Iberdrola protegeix a gairebé tots els seus clients del tall de llum per no pagar el rebut de la llum, un 99% del total. És el títol de la nota de premsa enviada per Iberdrola el 20 d'octubre. En referència als acords signats amb les institucions públiques i amb el sector 3 encarregat de l'atenció al públic, la companyia elèctrica líder al País Basc assegura que els seus clients en situació de vulnerabilitat continuïn sent electricitat, “d'acord amb la política general de Responsabilitat Social del Grup”. Però quin menys? “Tenint en compte que gestiona un servei públic privatitzat” i que continua rebent diners que les famílies no poden pagar: gràcies als pressupostos públics. Ens han fet l'especial Els Dimarts al Sol. A Navarra hi ha 96.000 persones en risc de pobresa energètica; en la CAB, en 2014, 235.526 persones van tenir problemes per a mantenir la casa a les temperatures adequades durant els mesos freds.

L'Ajuntament de Bilbao va signar el conveni a l'octubre de 2015; el de Vitòria-Gasteiz, al novembre del mateix any; el de Donostia-Sant Sebastià, al juny i agost d'enguany, el d'Irun. L'objectiu de tots els convenis és no tallar la llum als ciutadans que tinguin dificultats econòmiques per a pagar la llum. A Navarra, el govern ha signat amb la companyia principal d'electricitat: “Quan el client no pugui pagar, la companyia continuarà oferint el servei mentre les entitats gestionin plans d'emergència per a saldar els deutes de les factures pendents de pagament”. Tots els convenis signats amb les empreses energètiques diuen el mateix: volen donar resposta a la pobresa energètica. Sembla una solució adequada perquè el prioritari és garantir dignament les condicions de vida de les persones que viuen a casa. No obstant això, les situacions econòmiques cada vegada més precàries de les famílies necessiten més que petachos. “La solució no pot ser que les institucions públiques assumeixin el deute de la gent; és un dret a l'energia”, des del col·lectiu Els Dimarts al Sol el tenen clar.

La parlamentària del PSE-EE Natalia Rojo també coneix bé el tema de la pobresa energètica: en la passada legislatura va presentar 25 iniciatives parlamentàries en el Parlament Basc. En marxa, en el ple de 2014 es va acordar sol·licitar al Govern Basc que adoptés les mesures necessàries per a “evitar que qualsevol persona pugui tallar el subministrament de llum, aigua o gas si aquesta persona demostra que no pot pagar les seves factures, sobretot en èpoques d'alta demanda”.

Aquest acord va permetre que en 2015 el Govern Basc destinés 200.000 euros a ajudes per a persones en situació de pobresa energètica, una partida que en els pressupostos de 2016 va ascendir a 400.000 euros. “Des del principi exigim que aquesta partida no podia formar part de les Ajudes Socials d'Emergència ni de la Renda de Garantia d'Ingressos”, diu Rojo: “Moltes famílies amb problemes econòmics per a pagar la llum o l'aigua no estan incloses en el sistema d'ajudes socials; moltes són famílies amb baixos salaris i, per tant, no tenen dret a ajudes socials, encara que no tinguin suficients diners per a pagar la llum o l'aigua”. Així, es va acordar recórrer al Sector 3 per a la gestió d'aquesta ajuda concreta, coordinat per Creu Roja: “Constatem que els ajuntaments no poden assumir la responsabilitat, perquè en cas contrari estan prou desbordats els col·laboradors socials de base i, a més, les persones que tenen aquesta necessitat no estan en la base de dades dels sistemes de suport que utilitzen”.

Creu Roja fa un seguiment a les persones destinatàries i fa signar el compromís a les persones sol·licitants “perquè participin en les sessions de formació grupals per a canviar els hàbits de consum, així com altres vies de suport”, explica Aitor Allende, coordinador de Creu Roja Euskadi. Ell ens ha facilitat les dades corresponents a la CAPV: En 2015 es van atendre 427 famílies, en 2016 ja s'han atès 1.341 famílies perquè no quedin sense llum (599 en Bizkaia, 395 a Guipúscoa i 347 a Àlaba). El Govern Basc ha destinat ja el 98% de la partida pressupostària, “però si és necessari, la institució avançarà els diners”. Creu Roja es fa càrrec de tots els tràmits a realitzar amb Iberdrola.

Una llei per a garantir el dret a l'energia

A més de les ajudes aprovades per les institucions basques i navarreses per a fer front a la pobresa energètica, el Govern espanyol va regular en 2009 el denominat bo social. D'aquesta manera, les persones amb una potència contractada inferior als tres kW, els pensionistes majors de 60 anys, les famílies nombroses o les unitats familiars amb tots els seus membres en atur poden sol·licitar una rebaixa del 25% en la factura elèctrica. Però també això és una solució temporal.

Per això, totes les persones que han treballat en aquest tema consideren que faria falta una llei perquè el dret a l'energia estigui garantit. Igual que el parlamentari Rojo, Israel González, membre del col·lectiu Els Dimarts al Sol, també ha subratllat la necessitat d'una llei. Al maig es va presentar una proposició de llei al Parlament de Navarra: “L'accés a l'energia és un dret i avui dia no està garantit. No podem oblidar que a la situació actual ens ha portat la privatització dels serveis públics d'energia. Van ser convertits en negocis privats per a guanyar molts diners i és un sector totalment blindat”.

I és que, a pesar que les companyies de llum i gas han signat acords amb ajuntaments i governs, continuen liquidant el deute: els governs avancen aquests diners, tant amb el suport de la Creu Roja com amb el dels ajuntaments i altres entitats. Seguint els acords a Navarra, per exemple, la companyia energètica s'ha compromès a no tallar la llum en tres mesos i el departament de drets socials ha assumit la despesa d'electricitat en aquest temps: En 2016 el Govern de Navarra va aprovar un pressupost de dos milions d'euros per a plans d'emergència, per la qual cosa, com ha subratllat González, “les empreses energètiques no deixen de guanyar diners”.

L'Ararteko també va recomanar al gener que s'elaborés una estratègia que inclogués mesures concretes per a fer front a la pobresa energètica. El document “Bases per al debat social sobre la pobresa energètica a Euskadi” va aconsellar, entre altres coses, la consolidació de l'estratègia basca de lluita contra la pobresa energètica i elaborar una “Llei per a establir la definició de les persones o llars que compleixen els requisits perquè el Govern Basc pugui ser considerat com a vulnerables i potencialment vulnerables a la pobresa energètica”.