En festes de qualsevol poble
Donostia 2016 ha organitzat una Festa de la Cuina Especial, que enguany se celebra en Donostia. Dia del menjar molt picant. S'han repartit vuitanta mil racions: pintxos de xoriço, sopa d'all i kokotxas. Tot aquell que ha passat per davant d'Alderdi Eder de Donostia-Sant Sebastià ha hagut de provar-ho. A les cases dels voltants també s'ha anomenat al timbre i s'ha fet menjar a tots els que es trobaven allí. És indiferent que tinguin al·lèrgia, que estiguin malalts en el llit o que els agradin. Per collons!
Això, és veritat, no és el que ha organitzat Sant Sebastià 2016. Quant a la música o el soroll, són molt similars una vegada i una altra: la imposició del soroll. I no sols ells, sinó també moltes organitzacions, associacions i empreses creades per a la difusió de la cultura en les festes de qualsevol poble.
* * * Quan
vaig començar a estudiar en la Universitat, molts professors fumaven mentre feien classes, els Progressistes també deixaven fer això als alumnes. Els reaccionaris no.
En aquells anys, les vives i acalorades assemblees d'estudiants universitaris llançaven un crit a favor de la llibertat amb els seus diferents colors, vermells, verds, blavosos o morats, sempre en veu alta. En moltes d'elles vaig citar que la concentració de fum a les nostres habitacions em molestava, em tenallava la gola i em posava els ulls vermells.No rebia més que els grans bessons. Fumar a l'aula era “senyal de llibertat”. En això coincidien el vermell, el verd, el violeta i el blau.
La majoria dels quals han sobreviscut a aquests fumadors no fumen avui i no ho admetrien. És més, si ocorregués alguna cosa semblança a les escoles o universitats en les quals viatgen els seus nets, ho denunciarien. Però en matèria de soroll s'accepta. En les festes de qualsevol poble, en els actes polítics, en les carreres, en el futbol de la platja, en la curació de l'almorrana al cosí del taverner subaltern… Un baluern continu.
* * * Es
repeteix la mateixa successió que el tabac. D'aquí a uns anys, els estudis científics mostraran de manera innegable el perjudicial que és la proliferació del soroll. I, sobretot, alguns calcularan i s'adonaran que aquesta tolerància no els resulta rendible: encara que per als poderosos el soroll sigui d'interès per a aplacar el babú i el pensament, per als poderosos es gasten massa diners per a reparar els danys cerebrals i les sordeses. I començaran una campanya llarga, repetitiva i xipollejant perquè els gerros també els tirem sense soroll.
Això es deu al fet que els humans som txoropitos. Els nostres governants també són molt humans i viuen amb por al fet que el seu públic els vagi a boxejar. Per això encara es balancegen en el crepuscle.
En la pròxima reencarnació no vull ésser humà. La granota d'Igeldo.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]