En el procés de desestatalización de l'economia, el model més interessant és el de les cooperatives.

Una de les línies mestres de l'actualització del model econòmic cubà és el procés de desestatalización, que l'Estat no pot continuar assumint algunes petites tasques. Els nous agents i espais econòmics demanden noves gestions, així com sentits ètics, polítics i valors. La cooperativa és una forma de treball no individualista que no busca l'acumulació de béns, per la qual cosa la nostra aposta és per això. Fins fa quatre anys sol eren cooperatives agràries, unes altres són noves i s'estan desenvolupant en zones urbanes. Amb elles competeixen el treball privat i l'empresa socialista de l'Estat, que també està buscant nous models de canvi i rendibilitat.

Per què no s'ha impulsat el cooperativisme fins fa poc a Cuba?

El model que tot el concentrava al voltant de l'Estat va funcionar bé fins a 1990, amb el suport de la Unió Soviètica. Després, en la dècada dels 90, no va haver-hi temps per a reflexionar, es van prendre algunes mesures per a fer front a una emergència. Hi ha crítiques que diuen que llavors calia fer canvis; potser sí, però cal tenir en compte que a Cuba mai hi ha hagut tradició cooperativista, ni abans de la revolució. Encara no tenim lleis cooperatives, estem treballant gràcies a un decret llei.

S'estan desenvolupant tot tipus de models, però no sols les cooperatives. Aquí està el model estatista amb les seves xacres, empreses privades, autònoms... Com veus la relació entre ells?

Preveiem la convivència entre models. Nosaltres proposem un model cooperativista, però en tots els models poden haver-hi gestions que posin la vida en el centre. En el treball privat hi ha més possibilitats de desenvolupar relacions capitalistes, de violar els drets laborals. D'altra banda, no creiem que tot hagi de convertir-se en cooperativa, ni que la constitució de la cooperativa garanteixi res. Sigui com sigui el model, proposem que tot es gestioni per la ciutadania, perquè el poder popular gestioni les seves regions i l'empresa mantingui la seva responsabilitat en les coses públiques: estructures, hospitals… Hem viscut en solidaritat durant 50 anys, i això és un valor molt important.

S'estan generant valors negatius en empreses privades. Ja has donat exemple de restaurants paladar en el curs. El que guanya bé es considera una classe.

És un gran problema, sorgit en la dècada dels 90, que professionals d'alta formació es desplacin en l'àmbit privat en coses que no tenen a veure amb la seva educació o es vagin a altres països. Cal aconseguir que els professionals vulguin quedar-se a Cuba perquè s'ha fet una gran inversió en la seva educació. És un problema seriós en el camp de les ciències dures, ja que moltes van al Canadà. En el cas de les ciències socials, a l'ésser una producció diferent, hi ha una crisi molt greu, hi ha molts joves que no volen investigar. Nosaltres som afortunats en GALFISA, perquè encara que depenguem de l'Estat treballem bé, hi ha diàleg intergeneracional, està sorgint molt… Però som una excepció, no podem esperar que la productivitat del país pugi els salaris. L'emigració no es deté, al que cal sumar altres fenòmens com l'envelliment de la població, la disminució del nombre de naixements...

Hi ha alguna incidència del model anterior en les cooperatives de nova constitució?

Sí, farà falta temps per a canviar les mentalitats de les persones. Per exemple, jo soc assessor de la cooperativa de costura Model de Centrohabana, que fa tres anys s'ha convertit en cooperativa i la majoria de la plantilla són dones d'entre 40 i 60 anys que han passat més de vint anys en l'empresa. Ara estan aprenent a exercir com a subjecte femení, a fer-se realitat, a parlar en públic, a prendre decisions, a tirar a un company que falla, a aconseguir el material que falta…

Vostè va reconèixer l'altre dia que encara hi ha molt de masclisme a Cuba. La revolució no ha treballat degudament la igualtat de gènere?

El debat feminista va arribar a Cuba més tard que en altres zones de Llatinoamèrica. No obstant això, l'objectiu de la revolució va ser crear espais propis per a la dona, no per a fer realitat el model d'igualtat, sinó perquè es desenvolupessin a part, això és el que encara avui necessitem. La dona va entrar molt forta en aquest procés, i van sorgir nombroses institucions, com la Federació de Dones de Cuba, entre altres. Ara hi ha un gran debat sobre l'existència o no d'un moviment feminista a Cuba, i aquest debat encara és molt acadèmic, no del carrer. Diria que hi ha un gran activisme feminista, es fan moltes coses, però a aquest moviment li falta una agenda pròpia. Tenim moltes coses, la llei de l'avortament i altres, però ens falta més. Ara s'està demanant que es faci contra la violència masclista. Però el masclisme no s'eliminarà només perquè així ho digui la Constitució. Més forts són els 500 anys del patriarcat i l'imperialisme que els 50 anys de la revolució.