Això suposaria, de mitjana, un 50% menys de treball en el conjunt del grup. Ha arribat l'hora de la negociació entre els sindicats i l'empresa. No estaria de sobres recordar que s'han produït situacions similars en les empreses basques des de les crisis dels anys 1980. Per això, hi ha motius per a sospitar que pot haver-hi xantatges nous de la mà del Grup Sidenor; sindicats i treballadors farien bé d'estar atents.

El capital, per a devorar les seves condicions de treball, amenaça amb tancar per sempre si els plans no s'aproven en el moment de la negociació. Els sindicats i els comitès d'empresa a vegades s'inclinen davant aquests plans antisocials, dient que seria pitjor el tancament total dels tallers o que més treballadors es quedessin al carrer. Fan seva la política de xantatge i por que utilitza el Capital.

Sidenor, a més d'anunciar un expedient de regulació, ha dit que vol establir un “pla d'ajust de treball”. En concret, la flexibilitat dels treballadors, la disponibilitat de més hores, la mobilitat funcional i geogràfica, el repartiment del període vacacional… És a dir, més retallades i pèrdua de drets laborals. I en funció de la postura dels sindicats en la negociació, el Capital, és a dir, Sidenor, farà xantatge de l'una o l'altra manera per a aconseguir els seus objectius. Vol reduir la força de producció (ocupació), però continuar acumulant beneficis. Enfront del xantatge del capital, la labor dels sindicats i institucions hauria de ser la defensa de la siderúrgia basca i de l'ocupació de qualitat.