Al febrer et van triar al capdavant del BNG, en el mateix congrés en el qual es va aprovar la posada en marxa del procés Adiante (Aurrera), que té com a objectiu la refundació de l'entitat.

El BNG porta una dècada perdent suports, tant pel que fa a resultats electorals com en el social, la qual cosa ha generat un debat profund. El PSOE-BNG va acabar amb un govern mixt i el PP va recuperar la majoria absoluta, la qual cosa va provocar un intens debat sobre el paper del nacionalisme gallec. Finalment, aquell debat va dividir el BNG, i un sector, més significatiu per la importància d'alguns, com Xosé Manuel Beiras, va triar el camí que ha acabat dins d'En Marea. Aquest camí s'allunya de la pràctica tradicional del nacionalisme gallec, participant en un moviment de tot l'Estat en lloc d'apostar per les pròpies forces polítiques.

El procés adiante és, llavors, la reacció del BNG davant aquesta divisió?

Nosaltres mateixos creiem que hi ha hagut un canvi en la societat i que estem en un moment polític diferent, tant pel que està passant en l'Estat com per la influència de la globalització en la construcció de la nostra identitat. La personalitat dominant es desdibuixa violentament. En l'última assemblea ens parem i assumim que algunes coses no les hem fet bé. Hem de canviar part de la nostra visió i del nostre discurs. Crec que els canvis que hem començat a fer enguany han donat els seus fruits, l'última campanya electoral ens ha servit per a tornar a connectar amb la gent.

Des de 2001 el BNG ha obtingut pitjors resultats en cada elecció que en l'anterior, i van arribar amb molt mala previsió a les últimes eleccions al Parlament de Galícia. Al final vau perdre un parlamentari i vau baixar de set a sis. És un resultat que es pot considerar un èxit?

Cal tenir en compte que el nostre punt de partida no era de set. Extrapolats els resultats de les eleccions espanyoles de juny, estàvem fora del Parlament de Galícia. Una de les controvèrsies més dures de l'última assemblea nacional va ser la relativa a la participació en l'espai En Marea.

Van decidir que no.

I crec que encertem, perquè no considero a En Marea com una força en l'àmbit del nacionalisme gallec, a pesar que algunes persones que són aquí s'identifiquin com a tals. Les seves referències se situen en l'àmbit de Podem i s'inscriuen en l'àmbit estatal. En algunes coses podem estar d'acord, però és evident que tenim diferents marcs de referència. Ells es neguen a posar damunt de la taula el debat sobre el dret a decidir del nostre poble. Aquest punt de partida ens separa.

Sovint es diu que, històricament, el 25% dels gallecs es considera nacionalista, segons les enquestes. El BNG només ha aconseguit aquest percentatge de vots una vegada en 1997.

No sé com podem saber si aquestes enquestes són un reflex exacte de la realitat. Però és clar que a Galícia el sentiment de patriotisme és més alt del que indiquen els resultats electorals, és una constant històrica. Una de les claus, al meu entendre, és que molts dels quals se senten abertzales no se sumen a les forces polítiques d'aquest àmbit i no voten o se cedeixen a uns altres. En qualsevol cas, el nostre objectiu és superar aquest 25% i que el nacionalisme sigui alguna vegada una majoria.

Vist des de fora, sembla gairebé impossible arribar allí. El PP aconsegueix la majoria absoluta gairebé totes les eleccions…

Cadascú ha de comprendre la seva realitat. Aquí les coses no passen simplement perquè els gallecs som conservadors, aquest tòpic s'utilitza molt i no té res a veure amb la realitat d'aquest poble. Galícia és un dels llocs amb més lluita sindical i mobilitzacions socials en l'Estat espanyol. La consciència i la participació són altes. Però aquí hi ha dinàmiques sociopolítiques i demogràfiques molt diferents. Si mires el mapa, t'adones que el PP és l'amo de les comarques on l'envelliment i el despoblament de la població són majors. El pp té una estructura molt sòlida a Galícia, i és molt majoritari. En molts llocs, estar en una llista municipal de BNG pot costar molt: risc de pèrdua d'ocupació, amenaces... Aquí encara continuen vives algunes dinàmiques recollides del franquisme i condicionen el comportament polític i social de Galícia. A més, el nostre mapa mediàtic és totalment de dretes.

L'hegemonia del pp, d'una banda, i la suposada falta de plasmació electoral del pes social del nacionalisme, per un altre, poden ser conseqüències de l'absència d'una formació de dretes a Galícia?

És una pregunta clàssica: per què no hi ha patriotisme de dretes a Galícia? En part, per l'estructura de classe i història del país. Mai hi ha hagut una burgesia gallega, el que va haver-hi va ser portat de fora. En l'època del feudalisme, tota la noblesa local va ser reemplaçada per nobles externs, els gallecs van ser deportats o se'ls va llevar el poder, fins i tot a les autoritats eclesiàstiques. Els poderosos eren castellans, no autòctons. Després, quan es va produir la revolució industrial, gran part de Galícia va quedar fora d'aquest procés, i la petita industrialització va venir en gran manera de mans d'empreses propietàries externes, no va estar lligada a una elit gallega. Dins de l'Estat espanyol, Galícia ha tingut sempre una funció colonial interna. En aquesta situació, la veritable esquerra ha de ser necessàriament abertzale, perquè per a donar un alliberament social cal aconseguir la fi d'aquest rol colonial. En l'Estat tenim els salaris més baixos, les pensions més baixes, la funció més marginal en l'estructura econòmica...

Una de les coses que estan en debat en el procés d'adiante és si el BNG s'autodefineix com a independentista? Mai ho havia fet fins avui.

No crec que aquest sigui el problema. En el BNG pensem que una força política ha d'adaptar-se al nivell de consciència del seu poble i veure com fomentar el sentiment nacional. En aquest context, l'important és que es digui que Galícia és una nació i té dret a exercir l'autodeterminació. Una vegada reconegut el dret, debatrem com fer-lo. Sempre tenim l'exemple de Puerto Rico: independent, però només formalment. I estem veient que a la Unió Europea molts estats independents no tenen sobirania, això és Grècia. Tenim clar que les estratègies no poden ser iguals a tot arreu. El nacionalisme basc tampoc actua de la mateixa manera en la CAB, ni a Navarra, ni en Iparralde.