Per a començar, un llop (Sorbus aucuparia) i una mizpira. Els fruits que tots dos tenim abandonats a la ceba de la nostra alimentació. Haurien gaudit d'un munt de boques durant milers d'anys. Ser amarga i gaudir de la boca?, com és possible? Amarga és també la més grata per a mi. Però em sembla que la membrana en la parla vol significar alguna cosa més; l'amarga: el que no és agradable, el dolor, el groller... La poma, obligatòria per al dia a dia –Malus x domestica, era una beguda gairebé única per a l'elaboració de la pitarra i la sidra– i, en comparació amb altres fruits, cada vegada més grans per l'elecció i el cuidat –pera (Pyrus communis), melocotilla (Prunus persias), cirera (Prunavium o P. cerastiki següent)–, eren imprescindibles. Sarcàstic. Els francesos també ho usen així: Si et criden “Mizpiras” t'indiquen el cul del gos o la pupa del gos. D'altra banda, aquests arbres tenen branques de matoll, no branques tendres i toves d'altres arbres fruiters domesticats. Sarcàstic. Què és l'aguant? En aquesta frase veig tres àguiles: el fuster, el ganivet i la palla. El fuster pot polir la fusta dura i salvatge d'aquests dos arbres. Curar. El matxet pot simplificar i dominar al seu astut corb. Curar. Per contra, el paladar creixerà sobre ell un fruit cru, dur i immadur. Curar. A favor d'aquest últim, els fruits amargs de la llagosta i de l'esperit es curen tendint-los sobre la boca. L'ànec és una palla molt fina de la flor dels cultius. Posar-les-hi en les gargamelles és com estendre-les en fenc.

També he ensopegat amb el miserable en la Fira de Durango. Dues dones em van preguntar per l'esperit: quan recollir-ho, com recollir-ho... I vi a ensenyar-me les paraules Jesús Beitia del caseriu Osintxueta del barri Arauneta d'Elorrio. Estava entre ells el “xemei”, que no val ni un gos petit, que no val res.