Per als més joves d'avui dia Txopo no serà molt conegut, i potser els resulta curiós que en la portada del llibre aparegui la imatge d'un porter de l'Athletic (un crom). La veritat és que Arostegi ens conta en aquest llibre una història ambientada en 1975, en la qual, encara que de manera indirecta, el porter Iribar té un paper molt important.
“El 17 de gener de 1975 em vaig assabentar que Hugo, un dels meus millors amics, estava a punt de morir. Recordo la data perfectament. Aquest dia vaig complir deu anys”. Així és com Arostegi aborda el relat d'aquest llibre, una història narrada en primera persona i amb un narrador de deu anys, el noi, com a protagonista. La tristesa i la tristesa que sent Jon en conèixer la d'Hugo s'uneixen amb el desig de visitar al seu amic. Així, Andoni anirà amb Txiru a l'Hospital d'Encreuaments per a veure a la seva amiga: “Estava més prim. La pell tenia un color deslluït i els ulls van perdre la seva alegre lluentor”.
El lector, pel to del relat del llibre, pot percebre la presència de la mort, de la pèrdua dels amics, però també la valentia i la innocència dels nens.
Hugo, en saludar als seus amics, comenta el següent: “El meu somni era ser com Iribar, porter de l'Athletic, i em fa una mica de pena morir sense conèixer-ho. Estic segura que és un bon home”.
Els tres xavals surten amb el cap a l'hospital, deixant al seu amic tan greu, i es mouen a donar una alegria o un poema a Hugo, fins que comencen a fer realitat el seu somni. Hugo ha de conèixer a Iribar.
I a partir d'aquí, encara que sigui en aquesta situació i context, sembla que l'autor ens introdueix en una novel·la d'aventures. Com sortir de l'hospital d'Hugo i portar-lo fins a Lezama (els protagonistes són els nens, és a dir, tenen pocs diners, i a més estem en 1975).
El lector es veu atrapat en aquesta aventura dels nens, que s'enfonsa amb un punt de desesperació i realisme en les seves intencions, que s'han quedat en res en sortir de l'hospital. Els seus pares, fins i tot els d'Hugo, en lloc d'enfadar-se, els donen les gràcies de moment d'alegria que han creat en el nen. Jon, Andoni, Txiruk i Sara tenen llavors una altra idea. Que el propi Iribar vagi a visitar a Hugo, per a això hauran d'arribar al porter i explicar el que li passa a Hugo i el desig del noi.
Gaizka Arostegi ja ens ha ensenyat abans la seva habilitat per a contar històries i aventures, i en aquesta ocasió aconsegueix atrapar al lector en una novel·la plena de sentiments i vicissituds. Sentiments de tota mena, pèrdua d'un amic, però també alegria per amor, desesperació o assoliment. I tot això en un remolí ple de fets, un remolí que, malgrat no sortir bé, va fent dels fils fins a aconseguir l'objectiu. Un remolí d'accions i sentiments.
Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]