena pandèmia i no va ajudar molt. L'objectiu és que enguany sigui més popular i il·lusionant. De moment estan satisfets amb el... [+]

Per l'educació en basca, no més sessions d'anglès

Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]


Anàlisi
Micròfons en teatres

"Demana el teu torn i t'acompanyarem", ha dit el digne i animat locutor d'estudis Arnold al jove corresponsal que recorre els carrers de la capital biscaïna. El presentador s'ha dirigit immediatament als oients, que no han trigat a respondre. "Mentrestant, anem a Pamplona...". Allí... [+]


El 10 de maig la iniciativa Sorionekua recorrerà ponts i portes per a reivindicar que el basc és de tots els navarresos
Al matí, Sorionekua omplirà de gent els ponts més emblemàtics de Navarra. A la tarda, han convocat una mobilització ciutadana des del parc Kostarapea de Pamplona fins al parc de la Taconera del Casc Vell.

Eguneraketa berriak daude