Fa quinze anys vas arribar de l'Argentina a Catalunya. Què és el que et va portar?

En contra del que diuen tots els mites, jo vivia magníficament a Buenos Aires. Vaig venir a Barcelona abans de la crisi econòmica de l'any 2000, en 1999, per la qual cosa tampoc tenia problemes econòmics: era jove i guanyava molts diners. Sempre he estat immers en el moviment feminista, i per la influència d'un amic català que tenia a l'Argentina, tenia set de conèixer a Barcelona un moviment okupa amb una força especial. Vaig arribar aquí per recomanació d'ell.

En aquella època el feminisme tenia suficient força a l'Argentina?

Bé, no. Augmentava llavors. De fet, allí hi ha moltes mobilitzacions que estan més relacionades amb els problemes de classe, però no hi ha una consciència forta que promogui la reflexió sobre el feminisme.

Ets el símbol del moviment que lluita contra la discriminació dels treballadors sexuals. La paraula “puta” no té un sentit de menyspreu propi?

De cap manera! Ser puta és per a mi sinònim de llibertat. Jo també vaig lluitar contra els estigmes al principi. És a dir, em sentia culpable per ser prostituta, em devoraven els prejudicis. Caminava pel carrer i em semblava que totes les mirades es dirigien cap a mi. Vaig necessitar molts anys per a viure la meva professió lliurement.

La prostitució té un costat fosc: la màfia. On està el límit?

Si analitzem la fotografia de la realitat de les prostitutes hi ha de tot i, sens dubte, el límit és que la dona no decideixi ser treballadora sexual. L'esclavitud és un delicte en tots els oficis i és inacceptable que encara estigui en el segle XXI. No obstant això, si la societat creu que l'esclavitud no està més que en la prostitució, això significa que el cos de la dona i la moral que santifica la vagina són presents en la nostra societat.

Per a la branca abolicionista del feminisme és una contradicció ser prostituta i feminista, “per vendre als homes el vostre cos”.

Accepto amb tot respecte aquestes afirmacions. És més, jo també vaig tenir una visió abolicionista. Tenia clar que el meu cos no havia de ser per als homes, i va ser un procés dur. Per això em sentia culpable. Al cap i a la fi, vivim en una societat que menysprea a les dones. No obstant això, després de molts anys m'he adonat que també aquesta concepció castiga les prostitutes. No ha estat fàcil, perquè la pressió és duradora; la visió abolicionista és la que alimenta l'estigma que nosaltres volem eliminar.

Creu vostè que hi ha massa ignorància entorn d'aquest tema?

Sens dubte. Jo estic orgullosa de la meva professió i treball amb la llibertat que moltes dones no han conegut. Tinc un acord no escrit amb els meus clients: els conec, aclareixo les meves normes i tota la resta ve després. Les dones no venem el nostre cos, els que el necessiten són homes i tenim tot el poder. Sempre he pensat que el dia que el món conegui la igualtat, el debat sobre la prostitució desapareixerà. Entendre aquest procés m'ha ajudat a allunyar-me del punt de vista abolicionista.

Has tingut alguna vegada problemes de violència?

En general no he tingut problemes amb els homes. Però sí, desgraciadament ho he tingut. I et sorprendrà, però ha estat amb policies! He treballat en molts països, entre ells l'Argentina, el Brasil, Itàlia i Alemanya, i en els pocs casos en els quals he estat ficat en situacions de violència hi ha hagut policies entre ells.

L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una sèrie de mesures per a respondre a les vostres reivindicacions. Per exemple, ara teniu a la vostra disposició espais amb condicions mínimes.

Per a nosaltres és un gran pas endavant. Quan les institucions ens permeten satisfer els drets fonamentals, queden més lluny la necessitat d'actuar en secret i les màfies. Per això reivindiquem la normativa, perquè les màfies cobren força quan les institucions no lluiten pels nostres drets.

A més de la lluita al carrer, també has participat en les institucions, com a regidora de la Cup. Quan vas decidir entrar en política?

Sempre he cregut en la política institucional, perquè crec que des de dins del sistema les coses poden canviar. A l'Argentina, per exemple, vaig participar com a activista quan era jove en diverses iniciatives per a denunciar la dictadura militar. En compartir el projecte polític de la Cup, ho vaig acceptar. Hi ha molt a fer pel futur de les dones i vull ser part del futur.

Vostè va deixar el seu càrrec de regidor, però encara té treball en comú amb l'Ajuntament de Barcelona. Quins feixos?

En l'associació Putes i aliances estem preparant un informe per a la secció de feminisme de l'Ajuntament de Barcelona. A més, tinc contacte amb l'actual regidor de la Cup, i treball com a assessor de la meva àrea. El que passa és que la responsabilitat de regidor era massa per a mi, em sento més còmode treballant en aquesta estructura. No obstant això, sempre estaré disponible per a noves oportunitats.